La Diputació de Lleida aprova el pressupost del 2019

El Ple de la Diputació de Lleida ha donat llum verda al pressupost de la institució per al 2019, que ascendeix a gairebé 130 milions d'euros, un 0,34% més que l'actual. Els comptes han comptat amb els vots a favor del PDeCAT, el PSC i UA, i les abstencions d'ERC, Cs i PP, mentre la CUP hi ha votat en contra. La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha posat en valor la voluntat d'acord de l'actual govern, que ha incorporat algunes esmenes de la resta de grups, i ha agraït tant els vots a favor com les abstencions.

Una de les novetats del document pressupostari és l'aposta per al desplegament de la fibra òptica al territori, amb una inversió prevista de 10 milions d'euros el 2019. L'actuació s'emmarca en un projecte conjunt amb la Generalitat per fer arribar aquesta tecnologia arreu de la demarcació en els pròxims quatre anys. Segons recull l'ACN, el vicepresident Enric Mir ha dit que es tracta d'un aspecte "fonamental" per aconseguir l'equilibri territorial, "dotant de les màximes possibilitats d'accedir al món digital i afavorint la fixació de la gent als pobles més petits i que es puguin implementar negocis". Els comptes també preveuen un nou Pla de dinamització local dotat també amb 10 milions d'euros el 2019 perquè els ajuntaments puguin dur a terme inversions en infraestructures i equipaments municipals. Ambdues propostes han estat ben rebudes per la resta de grups, malgrat han indicat que volen veure de quina manera es portaran a terme.

D'altra banda, tal com demanava l'oposició, el pressupost 2019 reduirà els fons que la diputació lleidatana assigna a través d'ajuts directes. En concret, segons ha informat el govern, disminuiran un 35%, i passaran dels 12 milions previstos en l'actual exercici als 8 milions el 2019, i se centraran en qüestions d'urgència i necessitat. La majoria dels grups també han valorat positivament aquesta reducció però consideren que cal anar més enllà i incrementar aquells que es concedeixen per concurrència competitiva. Tot i això, des d'ERC han quantificat la reducció dels ajuts directes de presidència en un 16,1%.

Mir també ha destacat l'aposta per les polítiques socials, a les quals es destina un 20% del pressupost, uns 25 milions d'euros per finançar serveis en com ara l'educació, la salut i l'atenció social. L'oposició, però, ha tornat a criticar que hagi de ser la Diputació de Lleida qui assumeixi despeses que, per competències, correspondrien a la Generalitat i no es puguin destinar a inversions directes als municipis.

Posicionament dels grups

Des del PSC i Unitat d'Aran (UA) han afirmat que "no és el seu pressupost" però han optat per la "responsabilitat" a l'hora de donar-hi suport per tot allò que aporten als ens locals de la demarcació i, d'aquesta manera, a tots els ciutadans. Així mateix, han dit que cal seguir avançant cap a la transparència i, per tant, reduir encara més els ajuts directes.

ERC i la CUP han qualificat el pressupost de "continuista" en relació amb els darrers anys. Els republicans han assegurat que els comptes redueixen en 4 milions d'euros respecte al 2018 les aportacions als ajuntaments, però han volgut donar amb la seva abstenció una "mà estesa" i un "marge de confiança" a la seva presidenta, després dels compromisos adquirits per Perelló. La CUP ha justificat el vot contrari pel fet que no s'hagin incorporat les seves aportacions i pel desacord en algunes de les partides previstes.

Per la seva banda, PP i Cs han tornat a expressar el seu rebuig a la partida que la institució destina a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). La diputada del PP ha dit que els "pressupostos tenen llums i ombres" i, per això, s'ha abstingut, mentre la representant de Ciutadans ho ha fet com a mostra de "no voler dificultar la gestió" però ha reclamat la necessitat de "fer neteja a la casa", arran de la investigació a l'expresident Joan Reñé i a altres treballadors de la institució per un presumpte cas de corrupció.

Alguns grups també han criticat que el pressupost no inclogui cap partida concreta per actuacions en carreteres i camins, tot i que el vicepresident Mir ha explicat que s'hi seguirà invertint com en els darrers anys i s'hi destinaran part dels recursos que s'obtinguin del romanent de la liquidació del pressupost del 2018. D'atra banda, els comptes també inclouen una partida de 200.000 euros per als municipis pallaresos que acolliran la pròxima edició del Doctor Music Festival per a la millora i d'infraestructures i serveis relacionats amb aspectes com ara el clavegueram o el condicionament d'aparcaments, entre altres, segons ha explicat Rosa Maria Perelló.

Des de l'equip de govern també han defensat "la bona salut" i la situació de "sanejament" de les finances de la institució, fet que li permetran tornar a recórrer al crèdit el 2019. L'objectiu és tancar el pròxim any amb una ràtio d'endeutament per sota del 46%, respecte al 36,6% en què es preveu tancar el 2018.

Creix un 9% la partida pel Patronat de Turisme per potenciar la internacionalització del territori

Pel que fa als organismes autònoms dependents de la diputació lleidatana, el pressupost 2019 destina 6,6 milions d'euros a l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (OAGRTL) i 4,8 milions al Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, xifra que suposa un increment del 9% amb l'objectiu d'impulsar la internacionalització dels actius del territori, segons ha exposat Enric Mir. Els comptes preveuen destinar 2,38 milions d'euros al Patronat de Promoció Econòmica, un 2% més que els actuals, fent una aposta pel teixit industrial i productiu de lleidatà i de sectors estratègics com ara el porcí, l'oleícola i la gestió forestal. Finalment, la partida per a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) serà de 6,6 milions d'euros.

Convocatòria de 45 places de personal per cobrir jubilacions

D'altra banda, la presidenta de la Diputació de Lleida ha expressat el compromís de convocar 45 places de personal per cobrir aquelles que han anat quedant vacants en els darrers anys per jubilacions i "regularitzar part de la plantilla". L'actual legislació impedia convocar noves places motiu pel qual des del govern de la institució havia optat fins ara per la lliure designació per cobrir alguns d'aquests llocs de treball vacants, fet criticat des de l'oposició.

De la mateixa manera que al Ple de novembre, la sessió ha comptat amb l'absència del diputat i expresident Joan Reñé.