La Llei d’Alta Muntanya s’aprovarà abans de la primavera i vol promoure l’arrelament, nous habitatges i infraestructures
El Govern ho ha comunicat a la inauguració del Congrés Europeu de Muntanya, a Puigcerdà. Els assistents hi debaten sobre la necessitat de desenvolupar iniciatives tecnològiques i de recerca en l’àmbit rural
A banda d'aquesta llei, Puga també ha fet referència a les dificultats d’accés a un habitatge i ha arribat a dir que han esdevingut "una emergència nacional". Alhora, el també exalcalde de l'Escala creu que aquesta situació "es dóna de forma més acusada" en zones de muntanya. I en aquesta línia, ha dit que el Govern té la voluntat de destinar-hi recursos en aquest àmbit i apostar per la construcció d’un parc d’habitatge protegit.
Puigcerdà adverteix de les dificultats per desenvolupar sectors urbans ja previstos
Sobre aquesta qüestió, l'alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió, ha aprofitat per denunciar que a la capital cerdana es troben que hi ha més de 130 pisos en projecte "aturats" pel fet que als promotors no els hi surt a compte econòmicament construir-los, en part per la manca de suport públic o per les normatives cada cop més exigents o restrictives impulsades els darrers anys pel Govern. Per això, ha demanat més facilitats per tal que constructores o propietaris vegin viable o atractiu desenvolupar àmbits urbans pendents, si es vol que es disposi de més oferta de pisos.
Gassió ha advertit que "si no hi ha subvencions a nivell català, espanyol o europeu, no podrem construir ni tenir aquests habitatges", perquè l'Ajuntament no disposa de recursos per poder-los impulsar. El batlle puigcerdanès conclou que "si no hi ha talent ni mà d'obra, no podem impulsar ni créixer pel que fa a totes les estratègies econòmiques i socials que volem tirar endavant al municipi".
Apostar per la tecnologia i la investigació al món rural
A la inauguració, pel Govern espanyol hi ha intervingut el secretari general per al Repte Demogràfic, Francés Boya, que ha destacat la importància d’apostar per la tecnologia i la investigació com a àmbits de desenvolupament en àrees rurals. Boya ha destacat el paper dels territoris de muntanya com a “palanques de mitigació del canvi climàtic” i ha defensat que aquestes tinguin un tractament “singular”. El també ex síndic d'Aran ha instat totes les administracions de la zona del Pirineu a “treballar plegats i fer xarxa per desenvolupar territoris”. Finalment, el polític pirinenc ha dit a l'ACN que cal buscar un equilibri entre el pes del turisme i altres activitats econòmiques, però, ha aclarit, sense renunciar-hi. En aquesta línia, creu que aquest pot “donar embranzida” a d’altres sectors.
El XIII congrés biennal d’Euromontana, l’associació europea multisectorial de les àrees de muntanya, compta amb més de 250 inscrits en representació de diferents governs i de les principals associacions, organitzacions agràries i ramaderes, membres de la societat civil i d’ONG, així com instituts de recerca d’aquests territoris. Per aquesta cita ceretana, el programa del Congrés se centra a "posar en comú solucions pràctiques i estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de les economies de muntanya".
Nou línies de treball
En aquesta tretzena edició del congrés, s’aprofundirà en els reptes i les estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de l’economia de les àrees de muntanya.
Així, l’esdeveniment compta amb nou línies de reflexió i treball: Com incrementar el valor dels productes agrícoles de muntanya; com tornar a atreure el sector secundari a les àrees de muntanya per transformar el que s’hi produeix; la digitalització de l’economia de muntanya; l’impuls de l’emprenedoria, les startups i els empresaris autònoms; nous enfocaments del turisme a les zones de muntanya, els desafiaments del canvi climàtic i la transformació de les estacions de muntanya; quantificar i compensar els serveis ecosistèmics que presten les activitats agràries a les muntanyes; posar en valor les oportunitats per al desenvolupament personal i professional de viure a la muntanya; millorar l’accés a un habitatge assequible i mobilitzar pisos buits en àrees rurals; i, finalment, aprofitar els vincles rural-urbà per construir economies de muntanya resilients.
