El Pirineu català passa avaluació per poder ser Comunitat Europea de l'Esport l'any 2023

Una comissió avaluadora d'ACES Europe, una entitat sense ànim de lucre, visita des d'aquest dimarts diversos equipaments i instal·lacions del Pirineu català per comprovar si compleixen els requisits perquè la regió rebi la distinció de Comunitat Europea de l'Esport 2023. Aquesta associació s'encarrega cada any de fer les avaluacions per concedir el reconeixement, que permet a les poblacions o àrees que el reben promocionar-se com a destí d'esport a nivell europeu i mundial. 

La primera parada ha estat a Puigcerdà, però al llarg d'aquesta setmana els experts també passaran per la Seu d'Urgell, la Vall de Boí i Vielha. Tot i que hi ha diverses poblacions catalanes que en anys anteriors han obtingut una certificació semblant, és el primer cop que es forja una candidatura d'aquest abast territorial, la qual inclou les comarques de l'Alt Pirineu (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà) i l'Aran, juntament amb el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i la Garrotxa.

Els cinc representants de la comissió avaluadora tenen definits fins a cent punts d'anàlisi i per atorgar el segell de Comunitat Europea de l'Esport. Cal obtenir, com a mínim, una nota de 80, segons ha explicat a l'ACN el president d'ACES Europe, Gian Francesco Lupattelli, que ha afirmat que la candidatura del Pirineu és "molt forta" i té moltes possibilitats de guanyar. De fet, Lupatelli ha destacat el treball "excepcional" que s'ha fet els darrers anys, amb més de 160 ajuntaments implicats, i ha posat en valor l'ampli abast territorial de la candidatura, que cobreix prop de 200 km de punta a punta i engloba les 10 comarques de muntanya catalanes.

La resolució, d'aquí a un mes

La idea és que el veredicte es doni a conèixer d'aquí a un mes, a final de juliol i, en cas d'assolir la certificació, el 5 de desembre es faria un acte oficial de lliurament del títol. Lupattelli ha explicat que tenen molt d'interès que el Pirineu pugui ser Comunitat Europea de l'Esport 2023, tenint en compte que a Europa hi ha moltes regions de muntanya. A banda d'aquesta candidatura, n'hi ha una quarantena més arreu del continent que aspiren a obtenir el reconeixement d'alguna de les categories que atorga l'entitat, com ara capital, ciutat, vila, regió o illa de l'esport.

De la seva part, el representant d'ACES Europe a Catalunya i Andorra, Joan Anton Camuñas, ha dit que el reconeixement serveix per "projectar" tot allò que es vol fer en tots els àmbits de muntanya al llarg dels anys vinents i que l'entitat compta amb el suport de la Unesco i la Comissió Europea. Camuñas ha destacat que el projecte del Pirineu català "és el més gran que s'ha presentat fins ara dins l'entorn de les regions de muntanya d'Europa" i que parteix de l'experiència anterior de les candidatures de Banyoles, Mollet del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Igualada.

Vocació compartida amb els Jocs d'Hivern

Mentrestant, l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, s'ha mostrat satisfet amb les passes endavant de la candidatura i ha explicat que l'objectiu és que el Pirineu s'identifiqui com a "territori esportiu" arreu d'Europa i del món, com també com a destinació turística especialitzada en aquest àmbit. Piñeira remarca que aquesta zona concentra un 12% dels equipaments i instal·lacions esportives que hi ha a Catalunya.

El batlle puigcerdanès ha matisat que aquest projecte no està vinculat a la possible candidatura als Jocs d'Hivern. Tot i això, Piñeira ha aprofitat per reivindicar que "tots dos responen a la mateixa vocació", que és la de posar en valor el potencial del Pirineu català en l'àmbit esportiu.

L'acte de defensa de la candidatura ha tingut lloc al Museu Cerdà. Tot seguit, la comitiva s'ha desplaçat al Poliesportiu de Puigcerdà i a l'estació d'esquí i muntanya de La Molina. La visita continuarà aquest dimecres al Parc Olímpic del Segre i a les instal·lacions d'INEFC Pirineus, a la Seu. Dijous serà el torn de l'estació de Baqueira-Beret i d'altres infraestructures de l'Aran.

El projecte també està impulsat per la Fundació Catalana per a l’Esport i compta amb l'aval de la Generalitat, els consells comarcals i ajuntaments del territori, les diputacions de Lleida, Girona i Barcelona, l'Agencia Catalana de Turisme i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.