Jordi Ausàs: 'Un territori sense administració de proximitat és un territori sense veu'

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha pronunciat aquest dilluns la conferència “Un model propi d’organització territorial: fita històrica i aposta de futur” (podeu llegir aquí el text íntegre de la xerrada), en el marc de Tribuna Barcelona.

Presentat pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Enric Argullol i davant més de dues-centes persones, el conseller Jordi Ausàs ha explicat el Projecte de llei de vegueries i els seus objectius, uns dies després de la seva aprovació al Consell de Govern i abans de la seva presentació al Ple del Parlament de Catalunya, prevista per al proper 10 de març.

Han assistit a la conferència, entre d’altres personalitats, el president del Parlament, Ernest Benach; la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i diversos representants de grups parlamentaris, ajuntaments, consells comarcals, mitjans de comunicació, empreses i altres entitats.

Equilibri territorial i simplificació administrativa

El conseller Jordi Ausàs ha fet un repàs històric de la divisió territorial a Catalunya fins arribar a les províncies actuals. “L’aprovació d’aquest avantprojecte de llei és una fita històrica i una victòria del catalanisme”, ha afirmat el conseller Jordi Ausàs.

Per aconseguir-ho, “hem superat les reticències al canvi i les postures immobilistes i rígides, i ho hem fet per crear un model més proper i més eficient, que suposa una notable simplificació, un atansament entre l’administrador i l’administrat”, ha explicat.

Més enllà del fet identitari, el conseller Jordi Ausàs ha defensat una doble vessant del Projecte de llei de Vegueries: l’equilibri territorial i la simplificació administrativa. “Un territori sense administració de proximitat és un territori sense veu, sense defensa dels seus interessos, que s’empobreix i a la llarga claudica”, ha remarcat. Alhora, la nova legislació aposta per la simplificació administrativa.

Segons ha assenyalat Ausàs, “la vegueria fa coincidir l’àmbit de l’entitat local amb l’àmbit de l’administració perifèrica de la Generalitat, que consolida un únic mapa de desconcentració, i afavoreix les relacions interadministratives. Pretén posar ordre”. Així mateix, ha manifestat que “els consells de vegueria substitueixen les diputacions, i, per tant, no hi ha cap superposició de noves instàncies en termes administratius”.

D’aquesta manera, “la nova organització territorial no és només un assoliment històric i identitari, sinó una renovació integral del país per assolir major equilibri territorial, major proximitat de l’administració, major eficiència en la prestació dels serveis i una simplificació administrativa important”, ha asseverat.

Ampli consens

El conseller Jordi Ausàs ha volgut remarcar el procés de negociació i el consens assolit en els aspectes fonamentals de la llei: “Hi ha hagut consens en la relació que ha de tenir el consell de vegueria amb l’administració perifèrica de la Generalitat, consens en el tractament legal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, consens en els òrgans de representació de les vegueries i en el procés de creació de nous ens veguerials”. I ha afegit: "Però sobretot hi ha hagut consens per una nova organització territorial de Catalunya per gestionar amb eficiència els serveis públics, tot desconcentrant les funcions del Govern de la Generalitat. Una organització per superar el greuge històric que representa el manteniment de les províncies”.