Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / L'exposició 'Històries i Camins' comença a recórrer l'Alt Pirineu i l'Aran

L'exposició 'Històries i Camins' comença a recórrer l'Alt Pirineu i l'Aran

La mostra, presentada a la Seu d'Urgell, es pot veure ara a Isona. S'hi fusiona algunes de les rutes a peu emblemàtiques de la regió amb textos de temàtica local, d'autors com Pep Coll, Maria Barbal i David Martí
Els plafons de l'exposició 'Històries i Camins', instal·lats al poliesportiu d'Isona (Foto: ACN)
26/05/2021 10:40

L'exposició itinerant 'Històries i Camins. Passeig literari pels camins pirinencs' ja ha començat el seu recorregut per diverses poblacions. La mostra, impulsada per la Taula de Camins de l'Alt Pirineu i Aran, es va presentar oficialment al començament d'aquest mes a la Sala de Sant Domènec de la Seu d'Urgell, en un acte presidit pel fins ara conseller de Territori, Damià Calvet. Després d'aquesta inauguració, el primer lloc on ha fet parada és el municipi pallarès d'Isona i Conca Dellà. 

L'eix central de l'activitat cultural és la fusió de sis rutes a peu de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran -alguna d'elles, imaginària- amb textos literaris que parlen d'aquests indrets. Així, llegir i caminar es donen de la mà en cada recorregut proposat, un per cada  comarca, per promocionar i posar en valor aquestes dues activitats i també el Pirineu.

El sisè i últim camí proposat, en representació de l'Alt Urgell, està dedicat a les trementinaires de Tuixent i s'ha extret del llibre Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí. Per aquest camí, l'excursionista coneix els escenaris per on es movien les dones que als segles XIX i XX viatjaven a peu cap a la resta de Catalunya per vendre herbes remeieres i donar consells sobre les seves propietats.

Del Pallars Sobirà, es presenta la història '1935: excursió als estanys' que forma part del llibre La mort de Teresa, de Maria Barbal, i que transcorre pel Parc Nacional d'Aigüestortes. Al Pallars Jussà la història que es planteja és un capítol del llibre El segle de la llum, de Pep Coll. Tot comença quan un músic i un piano de cua arriben en camió al poble de Ribera (nom fictici de Capdella), on s'acaba la carretera. El piano s'ha de portar al balneari de Caldes (Alta Ribagorça) per celebrar un concert. El camí que es planteja és el que va fer el piano i la comitiva entre la Vall Fosca i la Vall de Boí, ruta tradicional que durant segles comunicava ambdues valls.

Assumpta Montellà, amb el seu llibre Contrabandistes de la llibertat, presenta el camí escollit de Cerdanya. La història relacionada amb el camí que va de Llívia fins a Puigcerdà parla d'André Parent, un dels passadors que entre els anys 1939 i 1944 van ajudar a travessar els Pirineus a 80.000 persones que fugien dels nazis.

La història que representa l'Alta Ribagorça és autobiogràfica. La va escriure Juli Soler i Santaló, un dels pioners de l'excursionisme a Catalunya, al llibre Excursions per l'Alta Ribagorça, 1903. L'enginyer explica l'experiència que va viure durant la travessa del port de Vielha i recorda la història dels nuvis d'Irgo, acabats de casar que anaven a treballar a França. Feia mal temps i el port estava tancat per la neu i el temporal. El matrimoni va desoir els consells i van decidir marxar. Sis mesos més tard, quan la neu va començar a fondre, van trobar el cadàver de la noia, assegut i arrupit, en perfecte estat de conservació. Juli Soler, mentre pujava el port, es va preguntar pel noi, que van trobar al cap d'una estona. El paisatge els va semblar feréstec i amenaçador. Actualment Soler dóna nom al refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té a Salardú.

Finalment, de la Val d'Aran es proposa la història Els Amants de Bausen, escrita per Jordi Portals. Aquest camí porta al cementiri de Teresa, situat al mig del bosc. És un recinte singular perquè acull la tomba d'una única persona: Teresa. La seva història narra que al començament del segle XX, Sisco i Teresa, uns joves de Bausen, van demanar permís eclesiàstic per contraure matrimoni, però se'ls va denegar perquè eren parents. Teresa, amb 33 anys, va morir el 10 de maig de 1916 i el mossèn es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perquè havia viscut "en pecat". Tots els habitants de Bausen es van rebel·lar contra l'actitud del rector i es van posar d'acord per construir un cementiri per a Teresa. Els veïns van treballar nit i dia i en tan sols 24 hores el recinte estava finalitzat per poder enterrar la Teresa. Flors silvestres, herbes i matolls envolten aquesta romàntica tomba amb l'objectiu de preservar-la de la intransigència i la intolerància.