L'exposició 'Bruixes de dol' incideix en l'estigmatització de les dones al llarg de la història

La Guingueta d'Àneu ofereix fins al final d'aquest mes la possibilitat de visitar l'exposició 'Bruixes de dol', una instal·lació artística que ofereix un recorregut per "l’estigmatització, la invisibilització i els diferents tipus de violències que han rebut les dones, en especial les del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat", segons expliquen les seves impulsores. La mostra es va inaugurar el mes passat tot coincidint amb el festival Dansàneu, que enguany ha tingut com un dels seus temes centrals la commemoració del 600 aniversari de les Ordinacions d'Àneu, considerat el document oficial més antic de condemna de la bruixeria a Europa.

El títol de l'exposició fa referència al poemari Bruixa de dol, de la poeta d'Ivars d'Urgell Maria-Mercè Marçal (1952-1998), que va escriure entorn del simbolisme de la figura de les bruixes i d’altres elements relacionats amb aquest fenomen, sempre des d'una perspectiva de gènere. La proposta compta amb la col·laboració d'artistes com la il·lustradora Cesca Gelabert, la fotògrafa Rut Solé i el compositor i professor urgellenc Arnau Obiols, que hi ha posat la música.

La mostra també permet escoltar una entrevista a la filòsofa i activista feminista Silvia Federici, referent internacional en l'estudi de la cacera de bruixes, de la qual destaca la seva obra Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva. La comissària de l'exposició és l’escriptora i periodista pallaresa Ivet Eroles, també especialitzada en aquesta temàtica i autora del llibre Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit (Editorial Fonoll).

'Bruixes de dol' vol contribuir a reconèixer "la singularitat històrica i el pes jurídic" d'aquest text aneuenc, així com "restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i violència per aquesta qüestió", segons ha dit Ivet Eroles.

600 anys del document contra la bruixeria més antic

Enguany es commemora el 6è centenari de la llei contra la bruixeria més antiga d'Europa, inclosa dins el Llibre de Privilegis i Ordinacions de les Valls d'Àneu, l'any 1424. Aquesta fita té un significat important perquè la comunitat científica internacional la reconeix com el primer document conservat amb caràcter regulador que ordena i condemna la participació en reunions de bruixes al continent europeu.