L'Alt Pirineu, entre les zones menys vulnerables al canvi climàtic a Catalunya

L'Alt Urgell, i el Pirineu en general, són menys vulnerables als efectes del canvi climàtic que d'altres àrees de Catalunya, segons un extens informe que ha publicat l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC). L'estudi s'ha presentat aquest dijous en una jornada tècnica a Montesquiu (Osona). Tot i això, les conclusions apunten a un augment de la temperatura mitjana pirinenca d'1,6 graus fins al 2050, la més alta prevista al país.

Sota el títol Anàlisi del grau de vulnerabilitat i resiliència dels municipis de Catalunya al canvi climàtic, l'estudi, com el nom indica, ofereix un resum detallat de com pot afectar l'evolució del clima a cada municipi i a cada regió. A grans trets, s'hi inclou un mapa que classifica la vulnerabilitat en una escala del 0 (poc vulnerable, color verd fosc) al 10 (molt vulnerable, color vermell).

En aquest sentit, i contradint d'altres estudis que s'han publicat, s'hi assegura que les comarques de l'Alt Pirineu seran de les que menys patiran aquests canvis a Catalunya. La majoria de municipis, amb excepcions puntuals, apareixen amb una qualificació d'entre 1 i 4. La disminució de precipitacions prevista al Pirineu entre el 2031 i el 2050 és del 9%. Una xifra que, tot i alta, és la més positiva de Catalunya, ja que per exemple al litoral es preveu que disminueixin prop d'un 12%; i a l'interior, un 10%.

A l'Alt Urgell, el municipi de la Seu apareix com el més vulnerable, amb una qualificació de 4 sobre 10, a causa del seu microclima amb menys precipitació que els municipis que l'envolten, que se situen entre el 2 i el 3.

El Cadí i el Prepirineu, entre les zones menys afectades

Diversos municipis al voltant de la serra del Cadí, com ara Montellà i Martinet, Josa i Tuixent i Gósol, reben la qualificació mínima (nivell 0), com també un gran nombre de municipis de l'Alt Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, la Garrotxa i el nord d'Osona. Tota aquesta àrea seria la menys afectada pel canvi climàtic a Catalunya.

A l'altre extrem, en canvi, aquest mapa alerta de l'alta vulnerabilitat (nivell 10) de bona part de la plana de Lleida i una part del Camp de Tarragona, a causa principalment del risc de sequera, com també del Delta de l'Ebre i alguns municipis del Baix Llobregat, pel risc d'augment del nivell del mar.

Vulnerabilitat de les necessitats de reg

Pel que fa concretament a l’agricultura i la ramaderia, l’estudi conclou que els municipis més vulnerables al risc d’increment de les necessitats de reg, per l'augment de la temperatura, se situen principalment a la plana de Lleida (Segrià, Garrigues i Baix Urgell) i al litoral de Tarragona, concretament al sud del Baix Ebre i al Baix Camp. També tenen aquest risc, tot i que menys elevat (nivells 6 o 7) un nombre important de municipis de l'Alt i el Baix Empordà, algun dels quals també es podria veure afectat alhora per l'augment del nivell del mar.

Respecte la biodiversitat, els municipis més vulnerables al risc d’incendi, degut a l’increment de la temperatura es troben principalment en la franja de vegetació d’influència mediterrània i als eixos fluvials, on hi ha més pressió urbana.

L’estudi, tanmateix, conclou que els municipis de Catalunya poden resistir bé pel que fa a la disponibilitat d’aigua, si se'n fa una bona gestió, ja que hi tenen més a veure les precipitacions que la temperatura, i es preveu que la disminució de precipitacions no sigui tan acusada com l'augment de la temperatura.

L'estudi utilitza una nova metodologia que permet avaluar la vulnerabilitat del territori davant l’augment de la temperatura en àmbits com l’agricultura i ramaderia, la biodiversitat, la gestió de l’aigua, la gestió forestal, la indústria, els serveis i comerç, la mobilitat i infraestructures, la salut, l'energia, el turisme i l'urbanisme.