Nou pas de la Diputació per al desplegament efectiu de la fibra òptica a les comarques de la demarcació de Lleida

El Ple de la Diputació de Lleida ha celebrat aquest dimarts al Saló de Plens la sessió ordinària corresponent al mes de setembre. Durant la sessió –que ha estat presidida pel president Joan Talarn- s’ha aprovat el conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) –adscrit al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública– per a la gestió i compartició d’infraestructures de telecomunicacions.

L’objecte d’aquest conveni és la gestió i compartició de les infraestructures de telecomunicacions que ambdues administracions construiran en el marc del Pacte Nacional per la Societat Digital. El document preveu l’establiment d’un punt de presència efectiu d’infraestructures de telecomunicacions en el conjunt d’ajuntaments i polígons industrials de la demarcació de Lleida.

El text aprovat recorda que la Directiva 2014/61/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa a mesures per reduir el cost del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques d’alta velocitat, fixa l’obligació dels proveïdors de xarxes de comunicacions públiques i dels propietaris o titulars dels drets d’utilització d’infraestructures físiques a facilitar l’accés a les seves infraestructures físiques per facilitar el desplegament de xarxes de comunicacions electròniques d’alta velocitat.

D’altra banda, en el decurs del ple, el president de la Diputació ha reiterat la determinació de l’equip de govern de, a partir del 2020, fer un repartiment de la pràctica totalitat de les ajudes "d’una forma més justa, equitativa i objectiva", mitjançant processos de convocatòries públiques. D’aquesta manera, les ajudes directes quedarien reduïdes només en aquelles actuacions reals d’emergència i excepcionalitat.

Drets energètics

També s’ha aprovat, amb el suport de tots els grups excepte el de Ciutadans, una declaració institucional en suport a la Llei 24/2015 i contra el tall de subministrament a les famílies amb deute en les quals es demana com a condició indispensable la retirada de l’amenaça d’Endesa d’efectuar talls de subministraments a partir de l’1 octubre a les persones o nuclis familiars endeutats en situació de vulnerabilitat, per tal de poder iniciar una negociació amb un clima de cooperació i diàleg, atès que aquesta amenaça constitueix una il·legalitat d’acord amb la llei esmentada.

En el text de la declaració també s’insta el Govern de la Generalitat a prendre el lideratge polític en la defensa dels drets energètics, especialment dels i les ciutadanes més vulnerables, treballant de manera transversal i conjunta per al compliment de la llei; i s’exigeix la condonació del deute acumulat a totes aquelles persones o nuclis familiars protegits per la llei 24/2015, des de l’any 2015, alhora que reclamem la seva protecció a ser exclosos de qualsevol fitxer de morositat prevista en la Llei Orgànica 3/2018.

La declaració institucional recorda que recentment Endesa i altres companyies elèctriques han enviat cartes a alguns ajuntaments catalans on amenacen amb la intenció d’incomplir la Llei 24/2015 i tallar el subministrament a les persones i famílies amb informes de vulnerabilitat que tinguin deutes de consum, si les administracions públiques no paguen el 50% del cost d’aquest deute abans de l’1 d’octubre.

També fa referència al fet que la Llei 18/2007, coneguda com a Llei de l’Habitatge, va ser fruit d’una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per un grup promotor format per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC, i que va ser aprovada per unanimitat el 23 de juny de 2015. Gràcies a aquesta llei s’han impedit més de 63.000 talls elèctrics.

D’altra banda, recorda que el gener de 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya va promoure un front institucional amb les associacions municipalistes, les diputacions i l’Ajuntament de Barcelona, situant un conveni marc a les companyies que aquestes no van voler signar.