Estamariu presenta el conjunt de frescos de l'església de Sant Vicenç
Els experts el consideren un dels conjunts romànics més importants conservats 'in situ' a Catalunya A l’acte hi ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, el Bisbe d’Urgell, Monsenyor Joan-Enric Vives, i el president de la Fundació Sant Vicenç d’Estamariu, Joan Planes, han presentat avui la restauració del conjunt de pintures murals del segle XII de l’església de Sant Vicenç, una joia del romànic conservada in situ al cor dels Pirineus.
Les restes, del segle XII, i situades a l’absis de la nau central, han estat considerades pels experts com uns dels conjunts romànics més rellevants trobats a Catalunya en els últims quaranta anys. Els treballs de neteja de l’església, considerada Bé Cultural d’Interès Local, van permetre el descobriment de les pintures, que estaven amagades sota una capa de calç.
Els treballs de recuperació d’aquesta joia del romànic han estat realitzats per l’empresa 4restaura, supervisades pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació Sant Vicenç d’Estamariu.
“Estem orgullosos d’haver contribuït a la recuperació d’unes pintures murals de tan elevada qualitat i que, a més, podran contemplar-se al mateix lloc on van ser pintades”, ha comentat el conseller de cultura de la Generalitat. “Hem recuperat pel nostre poble i pel gaudiment de tots els catalans una joia del romànic. Es tracta d’un dels descobriments d’art romànic més importants dels darrers quaranta anys” ha explicat el president de la Fundació, Joan Planes.
Un Maiestas Domini i el seus apòstols
Les pintures murals trobades a l’absis central de l’església estan realitzades amb una tècnica mixta, fonamentalment al fresc i amb retocs a la calç. Destaca la riquesa de la paleta cromàtica, amb l’aplicació de pigments cars com l’atzurita i el cinabri.
A la volta del l’absis es pot veure la part inferior del que seria una Maiestas Domini entronitzada, envoltada per la màndorla i pel tetramorf.
Aquesta escena se separa del tram central amb una ampla fris que representa el mar de gel que, segons l’Apocalipsi, hi ha sota la volta del cel. Entre les finestres hi ha l’apostolat, de cos sencer, amb la figures de la mare de Déu, Sant Pau i Sant Joan. Al registre inferior hi apareix el bust de Santa Àgueda.
Pel que fa a l’estil de les pintures, s’hi reconeixen dues personalitats: una més clàssica, relacionada amb el cercle de Pedret, en les testes dels màrtirs i un altra més expressionista comparable a les pintures d’Orcau i Argolell conservades en el Museu Nacional d’Art de Catalunya. La realització de les pintures es podria datar pels volts de l’any 1135.
A l’absidiola lateral sud s’ha intervingut sobre un altre conjunt de pintures, de caràcter geomètric, d’època gòtica.
La història d’una troballa i d’una recuperació
L’església de Sant Vicenç es troba a l’entrada del poble d’Estamariu. Data del segle XI i es de planta basilical amb una nau central i dues laterals. És en l’absis central semicircular i amb tres finestres on s’han trobat el conjunt de pintures murals de tradició romànica del segle XII.
L’església va ser el centre religiós del poble fins a la construcció en el segle XVIII d’una nova església parroquial. Malgrat la progressiva decadència del recinte, va celebrar serveis religiosos fins després de la guerra civil. El 1950 la coberta de fusta es va esfondrar el que va accelerar el seu deteriorament. Malgrat els esforços dels habitants d’Estamariu per mantenir-la, a principis dels 90 l’interior de l’església estava totalment embardissat i l’estat general era lamentable.
La Fundació Sant Vicenç d’Estamariu es va crear amb l’objectiu de recuperar aquest edifici singular. El 1993 es van iniciar els treballs de neteja a l’interior de la nau i es va fer una excepcional troballa: es van descobrir petites restes de pintura mural sota l’arrebossat de l’absis central i de l’absidiola del costat de l’epístola. El mal estat de conservació de l’edifici desaconsellava realitzar qualsevol intervenció i per això a finals dels 90, la Fundació va iniciar els treballs de construcció de la nova coberta de fusta, que cobria la nau central i la nau lateral sud.
L’any 2003 l’església de Sant Vicenç és declarada per la Generalitat com a Bé Cultural d’Interès Local i aquell mateix any la Fundació propicia que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) iniciï els treballs de restauració de les pintures murals. Comença llavors el tractament previ de conservació-restauració necessari per garantir la subjecció de les pintures al mur.
Característiques de l’església de Sant Vicenç d’Estamariu
• La seva construcció data de principis del segle XI quan penetren les influències de les formes llombardes en l’arquitectura del nostre país.
• Té una planta basilical amb una nau central i dues laterals. Estava coberta en la nau central per una volta de canó i en les naus laterals per voltes de quart d’esfera.
• L’absis de la nau central és semicircular, amb tres finestres, decorat amb un fris d’arcuacions llombardes. És en aquest absis on es van trobar les pintures murals de tradició romànica del segle XII.
• La nau sud presenta una absidiola on també s’han trobat restes de pintura mural, probablement del segle XIV.
• El baldaquí i el retaule de l’església són obra de l’anomenat Mestre d’Estamariu del segle XIV i actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.