Les estacions d'esquí treballen per ser més eficients i poder funcionar també amb poc gruix de neu
Els complexos de muntanya destaquen que les màquines actuals permeten una "optimització absoluta" tant de la neu produïda com de la natural. Un estudi de la UdL assenyala la tendència a un augment progressiu de les temperatures, en base a dades d'aquest primer quart de segle
Les estacions d'esquí del Pirineu treballen actualment, com a una de les seves prioritats, per fer una gestió més eficient de la neu i poder seguir funcionant correctament, fins i tot encara que tinguin poc gruix acumulat. I és que tot i l'abundància de neu que està marcant aquest inici de temporada, un estudi de la Universitat de Lleida assegura, ara que ja s'ha completat el primer quart del segle XXI, que en aquests darrers 25 anys l'augment de temperatura duplicat les seves previsions tant a les comarques de Lleida com a les de l'Alt Pirineu i Aran. Situen aquest increment, amb sèries de dades del MeteoCat, entre 2,1 i 2,2 graus per sobre la mitjana climàtica de les darreres dècades i parlen d'una "acceleració del procés”. De tot plegat se n'ha parlat en unes jornades professionals que s'han fet en aquestes dates nadalenques a Naut Aran, amb la presència de responsables dels complexos hivernals
L’expert en canvi climàtic de la UdL, Víctor Resco, ha dit a l'ACN que el principal símptoma d'aquesta tendència és "els estius extrems i les tardors més curtes", que expliquen el retrocés de les darreres glaceres existents, i afirma que aquestes situacions "han vingut per quedar-se". Resco, catedràtic i enginyer tècnic forestal, admet que hi ha "diferències marcades" entre Ponent -on aquests fenòmens seran més extrems- i les comarques pirinenques, i que de moment els canvis són "poc perceptibles", però que en tots dos casos les temperatures "han anat pujant de mica en mica”, especialment els darrers estius i que, de fet, és "una tendència homogènia a tot Catalunya".
L'estudiós també reconeix que "pel que fa a l'evolució de les precipitacions, les tendències no són tan clares" i, per tant, no és tan evident que disminueixin les nevades, si bé la línia d'augment de temperatura sí que pot fer que les nevades siguin en general a més altitud que dècades enrere. Prenent com a referència el període que va entre 1961 i 1990, al voltant de l’any 2000 la temperatura mitjana ja estava 1 grau per sobre de la línia base d'aquestes quatre dècades anteriors.
Innivació més efectiva i incorporació de la IA
Amb aquest escenari d’augment de temperatures, que es pot traduir en hiverns més suaus i amb menys precipitació, les estacions d’esquí catalanes han apostat fort per la gestió de la neu que cau o que poden produir. Un factor clau per poder esquiar i garantir les temporades i així fer viables els complexos i, tant o més important, tota l’economia local que es mou al seu voltant.
Un dels maquinistes més experimentats de Baqueira Beret, Ignacio Sacau, explica que amb maquinària d’última generació s’aconsegueix una “optimització absoluta”, tant de la neu produïda com de la que cau del cel. La neu necessita entre 4 i 8 hores de repòs després de ser treballada per “lligar-se” i endurir-se. Les màquines han evolucionat per poder treballar en tota mena de condicions i relleus de manera que amb sistemes de cabrestant (winch) es pot trepitjar en pendents de més del 45%. El futur d’aquestes màquines passa per la descarbonització amb la introducció de combustibles com l’HVO (oli vegetal hidrotractat).
De la seva banda, el responsable de seguretat de la divisió de Turisme i Muntanya d’FGC, David Campà, assegura que amb noves tecnologies com la geolocalització, que permet mesurar el gruix de la neu que hi ha sota la màquina, es pot optimitzar la producció de neu amb canons en un 15%.
El president de l’ACEM, Aureli Bisbe, destaca que el paper de la intel·ligència artificial (IA) serà clau en l’anàlisi de les dades meteorològiques i de consum per predir les necessitats de les estacions. La IA podria servir en un futur per adaptar els torns dels maquinistes davant la realitat canviant del clima.
Les estacions d'#esquí del #Pirineu avancen actualment per ser més eficients i poder funcionar també amb poc gruix de neu, en el context d'augment de temperatures. #Cerdanya #PallarsSobirà #ValdAran #ski 📷ACN + informació: https://t.co/F9podz6pII pic.twitter.com/3wlExYmxKL
— RàdioSeu (@RadioSeu) December 29, 2025
Jornades tècniques a Naut Aran
L’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya, integrada per les estacions de FGC (La Molina, Vallter, Vall de Núria, Espot Esquí, Port Ainé i Boí Taüll), i per Masella, Port del Comte i Baqueira Beret, ha reunit durant dos dies a Naut Aran experts del sector per posar en relleu com la sostenibilitat, la innovació, la seguretat i la IA està transformant la gestió dels complexos d’esquí.
La projecció de la UdL per als 25 anys següents indica que l’augment de la temperatura podria arribar a ser de 3 o 4 graus en alguns indrets de Catalunya, respecte de la mitjana històrica, i afirmen que això pot passar si es manté l’actual ritme de consum de combustibles fòssils. Un augment d'emissions afavorit per un creixement demogràfic descontrolat, especialment a les àrees més poblades. Per exemple, en aquest primer quart de segle la població de Catalunya s'ha disparat dels 6 milions als 8 milions d'habitants, un augment del 33% que ha esdevingut un dels més forts de tot Europa. De fet, a nivell continental també hi ha hagut creixement però ha estat percentualment molt més moderat: en el mateix quart de segle s'ha passat dels 726 milions d'europeus de l'any 2000 als 745 milions actuals (+2,8%), incloent-hi tant els estats membres de la UE com els que no ho són.
