Impulsen des de la Universitat Catalana d'Estiu una declaració que anima la població a "parlar en català amb tothom"

La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha impulsat una declaració per tal de fomentar i incrementar l'ús del català entre la ciutadania. Es tracta d'un document que ha estat iniciativa de l'exconseller de Cultura Lluís Puig i que compta amb el suport d'una trentena d'antics alts càrrecs polítics dels diversos territoris de parla catalana, entre els quals hi ha l'ex ministre de Cultura del Govern d'Andorra, Juli Minoves, i l'ex ministra andorrana d'Educació Susanna Vela. D'altres impulsors destacats són l'ex presidenta del Parlament de Catalunya i exconsellera de Cultura, Laura Borràs; l'exalcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy, o Josep Lluís Albinyana, que fou el primer president de l'actual Generalitat Valenciana.

La declaració insta als ciutadans a "parlar en català amb tothom" i reclama un increment de l'ús social de la llengua als diversos territoris, per tal de "situar el català al centre del debat polític i social". El document vol ser una crida a la mobilització per la llengua i comença recordant que la situació actual és "d'emergència lingüística". De fet, recorda el text, amb "només el 32% dels parlants habituals, l'ús social del català s'ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic". En aquest sentit, la Declaració de Prada remarca que per "superar la minorització de la llengua" no només cal la tasca de les administracions -a tots els nivells- sinó que també hi juguen un gran paper els "comportaments quotidians de tothom". "La ciutadania tenim una gran responsabilitat. Si entenem la llengua com a patrimoni immaterial, que ho és, només ens té a nosaltres", assegura Puig.

Per això, els sotasignants volen fer una "crida" per situar la llengua catalana "al centre" del debat polític i social. Entre les propostes que fan a les entitats de la societat civil i la ciutadania hi ha la de "parlar en català amb tothom"; consumir i "gaudir" de la cultura i entreteniment en llengua catalana; la creació i transmissió de consciència lingüística; reivindicar les entitats i associacions compromeses amb la llengua i col·laborar-hi; enfortir les xarxes veïnals perquè incorporin el català com a llengua de comunicació o exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la "reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana".

A més, reclamen "exercir amb plenitud" els drets lingüístics en els diferents àmbits. Entre ells, la justícia, les administracions públiques, el consum, el comerç o la sanitat. "Podríem fer una llarga llista però és molt trist que a les residències, per exemple, ningú s'adreci a les persones grans en català o que no et puguis expressar en la teva llengua quan vas al metge", remarca Puig.

El manifest l'han signat una trentena d'ex alts càrrecs d'Andorra, les Balears, la Catalunya del Nord i Sud, la Franja d'Aragó, l'Alguer i el País Valencià. Entre ells, a més dels ja esmentats, hi ha els exconsellers d'Educació i Cultura de les Illes Balears Bàrbara Galmés, Damià Pons i Fanny Tur. De Catalunya del Nord hi ha el diputat de l'Assemblea Nacional Francesa i senador François Calvet i l'expresident de la regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà, Jaume Roure. De Catalunya, s'hi han afegit els exconsellers Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa, Laura Borràs, Ferran Mascarell i Clara Ponsatí a més de l'exvicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira. Del País Valencià hi ha l'ex conseller d'Economia, Rafael Climent, o l'exeurodiputat Jordi Sebastià, entre d'altres.

Intervenció de Xavier Antich

En la mateixa línia, a la Universitat Catalana d'Estiu el president nacional d'Òmniu, l'urgellenc Xavier Antich, ha afirmat que volen pressionar les institucions perquè "assumeixin les seves responsabilitats" i "donin resposta" a la demanda de 2,3 milions de persones que viuen a Catalunya i que "no saben català però que el volen aprendre".  Antich ha dit que aquesta serà la "prioritat" de l'entitat de cara al nou curs perquè "l'oferta només supera de molt poc les 100.000 persones anuals" i "això vol dir que caldrien 19 anys per aconseguir que totes el puguin aprendre".

Antich creu que "no hi ha una resposta institucional suficient per satisfer aquesta demanda que afecta pràcticament una de cada tres persones", ha afegit. Antich, que ha participat en un acte amb el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, i la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha dit que les tres entitats estan molt preocupades pel descens de l'ús social de la llengua i s'han emplaçat a continuar impulsant accions per revertir aquesta situació.