El Parc Natural del Cadí-Moixeró celebra els 25 anys de la seva creació

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, acompanyat de la directora general del Medi Natural, Núria Buenaventura, ha participat aquest divendres en els actes de commemoració del 25è aniversari de la creació del PN del Cadí-Moixeró. El conseller Baltasar ha mantingut una trobada amb els nens i nenes que col·laboren amb el Parc en temes relacionats amb el material didàctic del llop. També ha fet un recorregut pel Parc i ha signat un conveni de col·laboració amb l’alcalde de Bagà, Nicolàs Viso.

El Parc Natural Cadí-Moixeró és un parc de gran extensió on podem trobar una enorme diversitat d'espècies de fauna i flora. Situat al Prepirineu, el tipus de roca, majoritàriament calcària, ocasiona un relleu esquerp. Són particularment impressionants les cingleres de la cara nord de la serra del Cadí, i el massís del Pedraforca, de forma tan característica, és un dels símbols de l'excursionisme de Catalunya.

El Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb una superfície de 41.060 hectàrees, forma part de tres comarques: l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. Es tracta d'un parc de muntanya, situat entre els 800 m al fons de les valls i els 2.648 del Vulturó; de gran interès per la seva diversitat geològica, la vegetació i la fauna.

El Parc, declarat al 1983 per la Generalitat de Catalunya, es va crear per protegir els valors naturals però també per donar suport a la població local establint una normativa que compaginés les activitats humanes amb la protecció de la natura. Les activitats tradicionals al llarg d’aquests 25 anys han anat variant i la ramaderia, l’activitat forestal i l’artesania han anat perdent pes. Per això, el Parc ha estat un factor important per atraure visitants en els 17 municipis que en formen part i generar noves activitats econòmiques.

Durant aquests 25 anys s’han realitzat moltes millores en el patrimoni natural com la conservació dels hàbitats i les espècies. S’han recuperat, a través de reintroduccions o de manera natural, noves espècies que havien desaparegut com el cérvol, el cabirol, el trencalòs, la marmota o el llop. Ara, després d’aquest anys, es té un coneixement molt ampli del Parc mateix a través d’ estudis i inventaris que s’han anat fent sobre grups com els fongs, les molses, els ratpenats, les aranyes, els coleòpters, i la flora superior. A més, són importants també les millores pel que fa a infraestructures, utilitzades per la població local i pels visitants (miradors, àrees recreatives, pistes forestals, senders, senyalització...) que s’han anat realitzant des de la creació del Parc.