La demanda d'aigua per a reg ha augmentat un 25% en les onades de calor

La demanda d'aigua per a reg ha augmentat un 25% respecte al que és habitual, arran de les onades de calor d'aquest 2022, segons dades de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Aquest consum agrícola intensiu, juntament amb la generació d'electricitat, explica en bona part el fet que pantans catalans com els d'Oliana i Rialb hagin arribat a una situació límit.

En aquest context, l'IRTA ha instat aquest divendres el sector agroalimentari a "introduir canvis en la manera de produir per afrontar el canvi climàtic", ja sigui fent servir mètodes més eficients d'aigua, amb canvis a l'hora esporgar o bé introduint varietats que s'adaptin millor a aquest context. Aquesta manca de pluges i la sequera, que han derivat en un buidatge indiscriminat dels pantans, han centrat la taula que l'IRTA ha celebrat aquest divendres a Lleida, amb la presència de diversos representants institucionals i dels agents econòmics tant de Ponent com del Pirineu, amb l'objectiu d'"apropar l'activitat de l'Institut al territori i recollir-ne les inquietuds".

La jornada ha abordat les afectacions que la sequera ha tingut a Lleida i a l'Alt Pirineu. També ha tractat els reptes que els agricultors afronten per a les properes campanyes, després que la manca de pluges d'enguany hagi obligat els productors a restringir i disminuir les dotacions d'aigua per poder acabar la campanya de regadiu.

Situació límit a Oliana i Rialb

Segons les dades que actualitza cada dia la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, a data d'avui el pantà d'Oliana segueix en una situació límit i només conserva 23,5 hectòmetres cúbics. És a dir, tot just un 27,8% de la seva capacitat, que és de 84,3 Hm3. La situació de buidatge, però, encara és més extrema a l'embassament de Rialb, que ha arribat al final de la campanya de reg amb una reserva de tan sols 24,1 Hm3; és a dir, amb prou feines un 6% dels 403,1 Hm3 que pot arribar a acumular.

Ara fa just un any, la presa d'Oliana estava a un 37% de la capacitat, un nivell igualment baix però que era deu punts per damunt d'ara. De la seva part, Rialb també tenia una situació força millor que l'actual, malgrat que es trobava a només un 36%. D'altra banda, segons dades de la CHE mateix, la immensa majoria d'aigua de tota la conca de l'Ebre (el 90%) es destina al reg agrícola, a diferència d'altres conques -com la del Llobregat o el Ter- on la principal finalitat dels pantans és abastir el consum de les àrees urbanes i industrials.

Cal un canvi ara

El delegat institucional de l'IRTA per a les regions de Lleida i de l'Alt Pirineu i Aran, Joan Girona, ha assegurat a l'ACN que "el sector agroalimentari s'ha d'adaptar a nivell productiu per poder continuar conreant les varietats que produeix actualment". Per exemple, alguns dels canvis en què treballa l'IRTA passen per la cerca de noves varietats de cereals, estratègies de reg per fer un ús més eficient de l'aigua, o nous portaempelts d'arbres fruiters. D'altres canvis, hi ha afegit Girona, passen per estudiar els mètodes d'esporga o el paper de les malles protectores per evitar que els conreus s'escalfin.

Sigui com sigui, Girona ha remarcat que "cal un canvi ara mateix" perquè si es continua com fins ara "la situació és inviable" per als regants. En aquest sentit, el delegat ha explicat que durant l'estiu hi ha hagut un 15% més de demanda d'aigua de reg respecte la mitjana dels darrers cinc anys; i que en el cas dels episodis de calor intensa, l'increment ha estat del 25%, cosa que qualifica com "una bestialitat". El representant del govern avisa als regants que, malgrat l'existència dels pantans, "tindrem menys aigua, ja que si segueix aquest clima les demandes d'aigua s'incrementaran i això ens obliga a fer les coses de manera diferent". I pel que fa a mitjà termini, ha apuntat que les previsions per l'any vinent "no pinten gaire bé".

De la seva banda, el director general de l'IRTA, Josep Usall, ha posat en valor aquestes reunions amb els agents del territori per poder explicar els resultats de l'Institut, però també per recollir les inquietuds de la societat, ja que ajuden, ha dit, a orientar les futures recerques que busquen fer compatible la "sostenibilitat ambiental i econòmica".