Les agrupacions empresarials de l'Alt Pirineu, l'Aran, Lleida i Girona s'uneixen per donar suport a la candidatura als Jocs d'Hivern

Les entitats que agrupen les petites i mitjanes empreses de l'Alt Pirineu, l'Aran, Lleida i Girona s'han unit per donar suport a la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern 2030. Sota el lema 'Per un impuls al Pirineu, diem SÍ', i des del poble pallarès d'Escaló, aquest dijous el sector empresarial pirinenc ha donat el tret de sortida a un seguit d'accions que duran a terme arreu de la regió per defensar el projecte olímpic i demanar el vot favorable a la consulta que s'ha de dur a terme el 24 de juliol vinent.

La campanya l'han presentat la Federació d'Hostaleria de Lleida (que presideix el pallarès Josep Castellarnau), la delegació a Lleida de la patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), l'associació Empresariat Cerdanya (que agrupa més de 150 pimes d'aquesta comarca), l'Associació d'Estacions d'Esquí i Muntanya (ACEM), l'Associació de Càmpings de Lleida (que té la majoria dels seus associats al Pirineu), la Confederació Empresarial lleidatana (COELL) i les Cambres de Comerç tant de Lleida com de Girona. Des d'ara, el manifest està obert a l'adhesió d'altres entitats, col·lectius, empreses o particulars.

Totes les organitzacions i entitats implicades en aquesta campanya han mostrat obertament seu suport a la celebració d'aquest esdeveniment perquè el veuen "necessari pel Pirineu i per a la seva gent" i perquè, amb l'actual canvi de criteris del Comitè Olímpic Internacional, el veuen totalment factible "amb condicions de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental".

El president de la Federació d'Hostaleria, Josep Castellarnau, es mostra convençut que els Jocs dinamitzaran econòmicament les comarques de muntanya i que el món econòmic de l'Alt Pirineu i Aran "no pot deixar de fer sentir la seva veu en defensa del Pirineu". El dirigent hoteler sosté que l'impacte positiu d'uns Jocs va més enllà del turisme o l'esport i que serviria per "posicionar a escala mundial els Pirineus" i d'aquesta manera generar més activitat en tots els sectors econòmics de la regió. Castellarnau també ha afirmat que aquesta candidatura ha de ser "un detonant per rebre inversions en aquells àmbits en els quals s'arrosseguen dèficits des de fa temps", com ara les comunicacions i telecomunicacions.

El president d'Empresariat Cerdanya, Francesc Armengol, hi afegeix que els JO han de ser un projecte "il·lusionador" pel Pirineu i que "no es pot rebutjar aquesta oportunitat". A mes a més, ha afirmat que és indiscutible que ha de ser "un projecte sostenible". Armengol destaca que, a més de l'Alt Pirineu, les entitats que han impulsat aquesta campanya abasten "des del Cap de Creus fins a la Plana de Lleida" i defensa que "hi ha prou arguments de pes perquè aquestes competicions esportives d'alt nivell, distribuïdes per diverses valls en els mateixos dies, ens pot portar a accelerar aquelles inversions que s'han de fer tant sí com no al territori però que d'aquesta manera es poden accelerar trenta anys". Entre aquestes mancances ha esmentat la modernització de carreteres i vies fèrries i la implantació de noves tecnologies. Per això, el representant de les empreses cerdanes demana la unió "d'esportistes, territori, empresariat i les persones que hi viuen".

Competència de candidatures que volen tornar a organitzar els Jocs d'Hivern

Armengol també valora que els Jocs poden permetre "generar espais i llocs de treball de qualitat que permetin que el jovent que acaben batxillerat o fan una carrera puguin tornar a les nostres contrades, i alhora atraure talent de fora". En aquest sentit, augura que "en tots aquests objectius, els Jocs d'Hivern no hi interfereixen sinó que, ben al contrari, són la plataforma perfecta per arribar-hi abans del que tindríem previst, o fins i tot perquè empreses que volen invertir al nostre territori vegin l'oportunitat de fer-hi emprenedoria directa que afavoreixi la gent que hi vivim".

El dirigent cerdà, d'altra banda, ha posat l'accent en el fet que entre les candidates als Jocs d'Hivern del 2030 hi ha fins a tres ciutats que ja els han acollit anys enrere -Sapporo, Salt Lake City i Vancouver- i que, després de l'èxit de les seves respectives edicions (1972, 2002 i 2010), volen repetir l'experiència. Un fet que, conclou, "hauria de fer reflexionar" els qui tinguin dubtes sobre la utilitat de l'esdeveniment.

Demanen que el Govern faciliti la informació del projecte

Pel que fa a l'estat de la candidatura, aquest conglomerat d'entitats han volgut expressat al Govern que té el seu suport per presentar la candidatura, però que sí que reclamen que la Generalitat faciliti al territori tota la informació sobre el projecte, atès que la manca de difusió d'aquests documents és una queixa compartida de manera quasi unànime al Pirineu, tant entre els partidaris com entre els detractors.

Tot i això, Josep Castellarnau ha manifestat que, amb la informació que els ha facilitat el Govern en les darreres reunions que han mantingut, s'han resolt molts dels dubtes que tenien i per això ara han fet el pas de posicionar-s'hi totalment a favor, perquè entenen que amb els nous criteris "es vol modernitzar el Pirineu sense xafar-lo", i creuen que els Jocs encaixen amb els objectius de futur de la població del Pirineu i dels seus representants econòmics.

Alhora, s'han mostrat d'acord amb l'opció de presentar la candidatura en solitari per part de Catalunya i sense necessitat de comptar amb l'Aragó, després que ahir mateix la Federació Catalana d'Esports d'Hivern ha demanat tant a la Generalitat com al COE que siguin "valents" per fer aquest pas i ha proposat que, per tant, descartin la incorporació del govern aragonès a l'acord tècnic, atesa l'actitud de bloqueig polític per part de l'executiu de Javier Lambán.

El president d'ACEM, Aureli Bisbe, ha reiterat que els Jocs d'hivern són "una oportunitat que no es pot perdre" i hi ha afegit que des del punt de vista purament esportiu la importància "és indiscutible" i que pot afavorir que joves pirinencs o de la resta de Catalunya puguin "esdevenir esportistes d'elit, fita sempre difícil d'assolir" en els esports d'hivern. El representant de les estacions d'esquí, pel que fa a l'aspecte econòmic, entén que ha de servir per "avançar inversions que ja s'haurien hagut de fer", en comunicacions o telecomunicacions. Bisbe ha palat també de la possibilitat de fer proves pilot vinculades amb la sostenibilitat, com ara establir un trànsit amb emissions zero a les estacions on s'hagi de celebrar l'esdeveniment.

Finalment, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, s'ha expressat en la mateixa línia i ha dit que els Jocs han de ser una "oportunitat pel territori i han d'ajudar a posicionar el Pirineu al món", amb un "benefici clar" per "reactivar l'economia, crear empreses i atraure inversions". Saltó ha justificat la presència d'ambdues cambres a l'acte, tant la de Lleida com la de Girona, perquè representen els associats que tenen al Pirineu i que estan d'acord amb aquest missatge.