La Baixada dels Raiers de Coll de Nargó arriba enguany a la 26a edició
La Baixada dels Raiers de Coll de Nargó arriba enguany a la 26a edició. Aquest dissabte, dia 15, es durà a terme una nova jornada dedicada a aquesta tradició, creada per retre homenatge a una activitat que va marcar decisivament l'economia i les famílies del municipi durant dècades.
El president dels Raiers de la Ribera del Segre, Àlex Ferré, ha expressat la satisfacció per poder de mantenir viva l'activitat raiera, ara des del vessant lúdic. Així mateix, ha valorat el fet que s'hi vagi incorporant gent jove i que molts dels participants siguin descendents dels qui havien treballat com a raiers, tot i que tothom qui vulgui s'hi pot involucrar.
El muntatge dels rais s'ha realitzat aquesta setmana a la plaça de l'Ajuntament nargoní. Enguany s'han muntat dues embarcacions de 3 trams, amb 9 bigues cada una, lligades amb branques de bedoll. "L'objectiu és respectar la manera de construir els rais que s'utilitzava antigament, responent a les indicacions de la gent que va viure l'ofici", indica Ferré.
La jornada de dissabte començarà a les 10 del matí amb l'enraiada i la baixada des del pont de la Palanca d'Organyà. Enguany el públic podrà veure l'arribada als Clops de Fígols, a prop de la carretera, pels volts de les 12 del migdia. No s'espera que hi hagi problemes al riu, gràcies a les darreres pluges.
Un cop completat el descens, es farà una celebració amb un vermut popular. Posteriorment, a les 2, s'organitzarà un dinar popular a la plaça de l'Ajuntament. A les 6 de la tarda serà el moment d'un dels actes més emotius de cada any, l'homenatge a la Dona del Raier, seguit de jocs populars, on els més grans posaran a prova les seves habilitats.
Un antic ofici
Durant moltes desenes d"anys, els homes de Coll de Nargó es van dedicar a fer baixar fusta pel riu Segre, per portar-la cap a les terres del sud, anant a buscar l'Ebre. Feien servir l'aigua com a via de transport. La fusta, lligada cada biga a una altra, formava una plataforma anomenada rai. Els raiers requerien temperament, força i esperit de lluita, ja que les condicions de la seva feina eren dures i, fins a cert punt, perilloses.
L'antic ofici van deixar de ser necessari cap als anys trenta, quan el transport amb camions va començar a ser una realitat. També hi va influir la construcció de grans embassaments, barreres infranquejables.
