Un estudi determina que cinc esglésies romàniques araneses es van construir d'acord amb l'equinocci solar
Cinc esglésies romàniques de la Val d'Aran, construïdes entre els segles XI i XIII, es van traçar d'acord amb l'equinocci solar mitjançant l'ús de tècniques heretades de l'antiguitat, segons un estudi elaborat pel director de l'UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, i els professors Íñigo Ugalde i Cinta Lluis Teruel.
En l'estudi, titulat 'Cosmology and Precision in the Val d'Aran', els investigadors van analitzar l'orientació de les 24 esglésies romàniques araneses per determinar les pràctiques geomètriques que podrien haver conegut els qui van construir els temples orientats cap a l'est. S'hi conclou que en el traçat es van utilitzar sistemes instrumentals heretats de Vitruvi o Hyginus Gromaticus.
L'anàlisi, publicada a la revista científica 'Nexus Network Journal', posa de relleu que, gràcies a aquesta tècnica, els experts van comprovar l'alt grau de precisió del traçat de les esglésies de Santa Eulària d'Unha, Santa Maria d'Arties, Sant Pèir de Betlan, Sant Andrèu de Casau i Sant Miquèu de Vilamòs. Segons els investigadors, totes van ser traçades en el seu eix d'acord amb l'equinocci solar i de manera molt precisa.
Els autors han explicat a l'ACN que a causa de "la gran precisió del seu traçat, molt pròxima a l'aconseguida per la tècnica romana", han determinat que es degueren utilitzar "mètodes de base científica". Alhora, encara que no és possible determinar amb exactitud el mètode que van fer servir, "resulta plausible plantejar que hi hagués un coneixement teòric i pràctic de base tardoclàssica durant el replantejament d'aquestes esglésies".
Estudi sobre les diferències amb la Vall de Boí
El mateix grup d'investigadors ha dut a terme un segon estudi que constata les diferències existents entre les esglésies romàniques de la Val d'Aran i les de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. En una publicació a la revista 'Mediterranean Archaeology and Archaeometry', estableixen que en el cas de la Vall de Boí "no se seguia el criteri litúrgic d'orientar les esglésies cap a l'est".
A més, pel que fa a l'Aran, "els temples estaven coberts amb estructures de fusta, que posteriorment van ser substituïdes per voltes de canó sobre les piles originals de secció circular", fet que no va succeir en el cas de Boí.
