El Pirineu català estrena la distinció de Comunitat Europea de l'Esport 2023

El Pirineu català exercirà aquest any 2023 la condició de Comunitat Europea de l'Esport. Aquest reconeixement, concedit per la Unió Europea, s'ha inaugurat aquest dijous a la tarda amb un acte al Refugi del Niu de l'Àliga, al cim de la Tosa d'Alp (2.537 m.). L'assumpció d'aquesta distinció té l'objectiu d'"enfortir, unificar i donar una identitat pròpia a la cultura i projecció esportiva" de les comarques de muntanya de Catalunya, segons han explicat les institucions implicades.

L'acte ha comptat amb una àmplia representació de la Seu d'Urgell, un dels municipis que van visitar l'any passat els responsables de la concessió de segell i que d'aquesta manera vol reivindicar la seva condició de "ciutat d'esport". Hi han estat presents el vicealcalde urgellenc, Jordi Fàbrega; el tinent d'alcalde d'Esports, Carlos Guàrdia; el director del servei municipal d'Esports, David Vallvé; el director esportiu del Parc Olímpic del Segre, Xavier Travé; la directora d'INEFC Pirineus i atleta de muntanya, Sílvia Puigarnau; el fondista olímpic i membre del CEFUC, Jaume Pueyo; el president de l'AE Sedis Bàsquet, Pere Porta, i la jugadora del Cadí La Seu Laura Peña.

Tots els participants han expressat el seu desig d'aprofitar aquest any com "una ocasió única per consolidar el Pirineu Català com a motor de l’esport més identificat amb la muntanya, la natura i la sostenibilitat mediambiental, des de la cooperació i l’entesa". Així ho ha expressat l'alcalde de Puigcerdà i vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, que va ser qui va iniciar el procés per aconseguir la nominació, que es va fer realitat l’any passat. Piñeira, que precisament clourà enguany la seva etapa com a alcalde, ha manifestat que “tenim un territori extraordinari quant a equipaments, 3.763 en total, cosa que significa l’11,7% dels que hi ha a Catalunya". I aquesta oferta d'equipaments, "amb només 175.000 habitants, dels quals més del 74% fem activitat física regular, mentre que a la resta de Catalunya són el 59% a la resta".

Importància del Pirineu a nivell competitiu i turístic

El batlle puigcerdanès també ha volgut reivindicar la gran aportació que fa el Pirineu català "a l’alta competició a tots els nivells", especialment si es té en compte el seu limitat nombre d'habitants, i el fet que l'àrea pirinenca lidera el nombre d'espais espais esportius del país: un 33% del total. A tot plegat, hi ha afegit el gran volum de visitants que mouen les estacions d'esquí i muntanya: fins a 2,3 milions anuals només pel que fa a la temporada d'esquí.

Piñeira conclou que es pot "créixer i anar més lluny si caminem plegats" perquè el Pirineu català encara té "un enorme potencial" i s'hi fan "moltes coses", tot i que lamenta que encara es fan "sense una visió global". Per això, espera que el fet de ser Comunitat Europea de l’Esport "ajudi a canviar aquest xip i no tendir a competir, sinó a cooperar", per entendre que "la competència no és la comarca del costat, sinó que són les estacions de muntanya europees”, i per això cal saber "promocionar-nos a Europa, perquè podem ser una referència com qualsevol altre territori de muntanya".

Carles Adserà, alcalde d’Alp, ha destacat "l’amplitud i idoneïtat del projecte", que inclou tant l'Alt Pirineu com el Prepirineu, i la "participació de tots els municipis". Toni Sanmartí, Director de Turisme i Muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat, ha valorat la nominació com "un reconeixement i no pas una sorpresa, que ha estat possible gràcies a haver treballat conjuntament". Sanmartí apunta que "pot ser que sols anem més ràpid, però acompanyats anem més lluny", tot exposant com a claus de futur la voluntat d'FGC d’"apostar per la sostenibilitat i la biodiversitat i transformar en territori neutre de carboni 2030 la seva amplia àrea de presència i d’influència al Pirineu". El primer lloc on s'aconseguirà aquest objectiu, detalla, és l'estació de Vall de Núria.

I Pere Sust, com a president de la Fundació Catalana per a l’Esport, ha recordat el procés i la feina feta davant l’Associació de Ciutats Europees de l’Esport (ACES), organisme que atorga la denominació de vila, regió i comunitat Europea de l’esport. “Aquest s’ha convertir en el més gran repte que mai ha enfrontat ACES, doncs el Pirineu aplega el major nombre de Municipis (163) i la coincidència d'almenys divuit competicions d’alt nivell internacional, algunes d’elles d’abast mundial". En aquesta línia, la totalitat dels participants han aplaudit la voluntat, també unànime, dels organismes implicats en posar-se d’acord i a favor de la iniciativa: Generalitat de Catalunya, Diputacions de Girona, Lleida i Barcelona, Consells Comarcals, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Agència Catalana de Turisme i Fundació Catalana de l’Esport.

Taula rodona sobre l'esport al Pirineu català

L'acte ha inclòs una taula rodona en què s'ha parlat de la importància de l'esport al Pirineu tant des del vessant competitiu com per l'atractiu turístic que comporta. A més de David Vallvé, Sílvia Puigarnau, Jaume Pueyo, Laura Peña i Xavier Travé, també hi han participat Marc Pinsach, entrenador del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya; Xavier Perpinyà, director de La Molina; Mati Heras, tècnica del Consell Esportiu de Cerdanya; José Antonio Hermida, medallista olímpic en BTT i promotor d’esdeveniments esportius al Pirineu, i el també cerdà Raül Capdevila, tècnic d'esquí, organitzador d'esdeveniments esportius i guia d'esquiadors paralímpics amb deficiència visual.

En el debat, moderat per la periodista Rosa Talamàs, tots ells han expressat la voluntat de "caminar, més que mai plegats, a favor de potenciar el vessant esportiu del Pirineu Català".

El #Pirineu català inaugura, al Niu de l'Àliga, la distinció de Comunitat Europea de l'#Esport 2023: https://t.co/JHTYmEzuya #laSeu #AltUrgell #Cerdanya #Catalunya pic.twitter.com/hlD5n3L3PN

— RàdioSeu (@RadioSeu) February 23, 2023