Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell commemora el centenari de la Volta a Catalunya tot recordant-ne la història

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell commemora el centenari de la Volta a Catalunya tot recordant-ne la història

Pau Chica ha publicat un article sobre les etapes de la ronda catalana i d'altres grans proves ciclistes que s'han celebrat a la Seu. L'equipament també ofereix aquests dies una exposició virtual sobre l'evolució d'aquest esport a Catalunya
22/03/2021 17:55

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell se suma aquesta setmana a la commemoració de l'edició número 100 de la Volta Ciclista a Catalunya, que aquest dijous viurà un esprint especial a la Seu, enmig de la quarta etapa entre Ripoll i l'estació d'esquí de Port Ainé.

D'una banda, l'equipament urgellenc ha donat a conèixer un article publicat per l’historiador Pau Chica en el qual es recorda de manera resumida la història del ciclisme a la ciutat i a la comarca. Chica hi esmenta les diverses ocasions en què han arribat o bé han passat per la capital alturgellenca tant la ronda catalana -la tercera més antiga del món- com, més endavant, la Vuelta a Espanya i el Tour de França. L'escrit permet constatar l'estreta relació històrica que hi ha hagut entre la Volta a Catalunya i la Seu, pel fet que en aquests més de cent anys d'activitat (la primera edició va ser el 1911) hi ha passat o bé hi ha fet parada en desenes d'ocasions, en el marc de les etapes organitzades al Pirineu.

Paral·lelament, l'Arxiu ha obert una exposició virtual sobre el ciclisme a Catalunya, elaborada des del Servei d’Arxius del Departament de Cultura amb documentació dels equipaments que integren la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, d’entre els quals l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, la qual s’anirà  desplegant i ampliant progressivament al llarg de les diferents etapes de la cursa.

 

 

BREU HISTÒRIA DEL CICLISME ESPORTIU A L’ALT URGELL (1911-1974)

Pau Chica Fernàndez. Març 2021.

 

A Catalunya el ciclisme esdevingué un esport de gran popularitat ja des de finals del segle XIX. El primer club ciclista català, el Club Velocipèdic de Barcelona, es fundà l’any 1884 i a la propera vila de Puigcerdà (Cerdanya) es construí un velòdrom ja a l’estiu de 1897[1]. En aquells moments arreu de Catalunya es comptabilitzaven més de 100 clubs ciclistes[2].

A l’Alt Urgell les primeres evidències del ciclisme com a pràctica esportiva es remunten a l’any 1911, mateix moment en que es realitza la primera edició de la Volta a Catalunya. Aquell any tenim constància documental de la primera cursa ciclista realitzada a la Seu d’Urgell. En el marc de les Festes Calassàncies, un conjunt d’actes festius en honor a Sant Josep de Calassanç organitzats pel bisbat d’Urgell, el Club Ciclista Pirenaico, el primer club d’aquestes característiques existent a l’Alt Urgell, organitzà una matinal ciclista prevista pel dia 11 de setembre. Prenent l’actual Passeig Joan Brudieu — aleshores Passeig de Tetuan — com a velòdrom per les seves característiques similars, es preparà un campionat composat per 5 modalitats de cursa diferents. Les dues proves principals eren la de resistència (20 voltes al passeig) i la de velocitat (4 voltes). Acabades aquestes amb victòries de Victorià Nadal i del sr. Busto respectivament, es donà pas a tres curses de caràcter més festiu: la de consolació (5 voltes); la d’exhibició de cintes brodades a mode d’homenatge (1 volta) i la més divertida de totes, la de lentitud, consistent a recórrer 150 metres el més lent possible i sense posar el peu a terra, guanyant en aquest cas qui arribava últim[3].

Per tornar a tenir constància d’una competició ciclista a l’Alt Urgell hem d’esperar més de 10 anys, fins l’any 1925, quan en el marc de la Festa Major de la Seu d’Urgell s’organitza una cursa ciclista amateur consistent a anar des de la capital de la comarca fins Adrall i tornar. El guanyador s’emportaria un rellotge de polsera, el segon una ploma estilogràfica i el tercer una botzina de bicicleta[4]. Però el punt d’inflexió del ciclisme a la comarca arribaria l’any 1928, moment en que arriba la primera cursa ciclista professional a l’Alt Urgell: com no podia ser d’altra forma, era la Volta a Catalunya, que en la seva quarta etapa d’aquella edició — de Tàrrega a Puigcerdà — passaria per la Seu d’Urgell, guanyant aquella etapa l’italià Carlo Porzio[5].

Era la primera vegada que la Volta arribava fins els Pirineus i l'experiència deuria de ser positiva, ja que l’any següent es repetiria etapa i pas per l’Alt Urgell. I l’any 1930 la Seu d’Urgell es convertia per primera vegada en final i inici d’etapa a la Volta: a l'etapa 4 amb inici a Tremp, i a la etapa 5 amb final a Girona, sent aquesta darrera etapa amb 234 quilòmetres la més llarga no només d’aquella edició de la Volta, sinó de totes les etapes d’aquesta cursa des de la primera edició de 1911. El primer guanyador d’una etapa ciclista professional amb arribada a la Seu d’Urgell seria el popular ciclista navarrès Marià Cañardo, guanyador set vegades de la Volta entre 1928 i 1939[6].

Aquesta competició tornaria a la comarca l’any 1932, també sent punt de final d’etapa amb inici a Cervera i punt de sortida l’endemà amb final a Girona, en el que s’estava convertint la etapa més dura i llarga de la Volta d’aquells anys. Per l’arribada dels ciclistes a la Seu d’Urgell en aquella ocasió es preparà un cercavila al matí i una carrera ciclista amateur consistent a fer dues voltes per un circuit entre la Seu i Castellciutat, amb un premi de 30 pessetes pel guanyador[7]. L’any següent la cursa tornaria en les mateixes condicions a la Seu d’Urgell i el 1934, l’Alt Urgell es convertia en lloc de pas per un pilot que per primera vegada acabaria una etapa a Andorra.

El ciclisme professional ja no tornaria a l’Alt Urgell fins l’any 1940, moment en que també comencen a proliferar curses ciclistes populars a la comarca. Durant aquella dècada es popularitzà, en el marc de la Festa Major de la Seu, la realització d’una cursa ciclista amateur amb el circuit la Seu d’Urgell-Castellciutat com a protagonista. Aquesta cursa rebé el nom de Copa Seguros L’Unión i s’organitza en diverses ocasions des de l’any 1941 gràcies a la Unión Deportiva Urgelense[8].

En els següents anys i mentre continuaven les curses ciclistes amateur a la comarca, la Volta continuarà arribant a l’Alt Urgell, passant-hi en 24 ocasions entre 1940 i 1974, amb especial menció a l’edició de 1953, on Organyà fou protagonista d’una etapa contrarellotge dividida en dos segments: Andorra la Vella – Organyà i Organyà – Agramunt.

L’Alt Urgell no veuria cap altra cursa ciclista professional que no fos la Volta fins l’any 1964, quan per primera vegada arriba a la comarca la Vuelta a España, iniciada el 1935. Aquella edició, el pilot creua l’Alt Urgell en una etapa entre Puigcerdà i Lleida. I l’any següent, de nou els ciclistes tornaren a passar per la comarca, ara per arribar per a Andorra en una etapa amb sortida a Barcelona, un recorregut que es repetiria l’any 1967.

Però no hi ha dubte que un dels esdeveniments ciclistes més importants que ocorreria a l’Alt Urgell arribaria l’any 1968. Aquell any el prestigiós Tour de France, creat el 1903, arribava a la Seu d’Urgell ni més ni menys que com a final d’una etapa amb sortida a la població francesa de Saint-Gaudens i previ pas per Andorra, completant un total de 208 quilòmetres. El pilot dormiria a la capital de l’Alt Urgell i l’endemà sortiria fins a Canet de Rosselló, tornant així a territori francès. L’impacte de l’arribada del Tour a la Seu d’Urgell no només es notà per la gran quantitat de periodistes i aficionats que s’aproparen a la ciutat, sinó també pel fet que l’Avinguda Salòria – aleshores General Mola—, una de les artèries principals de la localitat, fou asfaltada per primera vegada coincidint amb l’arribada del Tour[9]. De fet, els dies immediatament anteriors a l’arribada del pilot a la ciutat s’asfaltaren més de 1.000 metres de carrers de la capital alturgellenca[10]

La cursa francesa tornà a la Seu d’Urgell 6 anys després, el 1974. Com al 1968, també aquell any la Seu esdevingué final i principi d’etapa. Primer, de l'etapa entre Colomiers i la Seu, de 225 quilòmetres i l’endemà, sortint en direcció al port del Pla d’Adet en una exigent etapa. Al final de la Seu d’Urgell, els aficionats pogueren presenciar en directe la victòria d’etapa d’un dels més prestigiosos ciclistes de tota la història: el belga Eddy Merckx, que aquell 1974 guanyaria el seu cinquè i darrer Tour de France[11].

El Tour ja no tornaria a passar per l’Alt Urgell fins l’any 1993 però durant la dècada dels 70 i dels 80 tant la Volta a Catalunya com la Vuelta a España tindran presència a la comarca. Una presència que serà més gran i constant a partir dels anys 90 i que ja arribarà fins els nostres dies, on el pas per l’Alt Urgell de curses ciclistes professionals ha estat una constant. Aquest 2021 amb el pas de la Volta a Catalunya per la nostra comarca s’escriu una nova pàgina de la història del ciclisme esportiu a l’Alt Urgell.



[1] Informació facilitada per l’historiador Marc Bernadas.

[2] Izquierdo Macón, E.; Gómez Alonso, M. T., «Els orígens del ciclisme a Espanya: l’expansió del velocípede de final del segle XIX», Apunts: educació física i esport, núm. 71 (2003), Barcelona, 2003, p. 8.

[3] Chica Fernàndez, P., «Les Festes Calassàncies de 1911 a la Seu d’Urgell», INTERPONTES V (2018), pp. 173-174.

[4] Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU), Programa d’actes de la Festa Major de la Seu d’Urgell, 1925, fons: Ajuntament de la Seu d’Urgell.

[5] «El italiano Porzio es vencedor de la cuarta etapa pero en la general no hay variaciones ostensibles», El Mundo Deportivo, 12 de setembre de 1928, p. 1.

[6] «Cañardo triunfó también ayer, consolidando grandemente su condición de líder», El Mundo Deportivo, 12 de setembre de 1930, p. 1.

[7] ACAU, Programa d’actes de la Festa Major de la Seu d’Urgell, 1932, fons: Ajuntament de la Seu d’Urgell.

[8] ACAU. Programes d’actes de la Festa Major de la Seu d’Urgell, 1941-1953, fons: Ajuntament de la Seu d’Urgell.

[9] ACAU, Llibre d’actes de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, 1966-1969, sessió del dia 4 de setembre de 1967, fol. 132-133.

[10] «Seo de Urgel: en una semana, más de mil metros de calles asfaltadas», La Vanguardia, 11 de juliol de 1968, p. 31.

[11] «No hay quien pueda con Merckx», El Mundo Deportivo, 15 de juliol de 1974, p. 1.

  • Participants de la 'Copa Seguros La Unión', a la dècada de 1950 a la Seu d’Urgell (Foto: ACAU / Fons Família Rebés-Ca la Paca)
  • Article dedicat a la victòria d'Eddy Merckx a la meta del Tour de França de 1974 a la Seu d'Urgell (Arxiu 'Mundo Deportivo')