El Pallars Sobirà tindrà la primera seu estable de formació de bioenginyeria de Catalunya
El projecte Boscos de muntanya fa setze anys que ofereix cursos, que combinen la biologia i l'enginyeria per restaurar, protegir i millorar el medi
Ginestarre, al Pallars Sobirà, albergarà el primer centre estable de formació de bioenginyeria de Catalunya. Al capdavant hi ha el Projecte Boscos de Muntanya, que fa setze anys que ofereix cursos al Pirineu de manera itinerant. Aquests dies s'imparteix al nucli la formació "Introducció a la bioenginyeria del paisatge", amb el qual els alumnes aprenen a fer un mur amb bigues de fusta, roques, arrels i altres elements naturals per evitar el despreniment de pedres a la calçada.
El director del Projecte Boscos de Muntanya, Andreu González, ha explicat a l'ACN que hi ha molta demanda d’aquests continguts i pocs centres estables. González especifica que la tècnica que s'hi ensenya ajuda a reduir les emissions i s’adapta al canvi climàtic. En aquest sentit, un dels objectius és l’aprofitament de la fusta del bosc de l’Ajuntament d’Esterri de Cardós, per tal d'afavorir la biodiversitat del bosc i contribuir a millorar l’hàbitat del gall fer, una espècie en perill d’extinció.
El Centre Promotor de la Bioenginyeria del Paisatge dels Pirineus ha programat dos cursos més durant aquest any per aprofundir en la bioenergia del paisatge en vessants i en l’àmbit fluvial. Es calcula que passaran per Ginestarre unes seixanta persones de tot l'Estat i que en total s'aconseguirà alçar 100 metres de mur per evitar despreniments a la via.
La bioenginyeria del paisatge
La bioenginyeria del paisatge és una solució basada en la natura que combina la biologia i l'enginyeria per restaurar, protegir i millorar el medi. Es basa en l'ús divers de plantes vives autòctones i els materials que se'n deriven. González ha remarcat que permet realitzar una gestió forestal "sostenible", promovent la biodiversitat, prevenint riscos naturals i afavorint el medi rural.
