L'Ajuntament de la Seu d'Urgell treballa per reforçar la Unitat d'Escolarització Compartida
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell treballa per reforçar el funcionament de la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) i un dels objectius és trobar un professional per consolidar la plantilla. L'equip de govern ha parlat dels objectius actuals de la UEC al darrer ple municipal, arran d'una interpel·lació que havia presentat la regidora de Compromís Christina Moreno, que va expressar la preocupació per l'estat actual d'aquest servei. Més enllà de les discrepàncies, totes dues parts sí que van coincidir que el Departament d'Educació s'impliqui en el finançament i funcionament d'aquest ens formatiu a la capital urgellenca.
En l'exposició de la interpel·lació, Christina Moreno va assegurar que ara mateix, després que havia estat municipalitzada, es viu una "situació d’inestabilitat" en aquest "recurs educatiu que ha de garantir la formació de joves amb risc de marginació". Moreno esmentava els problemes de cobertura de places dels professionals i preguntava al consistori "per què falta personal" i "per què no se’ls dóna continuïtat". Tot i matisar que l'ideal seria "que la UEC no fos necessària", des de Compromís consideren que "actualment ho és", per intentar donar una sortida a joves amb problemes de fracàs escolar, i que "cal atendre la diversitat de l’alumnat amb baixa autoestima, però també el sobreesforç que fan els docents".
La regidora es va mostrar satisfeta del fet que ara s’hagi anunciat que hi haurà més personal, perquè entén que "ha de ser un projecte estable i que empatitzi amb els joves", alhora que admet que "la UEC no és fàcil" i que "potser per això té baixa demanda de places". Tot i això, Moreno demana que l'Ajuntament estudiï com pot millorar-ne el funcionament, ja sigui mitjançant una major inversió o bé "arribant on no arriba el Departament d’Educació". També va proposar dotar la UEC d'un "espai més propi".
En la resposta a la petició, la regidora d'Educació, Núria Tomàs, va començar recordant que aquest és un tema del que ja n'han parlat en anteriors ocasions i que, de fet, tres dels quatre grups amb presència a la corporació municipal portaven al programa electoral una municipalització o millora de la UEC, que la legislatura passada havia generat força queixes per la gestió que en feia la fundació privada ASPID. Tomàs remarca que, per als municipis que presten aquest servei, el Departament d'Educació paga a l’entitat que els acull (ara, en el cas de la Seu, l’Ajuntament) segons el nombre d’alumnes, que a la capital de l'Alt Urgell sol ser molt limitat. En aquest sentit, apunta que "si només tenim 4 alumnes i calen 2 professionals, el que no aporta Educació ho ha d’afegir l’Ajuntament" i que, a més a més, en el seu moment la interventora municipal en va fer un informe desfavorable perquè és un servei clarament deficitari.
La titular d'ensenyament de l'Ajuntament va avançar que aquest mes de gener esperen poder disposar ja de la nova persona que ha de reforçar la plantilla, si bé matisa que "és un treball complex, que cal molta dedicació, perquè és difícil treballar amb aquest tipus d’alumnes". A la convocatòria de la nova plaça s'hi han presentat quatre candidats i per això esperen es cobrirà, tenint en compte que el contracte serà indefinit per donar més estabilitat. En tot cas, Tomàs creu que el Departament d'Educació de la Generalitat "hi ha d’apostar més" i tenir en compte que "en un lloc com la Seu, de vegades costa que es presenti algú a les places". D'altra banda, la regidora d'ERC va reivindicar el fet que per aquest 2023 hi ha un increment de pressupost per a la UEC i que, malgrat que "seria ideal poder augmentar més l’aportació i que Educació també hi dediqués més", de moment això no és possible", tot assegurant que comparteixen la inquietud expressada per Christina Moreno.
Al final d'aquest debat, també per l'equip de govern, el vicealcalde urgellenc i portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va afegir-hi que "als pressupostos no tot són diners" i que també es pot millorar la UEC per d'altres mitjans. Tanmateix, pel que fa a l'aportació econòmica, Fàbrega va aprofitar per recordar que en aquests quatre anys el pressupost destinat a aquest servei s'ha incrementat de manera exponencial, un 285%, respecte de l’inici de la legislatura.
Debat sobre l'assistència a reunions
Encara en relació amb el ple municipal d'aquest mes, l'Ajuntament de la Seu ha acordat una modificació al cartipàs municipal vigent, mitjançant la qual es desestima una petició presentada per la regidora de Compromís Carlota Valls perquè es reconegués, als representants municipals que ho sol·licitessin, una compensació econòmica per l'assistència a reunions relacionades amb el consistori. L'adequació del document va rebre 10 vots a favor (de Junts, ERC i la CUP) i 5 vots en contra, de CxSeu i el regidor Àngel Rubio.
Des del govern municipal, Jordi Fàbrega va justificar que es no es contemplés aquest punt en el text del cartipàs perquè, en el moment que assumeixen aquest servei a la ciutadania, "tots els regidors ja saben que moltes reunions són no remunerades", i va assenyalar que de actualment només hi ha tres regidors que cobren de l’Ajuntament en la condició de membres de l'equip de govern. Fàbrega també va defensar que aquesta era una possibilitat que "en tots els anys anteriors no havia demanat ningú" i que quan s'accedeix a la corporació municipal cal prioritzar el fet que es fa "un servei públic, amb tot el que comporta".
Carlota Valls, en canvi, defensa que la petició que feia no és desproporcionada perquè representa "només 14 euros per reunió, en alguns casos". Valls coincideix amb l'equip de govern en el fet que "quan un ciutadà decideix fer política local, ho fa sobretot per vocació de servei públic", però hi afegeix que "no pot ser regidor qualsevol, precisament perquè ha de tenir vocació, però també coneixements i disposar de temps", i que "el que no pot ser és que qui s’hi dediqui hagi de ser ric, o funcionari, perquè així té més temps lliure per dedicar-s’hi". En aquest sentit, Valls sosté que "calen aquests complements per poder compensar les molèsties de ser regidor, i el temps que no podem dedicar a necessitats personals o familiars". També demanava tenir en compte que els electes que treballen a l’empresa privada "sí que se'ls descompten aquest temps del sou, si és que tenen permís per fer-ho", i conclou que "no és indigne cobrar per aquestes reunions, perquè és necessari i perquè és un reconeixement".
El regidor no adscrit Àngel Rubio va donar suport a la petició feta per Valls perquè considera que, tot i que "no es pot viure del que l’Ajuntament aporta als regidors", sí que defensa que hi ha d'haver un mínim "reconeixement a la feina feta, encara que siguin pocs diners", perquè hi ha regidors que hi han dedicat moltes hores i perquè en algunes ocasions aquestes gestions relacionades amb l'Ajuntament fins i tot comporten despeses pels regidors.
En canvi, la portaveu de la CUP, Xènia Antona, va votar a favor de la modificació plantejada per l'equip de govern. Antona fins i tot va defensar que participar de la corporació no hauria de tenir un reconeixement monetari, perquè "és col·laborar amb la ciutat", i en aquesta línia va assegurar que els representants municipals de la CUP no ingressen res del que cobren en la condició de regidors.
Al final del debat, la tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Mireia Font, va voler respondre a les referències de Compromís als funcionaris, per recordar que els treballadors públics que són regidors no fan les reunions relatives a l'Ajuntament dins del seu horari laboral, sinó fora d'aquest, i que com a molt aprofiten les hores d'esmorzar. Font hi va afegir que molts cops els membres del govern municipal fins i tot han de declinar l'assistència a actes municipals o rodes de premsa perquè es convoquen en hores en què estan al seu lloc de treball.
