Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Els bolets dels boscos més alts del Pirineu, els més vulnerables al canvi climàtic

Els bolets dels boscos més alts del Pirineu, els més vulnerables al canvi climàtic

El CTFC, la UdL i el CREAF afirmen que la producció a la zona viu una "davallada moderada", que continuarà "més o menys" en funció de l'escalfament global. Tot i això, auguren un escenari "estable" al conjunt de Catalunya i un augment dels sapròfits
Llenega negra (Foto: Sergio de Miguel / CTFC)
16/05/2022 19:25

La producció de bolets als boscos situats a més altitud pot ser la més afectada pel canvi climàtic al Pirineu, segons afirma una recerca del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). L'estudi ha estat elaborat a partir de registres meteorològics històrics, diferents escenaris de canvi climàtic del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i "models predictius de productivitat" basats en intel·ligència artificial.

Una de les conclusions d'aquest treball és que la producció de bolets al Pirineu ha patit des del 1976 una "davallada moderada" i preveu que la tendència "s'accentuarà més o menys" fins a l'any 2100, "en funció de la magnitud de l'escalfament global".

Els investigadors s'han centrat en la productivitat dels bolets micorízics (que inclou alguns dels més populars, com ara el rovelló, el cep i el rossinyol) i els sapròfits (l'apagallums, el xampinyó i la múrgola) a les zones forestals mediterrànies, sota diferents escenaris de canvi climàtic. Els resultats assenyalen que els boscos subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu serien els més afectats. En el pitjor escenari, la productivitat total de bolets pot caure de prop de 60 quilos per hectàrea l'any 2100 en aquests ecosistemes.

Tot i això, l'estudi admet que a la resta dels boscos de Catalunya la situació "es mantindria més estable". De fet, mentre que per a les micoríziques esperen una "disminució" de la productivitat "de manera general" als boscos pirinencs, les sapròfites preveuen que "la seua productivitat augmenta significativament com més acusats es mostren els efectes del canvi climàtic als boscos més típicament mediterranis".

Els models de productivitat fúngica total i micorízica han mostrat una major importància de la precipitació entre agost i octubre i de la temperatura màxima mitjana entre agost i octubre. D'altra banda, el model de productivitat dels fongs sapròfits va donar més importància a la precipitació d'octubre, seguida de les pluges a l'agost, setembre i novembre.

"Aquest és el primer estudi del qual tenim coneixement per avaluar els canvis històrics i futurs, explícits, en la productivitat dels bolets en ecosistemes naturals, mitjançant models predictius", segons ha dit a l'ACN l'autor principal de l'article i investigador a la Universitat de Lleida, Albert Morera. Fins ara, només s'havien estudiat a una escala molt local i sense tenir en compte un ampli gradient bioclimàtic en una gran regió.

El director de la investigació i professor de la UdL Sergio de Miguel, subratlla que la recerca "destaca la complexitat dels impactes del canvi climàtic a escala regional sobre els ecosistemes forestals en general, i sobre els fongs en particular, amb efectes diferents, de vegades oposats, en funció de les condicions climàtiques passades i futures, així com depenent de les diferències en els requeriments ecològics dels diferents tipus de boscos i fongs".

Les conclusions de la recerca, publicada a la revista científica 'Agricultural and Forest Meteorology', destaquen la necessitat d'anticipar els possibles impactes del canvi global en la dinàmica dels fongs, un element clau del funcionament dels ecosistemes forestals, i de desplegar polítiques de gestió orientades a mantenir el paper important de la productivitat dels fongs en la prestació de múltiples serveis ecosistèmics , incloent tant la mitigació com l'adaptació al canvi climàtic.

Mostrar formulari de contacte