El ple de l'Ajuntament de la Seu aprova per unanimitat afegir-se a les peticions de "desescalada bèl·lica" al Pròxim Orient

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat, una moció amb la qual la capital de l'Alt Urgell s'afegeix a les crides arreu del món per a una "desescalada bèl·lica" al Pròxim Orient. La proposta s'ha portat al plenari a instàncies del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l'havien presentat conjuntament els grups de Compromís, Junts i ERC i també s'hi ha adherit la CUP.

En nom de l'equip de govern, el regidor de Solidaritat i Cooperació, Jordi Mas, ha esmentat que la moció també està vinculada a la nova aportació de 7.000 € que l'Ajuntament s'ha compromès a destinar a la nova campanya d'emergència del Fons Català destinada a les víctimes civils de la crisi humanitària que es viu ara mateix a Gaza i al sud del Líban. Tal com ja havien avançat des d'aquesta organització catalana i des de l'Ajuntament de la Seu, en aquests territoris hi ha "una catàstrofe bèl·lica i humanitària sense precedents al Pròxim Orient", amb dades com per exemple "un 30% de malnutrició infantil a Gaza, on només funcionen un 17% dels hospitals funcionant", mentre que al Líban ja s'han comptabilitzat més de 2.000 morts i milers de refugiats, fruit dels darrers enfrontaments entre l'exèrcit d'Israel i l'organització armada Hezbol·là, que compta amb el suport de l'Iran.

El text demana "la desescalada absoluta a totes les parts, tant per part d'Israel com de l'Iran, Hamàs i Hezbol·là", com també que "es garanteixi l’assistència humanitària i el compliment del dret internacional, l'embargament d’armes a tota la zona" i la intervenció de la Cort Penal Internacional per determinar els possibles crims contra la humanitat que s'hi hagin comès a banda i banda. Sobre tot plegat, també s'insta l'Organització de Nacions Unides (ONU) a "liderar la desescalada".

Al mateix apartat de mocions també s'ha aprovat una moció presentada per la CUP, que en aquest cas se centra en el "suport al poble palestí" i que ha tirat endavant amb 13 vots favorables en sumar-s'hi Compromís i ERC, mentre que els 4 representants de Junts s'han abstingut. La petició s'ha fet en aquest cas a instàncies del grup local La Seu per Palestina, que també ha demanat al consistori un espai de la ciutat per dedicar-hi un mural. A l'exposició de motius la portaveu de la CUP, Núria Valls, deia que volen "remarcar la responsabilitat que té Israel", perquè opinen que el 7 d’octubre va ser "l’inici d’un nou episodi de repressió contra Palestina", on afirma que "fa 76 anys que Israel hi practica un genocidi" que, hi afegeix, "darrerament també s’ha expandit al Líban, adquirint el conflicte un caràcter regional". Segons Valls, "Israel assassina civils i viola reiteradament drets humans, ataca escoles i hospitals", i conclou que "cal reconèixer l’ocupació colonial com a causa del conflicte, a més d'instar els governs espanyol i català a "suspendre relacions amb Israel". 

Per l'equip de govern, al final del ple Joan Barrera concloïa que la situació que es viu a Orient Mitjà "és totalment lamentable, i la veiem molt còmodes des del sofà però cal que ens mullem d'alguna manera enfront d'aquestes injustícies". Per això, han volgut expressar "tota la solidaritat amb els afectats i desitjar que aquesta guerra tan injusta s'acabi com més aviat millor".

Per Junts, Urgell Isús va justificar l'abstenció en aquest punt perquè, partint de la base de "condemnar qualsevol acte bèl·lic", constaten que la moció proposada per la CUP ofereix "una visió molt parcial i partidista" del conflicte palestí. El portaveu de la formació, Jordi Fàbrega, hi afegeix que aquest text "s'hi obvia, entre d'altres coses, la condició d'organització terrorista de Hamàs i Hezbol·là", la gravetat de l'atac atacs contra Israel d'ara fa poc més d'un any o el suport militar d'Iran a aquestes organitzacions, a banda de la complexitat del rerefons històric d'aquest àrea del Pròxim Orient. En aquest sentit, Junts segueix defensant "la solució dels dos estats", per a Palestina i Israel, i indica que aquesta és la proposta que estan consensuant la majoria d'ajuntaments que han portat als seus plenaris aquest afer extern. 

En una línia semblant, i tot i votar-hi a favor, el portaveu d'ERC Francesc Viaplana va puntualitzar que en aquest conflicte més enllà de si una part hi pot tenir més responsabilitat que l'altra, perquè "hi ha d’altres causes estructurals que també caldria tenir en compte". Viaplana remarca que "l’argumentari d’aquesta moció dóna per omplir moltes pàgines, perquè és un conflicte molt complex", i s'han adherit a la moció perquè la CUP s'ha avingut a introduir-hi una transacció que almenys esmenti aquesta complexitat.

Moció de rebuig al règim dels talibans

I encara pel que fa a política internacional, el ple d'aquest dilluns també ha aprovat una moció en defensa dels drets de les dones a l'Afganistan, després que el règim dels talibans ha fet una passa més en la reclusió i persecució del col·lectiu amb la batejada com a "Llei del Silenci". El text l'havien presentat conjuntament tots els grups de la corporació municipal, per la qual cosa ha tirat endavant per unanimitat. 

En l'exposició del text, la regidora d'ERC Marian Lamolla va lamentar que "a l’Afganistan es perden drets constantment" i que l'exemple recent més demolidor és la nova obligació "d'evitar el so públic de la veu, cantar o recitar davant micròfons". Per això, a instàncies d'una associació de dones, es proposa "condemnar" aquesta llei aprovada per l'actual règim islamista afganès i expressar el "suport a les dones de l’Afganistan", a més d'"instar els governs català i espanyol a reclamar que es restaurar els drets de les dones" i que puguin "viure lliures", tot impedint mesures com ara els matrimonis forçats.

Per l'equip de govern la tinent d'alcalde i regidora d'Igualtat, Christina Moreno, manifestava que cal que les dones alcin la veu arreu i posicionar-se "a favor de les dones, les llibertats i els drets humans a qualsevol part del món", per "posar fi a l'opressió". Moreno lamenta que veuen difícil que els talibans facin cas a mocions com aquesta, però considera necessari fer constar el rebuig de la ciutat. En la mateixa línia, la regidora de Junts Carme Espuga expressava el suport "indubtable" a la moció perquè la denominada "llei del silenci" és "una passa més dels talibans que de fet perjudica tota la població, però especialment les dones".