Els vincles entre el cosmos i la fe, a les Jornades de Teologia
La primera sessió ha comptat amb el catedràtic de Física David Jou, traductor de les obres de Stephen Hawking a català i castellà L'acte segueix creixent amb 170 inscrits entre mestres de religió, seglars i sacerdots, i també està obert al públic en general
Les Jornades de Teologia del Bisbat d'Urgell han escollit enguany una temàtica que convida a la reflexió profunda: els vincles entre el cosmos, la ciència i la fe. El primer dels dos dies, aquest dijous, ha comptat amb la intervenció destacada de David Jou, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona i traductor dels llibres de Stephen Hawking al català i al castellà.
“Els àtoms que ens formen a nosaltres es van formar en una estrella. Aquestes estrelles són antigues i ja no existeixen, però nosaltres en som la consequència física. La vida existeix gràcies a la coincidència de valors molt fins que per ara, encara no sabem explicar”. David Jou ha valorat amb aquesta teoria la interconexxió que hi ha entre els humans i la física més estricta, entre nosaltres i l'Univers. Jou aposta per trobar una harmonia entre els discursos de la ciència i els de la fe religiosa.
El Bisbat d’Urgell considera tot un èxit la nova edició de les jornades, ja que apleguen més de 170 inscrits a la Sala Sant Domènec. Molts d’ells són mestres i professors de religió, que a través d’aquestes sessions de treball poden millorar la seva formació permanent. Enguany, es lliurarà un certificat de participació per part de la mateixa Delegació d’Ensenyament i del Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat, que es pot incloure en el currículum. Tanmateix, l'organització recorda que les xerrades són obertes al públic en general.
La segona jornada la protagonitzarà aquest divendres un ponent habitual com és Francesc Torralba, catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Enguany l'objectiu és reflexionar sobre el cosmos, el seu origen i la seva fi, i sobre les relacions entre ciència i teologia en el present i en el futur. Es vol explicar que la mirada del científic no exclou ni treu legitimitat a la mirada del món que projecta l’home de fe i que són dues mirades complementàries i necessàries. La ciència és un camí d’accés al misteri de la realitat i, lluny de tancar l’home en el seu mon, l’obre al Tot i l’hi suscita admiració.
En aquest sentit, el Bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, ha esmentat religiosos que històricament han estat grans homes de ciència com ara Gregor Mendel, autor de lleis de la botànica. Monsenyor Vives ha presidit la inauguració de les jornades.
