Es constitueix la Taula de l'Habitatge de l'Alt Urgell, que vol potenciar l'Oficina Comarcal per ajudar ajuntaments i particulars

Aquest dijous s'ha constituït, a la sala de plens del Consell Comarcal, la Taula de l'Habitatge de l'Alt Urgell (THAU). El nou mecanisme ha estat impulsat per l'ens comarcal però compta amb la participació d'un gran nombre d'institucions i d'entitats vinculades a aquesta qüestió. De fet, a la reunió constitutiva hi han participat una quarantena de persones de diferents àmbits, tant públics com privats.

En aquesta primera trobada s'ha començat a marcar les línies a seguir els mesos vinents. La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Josefina Lladós, ha esmentat que com a la resta de Catalunya l'accés a l'habitatge és per a moltes persones un dels problemes actuals més greus, però ha matisat que a la comarca no es pot afrontar amb la mateixa visió que hi ha a les àrees urbanes. I és que dins l'Alt Urgell hi ha "realitats molt diferents, en funció sí el nucli de població està a tocar d'Andorra i la Cerdanya o si es troba més allunyat".

En aquest sentit, Lladós recorda que al nord de la comarca, i especialment a la Seu, els darrers anys s'ha mantingut una tendència a l'augment de població però, en canvi, hi ha molts nuclis i municipis on la tendència és la contrària: de despoblament. 

Problemes de recursos

Josefina Lladós, tal com ja havia avançat prèviament, ha explicat que un dels mitjans que volen potenciar en aquests objectius és l'Oficina d'Habitatge del Consell Comarcal. La presidenta considera que "hi ha de tenir un paper important" i "per fer-ho s'haurà de potenciar".

Tanmateix, Lladós ha aprofitat per denunciar la "manca de recursos" amb què es troben per fer-ho. Un problema que, remarca, també han exposat en aquesta reunió representants d'entitats com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i també els promotors privats. I hi afegeix que és "també un problema d'urbanisme, de les dificultats que els municipis es poden trobar a l'hora de créixer". I sobre les diferents realitats abans esmentades, però, Lladós creu que també cal tenir en compte, i respectar, el fet que "hi ha municipis que ni poden oferir nous habitatges ni tampoc ho volen", perquè prefereixen no créixer.

A més a més, la presidenta comarcal recorda que fins ara s'ha parlat poc del fet que "tenim pobles que amb la sequera, ara fa dos o tres anys, es van quedar sense aigua", i que ningú s'ha de sorprendre perquè aquests nuclis no es plantegin de cap manera rebre més habitants "si ja no podem garantir ni el servei bàsic més essencial".

Els costos de construcció, obstacle per a l'ampliació d'oferta

Una altra realitat normalment poc comentada en els debats sobre l'habitatge, però que és al moll de l'os del problema, l'ha posat sobre la taula el delegat a l'Alt Pirineu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Marquet, que ha advertit que "el motiu de la manca de construcció, actualment, és que els preus de construcció són molt elevats", tant per a obra nova com per a rehabilitació. I això "fa que el producte immobiliari resultant no pugui ser assumit pels habitants de la comarca". També esmenta que tot i que a l'Alt Urgell es pot trobar "uns preus més barats que a Andorra", cal tenir en compte igualment que "els sous de la comarca no són els d'Andorra" i que, tant o més important, "els costos de construcció sí que es van assimilant a preus d'Andorra, o de Cerdanya, per a la zona amb més dinàmica immobiliària", que és la Seu i el seu entorn. I tot plegat dificulta que hi hagi més promocions immobiliàries realment adaptades a les capacitats de la població local.

Marquet hi afegeix que, d'altra banda, la problemàtica està molt "focalitzada en les poblacions grans; és a dir, els caps de municipi", i especialment a les que conformen "l'eix del Segre, que és el que està més ben comunicat". En aquest punt, a banda evidentment de la Seu, ha esmentat nuclis com Montferrer, el Pla de Sant Tirs, Arfa, Organyà o Coll de Nargó. El representant del CAC hi afegeix que també hi influeix que en aquests pobles "hi pot haver més mercat, més producte", mentre que quan ja es va "als pobles més allunyats d'aquestes vies, allà ja no hi ha habitatges destinats a aquesta finalitat" d'atendre la demanda de nous inquilins. 

#EnImatges Constitució al @ccalturgell de la Taula d'Habitatge de l'#AltUrgell amb l’objectiu de convertir-se en un espai de coordinació i treball conjunt per abordar les polítiques d'habitatge. pic.twitter.com/VFxU7XoujX

— RàdioSeu (@RadioSeu) November 13, 2025

Espai de coordinació

Amb aquesta primera trobada, la THAU inicia el seu camí com a "espai estable de coordinació, intercanvi i impuls de projectes compartits", amb la voluntat de reforçar la cooperació entre administracions i agents del territori en matèria d’habitatge. La voluntat és que es reuneixi semestralment, tot i que durant el primer trimestre del 2026 es constituiran grups de treball més específics per abordar amb més concreció alguns dels aspectes apuntats en la sessió constitutiva.

Durant la reunió, s’ha parlat de la necessitat d’ampliar el parc de lloguer assequible i s’han presentat experiències de "bones pràctiques" impulsades per diversos municipis, que han permès recuperar habitatges buits i generar-ne de nous. També s'ha parlat de les mancances del parc d’habitatge de lloguer, que en moltes poblacions es valora per part dels sol·licitants com a insuficient o bé amb una elevada quantitat d’habitatges buits o en mal estat. Finalment, s’ha abordat l’àmbit urbanístic i legislatiu com a clau per a desenvolupar polítiques que s’ajustin a les necessitats locals.