L'Hospital de Cerdanya es queixa al Defensor del Contribuent per la doble imposició al personal transfronterer
Reclamen que l'Agència Tributària espanyola expliqui per què ha enviat requeriments a treballadors però no ho ha notificat al centre mèdic, que és qui fa les retencions. Els afectats exposen que aquesta pràctica és il·legal, quan es tracta de dos estats membres de la UE, i denuncien que se'ls penalitza indegudament
Conill ha explicat que ara fa un any van arribar els primers requeriments a una part dels treballadors i que llavors es van posar en contacte amb assessors fiscals i tècnics del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Tant ells com tècnics de la Hisenda francesa els van corroborar que el sistema que apliquen a l'hospital és adequat, seguint la normativa específica que existeix per als treballadors que viuen a menys de 20 quilòmetres de la frontera a dins mateix de la Unió Europea. Malgrat això, el Govern espanyol ha seguit enviant requeriments.
El director de l’hospital detalla que estan ajudant els empleats en cadascun dels processos que tenen oberts, però denuncia que en tot cas "es veuen abocats a pagar primer i després demostrar", sota l'amenaça de sancions per part de l'AEAT. Xavier Conill reconeix que "la postura espanyola és la de deixar passar temps" i admet que la resolució d’aquest problema fiscal pot perllongar-se molt.
Reclamen que es reconegui la singularitat de l'Hospital cerdà
Per això, i per evitar més situacions d’aquesta mena, demanen que l'Hospital de Cerdanya sigui reconegut oficialment com a "territori singular", tenint en compte que és el primer i únic equipament transfronterer que hi ha a Europa.
Els requeriments han arribat a 32 empleats de l’Hospital de Cerdanya, tots ells de nacionalitat espanyola i que viuen a l’Alta Cerdanya; per tant, a Catalunya Nord. La governança de l’equipament sanitari recau en una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), en què la Generalitat de Catalunya participa en un 60% i el Govern francès en un 40%; per tant, sense participació del Govern espanyol. I lamenten que no se’ls està tenint en compte la condició de treballadors transfronterers dins de dos estats membres de la UE (per tant, amb un tractament diferent dels fronterers que treballen a Andorra).
Això implica que, a banda de pagar cada any a la hisenda francesa, després l'espanyola els reclama també un 19% del sou, en concepte de l’Impost de la Renda per a No Residents (IRNR). Els primers requeriments els van arribar l’any passat i ara estan pagant els dels exercicis 2019 i 2020.
A una altra de les afectades, la també infermera Judit Lasierra, li sorprèn que malgrat les al·legacions presentades, i el fet que ara hi ha un procediment “amistós” obert entre les hisendes dels dos estats, “tot segueixi el seu curs”. És a dir, que els hi segueixen reclamant una doble imposició que veuen il·lògica.
La doble imposició entre estats de la UE és il·legal
Antoni Veres, cap de servei de cirurgia general de l’Hospital de Cerdanya, ha exposat a l'ACN que a ell la Hisenda espanyola li reclama més de 25.000 euros. Una situació que, denuncia, viu amb “indefensió”, tenint en compte també els diners que ha de destinar a advocats per poder plantar-hi cara. A més a més, pel que fa justament a l’aspecte legal, Veras subratlla que la doble imposició quan es tracta de dos estats membres de la UE "no és que sigui poc elegant: és que és il·legal, no hi ha terme mig". Malgrat aquesta evidència, el cirurgià es troba que "qui envia aquestes cartes no és qualsevol, sinó l'Agència Tributària Espanyola, i a ells els és igual -que sigui il·legal- per molt que es vulgui fer amb ells processos de mitjancer amistós i tal".
Els empleats, a més a més, alerten que la xifra d’afectats pot arribar a 80 dels 270 treballadors de l’hospital; és a dir, gairebé un de cada tres. En aquest sentit, asseguren que l'Agència Tributaria no accepta les seves al·legacions perquè considera que treballen per una entitat que forma part del sistema sanitari català, obviant que aquesta entitat també té participació de les institucions franceses. Un últim greuge que han exposat és que als requeriments se’ls considera funcionaris, quan en realitat són personal laboral d’una empresa que rep finançament públic.