Es compleixen 40 anys dels tràgics aiguats de 1982 a l'Alt Urgell i al Pirineu
RàdioSeu emet aquest dimarts al matí (11.15 h) un programa especial per recordar el pitjor desastre natural de la Seu d'Urgell i la comarca al segle XX. La tempesta va desbordar els rius Segre i Valira i va causar greus danys materials i personals
Aquest dilluns es compleixen 40 anys de l'inici dels tràgics aiguats que l'any 1982 van afectar la Seu d'Urgell, el conjunt de l'Alt Urgell i d'altres zones del Pirineu català, a més d'Andorra. Tot i que les riuades s'han repetit de manera periòdica al llarg de la història, aquell episodi va obligar a revisar molts aspectes relatius a la prevenció i a la planificació dels entorns del riu, alhora que va portar més endavant a la transformació urbanística de la zona d'horts de la capital urgellenca, a tocar del Segre.
La nit del 7 de novembre d'ara fa quatre dècades, una excepcional tempesta es va formar a la Cerdanya. A l'enton de la Molina va descarregar fins a 543 litres per metre quadrat entre els dos dies, tot i que al naixement del riu Segre, a Llo (Alta Cerdanya), fins i tot es va superar els 600 l/m2 en menys de vint-i-quatre hores.
Això, sumat a les pluges torrencials que també hi havia aquella nit a Andorra (on vials com l'avinguda Meritxell van quedar negats per l'aigua i hi va haver grans destrosses i esllavissades), va desbordar completament en les hores següents -al llarg del dia 8- els rius Segre i Valira. El fort corrent se'n va emportar tot el que trobava al seu pas, incloent vides humanes. La gran vinguda d'aigua va deixar aïllada la Seu d'Urgell, on es va inundar tot l'entorn del nucli urbà. El mateix va passar a d'altres poblacions de l'Urgellet.
El Pont de Bar, símbol de la destrucció
Més amunt, al Baridà, també hi hagué importants danys a Martinet, on l'aigua es va emportar sis cases. Però si hi ha una població que va simbolitzar la destrucció, aquesta va ser el Pont de Bar. De fet, el poble -que llavors estava a tocar del riu Segre- va quedar totalment arrasat, a causa d'una torrentada aigües amunt i de la filtració d'aigua sota les cases, cosa que va derivar en una gran esllavissada. Això va obligar, amb l'ajut de la Generalitat, a planificar la construcció d'un nou nucli, l'actual, que és uns metres més avall però més allunyat del curs fluvial. I aigües avall, la crescuda del Segre va desbordar la capacitat del pantà d'Oliana i va causar importants inundacions en ciutats com Balaguer i Lleida, com també en pobles com la Granja d'Escarp.
Al conjunt del Pirineu es va comptabilitzar un total de 22 víctimes mortals (entre elles, el llavors alcalde de les Valls de Valira, Josep Mas), a banda d'incomptables danys materials, que es van calcular en milers de milions de pessetes de l'època. En aquest sentit, i paral·lelament, també hi va haver danys greus al Pallars Sobirà, per la crescuda del riu Noguera Pallaresa. Mentrestant, al Berguedà, un pantà de la Baells ple a vessar -i inaugurat tot just sis anys abans, el 1976- va ser posat a prova en condicions extremes: va haver de suportar una fortíssima pressió, per un cabal que al Llobregat va passar en poques hores dels 14 als 1.100 m3/s. I a l'Aran, l'aigua es va emportar dues cases a prop del riu Nere i va fer col·lapsar el barranc de Casau.
Testimonis de la primera línia
RàdioSeu emetrà aquest dimarts al matí (11.15 h) un programa especial per recordar aquells fets, quaranta anys després. Hi participaran cinc testimonis que van viure-ho des de primera línia. Un d'ells és Amadeu Gallart, alcalde de la Seu d'Urgell entre 1979 i 1983, que ha avançat que allò que roman més en la memòria dels qui ho van viure és les "grans devastacions naturals" que va causar. Gallart recorda que "els aiguats van ser un cop molt dur per a la comarca, per al Pirineu i per a d'altres parts de Catalunya", i lamenta els greus danys que hi va haver "en equipaments d'empreses i, sobretot, a persones físiques", atès que hi va haver ferits i víctimes mortals.
El llavors batlle urgellenc assenyala que per a la Seu, i per a bona part del Pirineu català, aquell front de pluja va esdevenir "el pitjor cataclisme natural de tot el segle XX". I perquè les noves generacions entenguin com es va haver d'afrontar, subratlla que "llavors no hi havia telèfons mòbils, ni internet, ni TV3, ni Catalunya Ràdio ni, sobretot, RàdioSeu", que es va crear al cap de tres anys. Això, hi afegeix, feia que "hi hagués una situació desestructurada a nivell de comunicació", pel que fa a mitjans per informar la població local de manera immediata sobre què estava passant i ajudar a prevenir, en la mesura del possible, la destrucció que hi va acabar havent.
A més d'Amadeu Gallart, en aquest especial de RàdioSeu també hi participaran Joan Ganyet, tinent d'alcalde de la Seu l'any 1982 i alcalde entre 1983 i 2003; Ramon Escuder, actual president de Creu Roja Alt Urgell i membre de Protecció Civil en el moment dels aiguats; i el militar José Ramón Isidro, que estava al comandament de les tasques de rescat i auxili l'any 1982.
Inaugurada l'exposició commemorativa
A banda d'aquest especial a RàdioSeu, la Seu també commemora l'aniversari mitjançant les activitats que ha impulsat l'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat. Divendres passat es va inaugurar l'exposició 'Alt Urgell 1982: els aiguats en la memòria col·lectiva'. Un grup nombrós de veïns van omplir la sala d'actes per a la inauguració, que va consistir en una visita guiada per part de l'historiador urgellenc Carles Gascón. La mostra, que en part recupera molts dels materials que ja es van fer servir per al vintè aniversari (l'any 2002), es pot veure fins a l'1 de desembre.
Aquesta mostra és un recull d’imatges de la riuada i documents d’altres inundacions anteriors, com ara les dels anys 1453, 1617 i 1853, que són les més greus que apareixen documentades pel que fa a l'Alt Urgell. Així, s’hi podran veure actes municipals, plànols de canalitzacions, comptes d’obres del pont i algunes fotografies de començament del segle XX, extretes del Fons Maravilla.
#EnImatges Inauguració de l'exposició ‘#AltUrgell 1982: els aiguats en la memòria col·lectiva’, a l'@EspaiErmengol de #laSeu. L'acte ha inclòs una visita guiada a càrrec de l'historiador urgellenc Carles Gascón. pic.twitter.com/mE5qHa2UBx
— RàdioSeu (@RadioSeu) November 4, 2022
Aquesta imatge de Vicens Viladés ens transporta 40 anys enrera. Els aiguats del 82 van ser un daltabaix per #laSeu i molts altres indrets. El rugit ferotge del riu i milers de pomes golden que baixaven pel Segre al tram de davant de casa, són dels records més vius d’infantesa. pic.twitter.com/4ICIKb7xTk
— Albert Batalla i Siscart 🎗 (@albertbatalla) November 7, 2022
Avui es compleixen 40 anys dels aiguats del 82
— SERGI PARRAMON (@grapesergi) November 7, 2022
Fotos Josep Sansegundo pic.twitter.com/0HemQOqOZR
Avui fa 40 anys que va tenir lloc a Andorra un dels desastres naturals més importants de la nostra història recent. Els aiguats del 1982 van sacsejar el nostre territori i la nostra economia, i per damunt de tot van suposar la pèrdua de nombroses vides humanes. pic.twitter.com/iaD2gsMJdD
— Xavier Espot Zamora (@XavierEspot) November 7, 2022
Ampliació | La tempesta d'avui fa 40 anys va descarregar + de 600 l/m2 al naixement del Segre, a l'Alta #Cerdanya, i derivà en el desbordament a l'#AltUrgell. El mateix va passar amb el riu Valira a #Andorra. + info i imatges: https://t.co/5dp6XAJMhW#laSeu #Pirineu #Aiguats1982 pic.twitter.com/7AHeEuUwAz
— RàdioSeu (@RadioSeu) November 8, 2022
-
El terme municipal de la Seu d'Urgell, inundat per l'aiguat el 8 de novembre de 1982 (Autor de la foto: Vicens Viladés)
-
El riu Segre, al municipi d'Organyà, desbordat per l'aiguat el 8 de novembre de 1982 (Autor de la foto: Josep Sansegundo)
-
El poble del Pont de Bar, el novembre de 1982, arrasat per una esllavissada arran dels aiguats
-
L'Avinguda Meritxell, a l'altura del centre comercial Escale (CCA), inundada el 8 de novembre de 1982 (Foto: Arxiu Nacional d'Andorra)
-
Esllavissada a les Arades, a Sant Julià de Lòria, en els aiguats de 1982 (Arxiu Nacional d'Andorra)
-
Mapa de la precipitació acumulada arreu de Catalunya en els aiguats del 7 i 8 de novembre de 1982 (MeteoCat)