La cobertura de vacants i el nombre limitat de jutjats, entre els problemes principals del sistema judicial al Pirineu

La cobertura de places vacants i de substitucions continua sent un dels grans problemes del sistema judicial a la demarcació de Lleida i, especialment, a les comarques de muntanya. I és que al Pirineu encara hi ha fins a tres partits judicials que tenen un únic jutjat i un d'ells és el de Solsona, del qual depenen els municipis alturgellencs d'Oliana, Peramola i Bassella. Els altres dos són els de Tremp -que abasta tot el Pallars i l'Alta Ribagorça- i Vielha, per a la Val d'Aran. En el cas de la Seu d'Urgell, que compta amb dos jutjats, abasta 16 municipis de l'Alt Urgell i 6 de la Cerdanya (Bellver, Prats i Sansor, Riu, Prullans, Montellà i Martinet i Lles).

El president de l'Audiència Provincial de Lleida, Albert Guilanyà, ha explicat a l'ACN que actualment la demarcació disposa de vuit jutges substituts i que actualment tots ells estan treballant, la qual cosa representa que el 30% de la plantilla de jutges de la província són substituts. Aquest fet, assenyala, crea situacions "complicades" i sovint obliga a recórrer a la fórmula de la pròrroga de jurisdicció o de competència territorial d'un jutjat pròxim sobre un altre.

Guilanyà ha admès que, per exemple, "des del març hi ha un jutge substitut a Vielha", mentre que "a Tremp n'hi ha un altre des de fa més temps" però "quan un dels dos falla per la raó que sigui, ha de ser l'altre qui tingui una jurisdicció prorrogada" i per tant passa a tenir "dos partits judicials a càrrec seu, un dels quals -el de Tremp- és el més gran territorialment de tot l'Estat". Guilanyà confia que "tot això aviat tindrà una certa solució" perquè està previst cobrir diverses places a la demarcació amb jutges titulars i, d'aquesta manera, alliberar alguns jutges substituts, que ara suposen un nombre "insuficient".

En aquest sentit, la presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha animat estudiants i professionals de la mateixa demarcació de Lleida "a fer oposicions i a demanar destinacions al seu territori", perquè creu que això pot ajudar a augmentar "l'estabilitat" del sistema judicial tenint en compte que al llarg de les darreres dècades s'hi ha hagut de destinar molts jutges d'altres zones de Catalunya o de l'Estat.

Col·lapse als jutjats de Lleida

A nivell més general, els jutjats de primera instància de Lleida són els que reben més assumptes de tot Catalunya, amb gairebé el triple del volum idoni fixat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Això fa que aquests òrgans del sistema judicial espanyol, admeten, estiguin "encallats" i puguin trigar fins a dos anys a dictar sentència, segons ha detallat també Albert Guilanyà, tot coincidint amb la reunió de la Sala de Govern del TSJC a Lleida. Malgrat tot, Guilanyà ha apuntat que la previsió de crear tres noves unitats de primera instància i una sisena plaça de magistrat a la secció civil de l'Audiència hauria de permetre reconduir la situació. D'altra banda, el 30% de les places judicials de la demarcació es cobreixen amb vuit jutges substituts.

La jurisdicció civil és la més saturada pel gran nombre d'assumptes que entren cada any als jutjats de primera instància. Tanmateix, el fet que tinguin una resolució i una sortida "força per damunt del normal" ha provocat que no hi hagi "un enfonsament total", afirma Guilanyà. De retruc, l'elevada litigiositat en l'àmbit civil en primera instància s'acaba traduint en un increment de la feina en segona instància, és a dir, a la secció civil de l'Audiència. En aquest sentit, Guilanyà ha avançat que aquesta secció segurament disposarà els pròxims dos anys d'un sisè magistrat, per tenir "una certa dotació que, més o menys, permetrà anar trampejant el que tenim de moment".

Davant dels retards en la resolució de casos en l'àmbit civil, la presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha defensat l'aposta per la negociació i la mediació entre les parts. Caso ha recordat que la Llei orgànica 1/2025, en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, converteix els jutjats en Tribunals d'Instància amb diferents seccions i inclou els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), adreçats a resoldre conflictes sense necessitat d'acudir als tribunals.

Polèmica per la llibertat amb càrrecs per a un presumpte violador

Sobre la polèmica generada per la decisió judicial de deixar en llibertat amb càrrecs el presumpte violador de la seva filla a Lleida, ara fa unes setmanes, Mercè Caso ho ha justificat tot afirmant que "el jutge o la jutgessa mai no pot acordar una presó si alguna part acusatòria, en aquest cas el ministeri fiscal, no li fa una petició concreta perquè les circumstàncies concretes del cas no la fan adient".

Malgrat el malestar ciutadà que generen actualment aquestes i d'altres decisions difícils de comprendre, especialment quan es tracta de delictes greus o de delinqüents reincidents, Caso ha demanat "confiar en la Fiscalia, que valora les circumstàncies concretes de cada cas i pren les seves decisions". Albert Guilanyà, de la seva part, ha admès que amb la jurisprudència actual del Tribunal Constitucional "l'alarma social no pot ser mai un motiu per decretar una presó provisional", sinó que es té més en compte elements com el risc de fugida o la destrucció de proves. Guilanyà hi afegeix, però, que "la presó mai pot ser un avançament de la pena que pugui correspondre", malgrat que la presó preventiva sí que s'ha fet servir de manera reiterada els darrers anys per a casos de delictes menys violents i més vinculats a assumptes polítics.