El turisme va generar al Pirineu i a la plana de Lleida un impacte econòmic directe de 960 milions d'euros
La xifra és un 2 per cent superior a les dades del 2013. Aquest divendres s'ha presentat un estudi de la UdL sobre el comportament turístic a les comarques de la demarcació
El turisme va generar uns 960 milions d'euros directes a les comarques de la demarcació de Lleida durant el 2014, un 2% més que l'any anterior, xifra que arribaria a prop de 4.000 milions si es computa l'impacte indirecte d'aquest sector al territori, segons es constata en l'estudi elaborat per la Càtedra de Turisme Interior i de Muntanya de la UdL. Actualment, el turisme representa el 12,5% del PIB de Lleida.
D'aquest balanç econòmic, més de 500 milions d'euros els van aportar els excursionistes, és a dir, visitants que no van pernoctar al territori. L'any passat la demarcació va rebre prop de 8,5 milions de visitants -la majoria procedents de Catalunya-, dels quals 2,6 milions van ser turistes que van pernoctar, i 5,9 milions, excursionistes.
La Diputació de Lleida ha presentat aquest divendres un dels primers estudis que ha encarregat a la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida. El document analitza el nombre de visitants registrats a les comarques lleidatanes durant l'any 2014, així com les seves tendències de consum i la despesa que van generar al territori. L'acte també ha servit com a presentació pública del nou director del Patronat de Turisme de la Diputació, Juli Alegre.
L'autor de l'estudi, Paco Garcia -juntament amb Francesc López Palomeque-, ha destacat que, en termes generals, l'any 2014 va ser positiu per a la demarcació de Lleida, tant pel que fa al nombre de visitants, com pel que fa als ingressos i a l'ocupació, que en els tres casos va ser superior que durant el 2013. Tot i l'augment de visitants, la despesa individual ha estat inferior, "malgrat que s'està notant una tendència a l'alça en aquest sentit, retornant a valors d'abans de la crisi econòmica", indica Garcia.
8,5 milions de visitants, entre turistes i excursionistes
Les comarques de la demarcació de Lleida van rebre durant l'any passat 8,5 milions de visitants, la majoria dels quals (5,9 milions) van ser excursionistes catalans i estrangers, és a dir persones que van visitar i consumir però que no van pernoctar al territori. Aquesta dada, que es desconeixia fins ara, la destaca l'estudi de la UdL. Un total de 2.635.000 turistes sí van pernoctar al territori.
En aquest darrer grup, augmenten els provinents de l'estat espanyol, amb un creixement del 9,1%, mentre el turistes estrangers pugen un 6,8%, la majoria procedents de França (51%) i Andorra (33%). En canvi, el volum de turistes catalans es va reduir un 2,2%, tot i que cal tenir en compte que 7 de cada 10 turistes que va visitar Lleida procedia de Catalunya -sobretot de Barcelona i l'àrea metropolitana- i una quarta part d'aquests eren de les mateixes comarques lleidatanes. Des d'una òptica global, pràcticament Lleida va mantenir les dades de turistes registrades l'any 2013.
La majoria dels turistes (60%) van tenir la Val d'Aran i el Pirineu com a destí. Prop d'un milió van visitar les Terres de Lleida, és a dir, comarques de la plana. La majoria dels turistes arriba a Lleida entre desembre i març, coincidint amb el turisme de neu. Durant la temporada d'hivern 2014-2015, les estacions d'esquí pirinenques van vendre 1.206.000 forfets, un 5% més que l'any anterior, que encara podria créixer un 5% més en la nova temporada d'enguany, segons les previsions del Patronat de Turisme. Així mateix, l'estudi també posa de relleu la capacitat de la demarcació per captar turistes en ponts i vacances de curta estada.
Impacte econòmic del turisme
L'estudi quantifica en 960 milions d'euros els diners que deixen a la demarcació els turistes que visiten Lleida, 500 dels quals provenen dels excursionistes que arriben a les comarques lleidatanes. Garcia ha destacat que aquest fet suposa una implicació negativa per als establiments de turisme reglat, al qual ha instat a fer un esforç per incrementar l'oferta, però positiva, per altra banda, ja que suposa una disseminació dels ingressos entre multitud de pobles lleidatans.
Dels 960 milions -xifra que representa quasi el 5% dels ingressos turístics produïts a Catalunya-, el 77% es van quedar a la Val d'Aran i al Pirineu, mentre el 23% restant van ser a les comarques de la plana de Lleida. Altrament, l'autor de l'estudi ha remarcat que es calcula que l'impacte econòmic indirecte del turisme arreu de les comarques lleidatanes s'enfila fins als prop de 4.000 milions.
En el cas dels turistes estrangers van fer una despesa mitjana de 579 euros per viatge, mentre els de l'Estat van gastar 263 euros. Els procedents de Catalunya van assumir una despesa de 99 euros. Pel que fa als excursionistes, es va situar en el cas dels estrangers en els 158 euros per persona i viatge, mentre la dels catalans va ser de 41 euros.
Més de 200.000 places d'allotjament
La demarcació compta amb 2.224 establiments turístics i una oferta de prop de 60.000 places d'allotjament regulat, entre hotels, càmpings, cases de turisme rural, albergs, campaments i apartaments turístics. Durant el 2014 van rebre 980.000 turistes, un 4,2% més que al 2013. En total es van dur a terme 2,6 milions de pernoctacions. Tot i això, les places d'allotjament arriben a les 205.000 si s'hi sumen les segones residències. Al marge, s'ha comptabilitzat també l'existència d'un miler d'habitatges turístics no regulats, que ofereixen unes 5.500 places més.
Les comarques lleidatanes van recaptar l'any passat 916.300 euros en concepte de taxa turística, un 1,5% més que al 2013. Així mateix, el sector turístic dóna feina a unes 12.000 persones a la demarcació, entre hoteleria, restauració, agències de viatges i altres serveis.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat la necessitat de disposar dades objectives com les que aporta l'estudi de la Càtedra de la UdL per tal de poder planificar el camí que cal seguir per potenciar el sector turístic al conjunt de la demarcació. Així mateix, ha defensat una aposta "per vendre no només allò tangible i material, sinó també l'aspecte més sentimental per atreure més visitants".