La Seu d'Urgell instal·la cinc 'Stolpersteine' en record dels veïns deportats a camps nazis

La Seu d'Urgell s'ha incorporat aquest dilluns als centenars de poblacions que compten amb llambordes 'Stolpersteine' per recordar els seus veïns deportats a camps de concentració nazis en el marc de la Segona Guerra Mundial i dels inicis de la dictadura franquista. Des d'ara, el centre de la ciutat compta amb aquest element de memòria per homenatjar cinc veïns que van patir tant l'exili com el règim de terror de Hitler: Victorià Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols i Josep Sans Sansa.

A l'acte commemoratiu, organitzat per l'Ajuntament de la Seu, hi han assistit familiars dels homenatjats i el director del Memorial Democràtic de Catalunya, Jordi Font. Tal com se sol fer amb les 'Stolpersteine', les llambordes s'han instal·lat davant dels domicilis on havien viscut i, després que s'han col·locat, s'hi ha dipositat una rosa al damunt. En concret, es poden veure a la plaça de Sant Nicolau, 12 (domicili de Victorià Córdoba Bordoll); al carrer de les Eres, 16-22 (domicili d’Antonio Vial Candia); a la plaça del Carme, s/n (domicili de Remigio Morella Giraut); al carrer dels Canonges, 51 (domicili de Bonaventura Aixàs Obiols), i al carrer de l’Escorxador, 7 (domicili de Josep Sans Sansa).

El consistori ha avançat que aquesta divulgació de memòria històrica es vol complementar amb l'organització d'una visita guiada, que es preveu estrenar el mes de juny i serà a càrrec de l'historiador urgellenc Pau Chica, coautor del llibre Cerdans i alturgellencs al camps nazis. En la mateixa línia, es vol editar un fulletó per donar a conèixer a veïns i visitants la ubicació de les peces i la biografia dels homenatjats.

Jordi Font ha volgut destacar que accions com aquestes són importants "perquè permet visualitzar una qüestió també rellevant, que és el vincle entre el nazisme i el franquisme". I és que molts d'aquests deportats van acabar en camps de concentració o d'extermini pel fet que s'havien quedat atrapats entre l'exili, motivat per la victòria militar de Franco, i l'ocupació nazi de països com França.

Font adverteix que, tot i que aquest és un vincle del que n'hi ha proves objectives, "després de la Segona Guerra Mundial el franquisme el va intentar amagar per poder ser acceptat a la comunitat internacional", perquè amb la victòria aliada la dictadura s'havia quedat "com un pària internacional". Per això, des de la fi de la guerra el règim va procurar "fer un rentat de cara" de "l'estreta col·laboració" que havien tingut amb Hitler i Mussolini i de "la voluntat que havien mostrat de participar a la II Guerra Mundial amb l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista", que els anys anteriors ja havien ajudat Franco a guanyar la Guerra Civil.

Acte simbòlic 

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, ha volgut subratllar que amb l'acte commemoratiu d'aquest dilluns es recorda "cinc persones, amb noms i cognoms, nascudes o residents a la Seu, que van ser internades als camps d'extermini nazis, moltes d'elles després de patir l'exili des de l'Espanya feixista del general Franco i de lluitar a la resistència francesa a favor de la llibertat". Viaplana ha assenyalat que dos d'aquests veïns -Bonaventura Aixàs i Antoni Vial- van aconseguir sobreviure i ser alliberats dels camps, però que els altres tres -Victorià Córdoba, Remigio Morella i Josep Sans- hi van perdre la vida, a Mauthausen i a Gusen, "assassinats per un règim que va implantar de forma sistemàtica la pràctica més monstruosa i inhumana". A l'acte d'estrena, el batlle urgellenc ha demanat que les llambordes "serveixin sempre com a record i com a homenatge cap a aquells que van patir la barbàrie nazi, i perquè la humanitat mai més caigui en els mateixos errors".

Al seu torn, el vicealcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, ha fet un agraïment a Albert Batalla, batlle de la ciutat entre 2008 i 2019, perquè és ell qui va "iniciar el camí" per tal que la història d'aquests deportats urgellencs en l'oblit. Batalla també ha estat present a l'acte i hi ha intervingut per agrair "la voluntat de fer memòria i justícia als represaliats urgellencs víctimes de la barbàrie dels nazis". Fàbrega també ha esmentat la tasca feta per l'actual regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Carlos Guàrdia, per fer realitat el projecte, i conclou que "és de justícia tenir aquestes cinc 'Stolpersteine' davant de les cases dels cinc nascuts o que van viure a la Seu", perquè aquest element simbòlic "els hi retorna el nom i els torna a casa".

De la seva part, Carlos Guàrdia ha explicat que des de l'Àrea de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de la Seu s'ha elaborat el projecte pedagògic 'Els alturgellencs als camps nazis', basat en l'estudi homònim. El seu objectiu és tractar el naixement dels feixismes a Europa en període d'entreguerres (1919-1939) i el franquisme (1939-1975). L'acte institucional ha finalitzat amb la interpretació musical de l'emotiva peça musical 'Schindler’s List', de John Williams, a càrrec de tres alumnes del Conservatori de Música dels Pirineus: Pau Casassas (violoncel), Anna Pasques (violí) i Ivet Vilaseca (flauta travessera).

Galeria d'imatges

Deportats a Mauthausen

Els cinc veïns de la Seu que ara són rememorats havien nascut entre els anys 1904 i 1912 i, com molts milers de catalans, al 1939 s'havien exiliat arran de l'entrada de les tropes franquistes i l'inici de la dictadura. Però amb l'avenç del règim de Hitler, entre 1940 i 1941 tots ells van ser deportats al camp de Mauthausen, al nord d'Àustria.

Tal com recorden les plaques, Remigio Morella va ser assassinat el 25 d'abril de 1941 (poc després d'haver estat internat a Mauthausen); Josep Sans, el 4 de gener de 1942; i Victorià Córdoba, el 8 de març de 1944. De la seva part, Bonaventura Aixàs i Antoni Vial van sobreviure i van ser finalment alliberats amb l'arribada dels aliats al camp d'internament, el maig de 1945.

#EnImatges Acte d'homenatge de #laSeu a cinc urgellencs deportats a camps de concentració nazi. Informació prèvia: https://t.co/9CFoT5E7bJ @catmemoria @ajlaseu pic.twitter.com/mQxZg64MIy

— RàdioSeu (@RadioSeu) March 20, 2023

Unes 450 llambordes a tot Catalunya

A Catalunya, la instal·lació de les 'Stolpersteine' està promoguda pel Memorial Democràtic de la Generalitat. El seu director, Jordi Font, ha detallat que actualment n'hi ha unes 450 arreu del país, a tots els municipis on s'ha pogut constatar que hi havien nascut o viscut ciutadans que van ser deportats a camps de concentració nazis. Font ha avançat que la xifra segueix augmentant i calcula que al final d'aquest any ja n'hi haurà cinc-centes.

Els 'Stolpersteine' (paraula alemanya que significa "pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar"), i que a Catalunya es coneixen com a "pedres de memòria", són petits monuments creats per l'artista alemany Günter Demnig l'any 1993 en memòria de les víctimes del nazisme. Segons l'artista, la idea és que qui ho mira s'hagi inclinar i d'aquesta manera es faci un signe de respecte de la persona deportada.

Les peces són fetes de formigó, però el seu tret distintiu és que estan cobertes d'una fulla de llautó, en la qual es graven les dades essencials de l'homenatjat, que habitualment són el seu nom complet, l'any i el lloc de naixement, l'any en què fou deportat, el camp de concentració on va ser internat i, si s'escau, les circumstàncies en què va morir o bé si va patir tortures o se'l va donar per desaparegut. Es vol així "ensenyar l'omnipresència del mal en la vida quotidiana". Cada llambordí està fet a mà, un per un, en un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'eliminació industrialitzada perpetrada pels nazis.