L'ICGC ha detectat més de 150 moviments en l'actual episodi de sismes a l'Alt Urgell

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha detectat més de 150 moviments de terra en l'actual episodi de petits sismes que s'està vivint a l'Alt Urgell des del cap de setmana passat. Així, per exemple, aquest dimarts al matí s'ha notificat un altre terratrèmol de nivell II, concretament de 2,3 a l'escala de Richter, a les 9.13 hores a l'entorn de Noves de Segre. És la mateixa zona on hi ha hagut la gran majoria dels altres incidents, tots ells sense danys materials ni personals. També s'ha detectat un petit sisme a la població pallaresa de Senterada.

En una entrevista a RàdioSeu, el subdirector de Geofísica i Sismologia de l'ICGC, Antoni Roca, ha volgut trametre un missatge de tranquil·litat respecte d'aquests fets. Roca assegura que aquests moviments "entren dins de la normalitat" en una àrea com és l'Alt Urgell, en ple centre del Pirineu català, i que formen part de la constant consolidació del terreny. Roca ha detallat que és una "seqüència sísmica" que va començar dissabte passat a la nit amb un primer moviment de 2,5, percebut a Adrall, i que des de llavors ha continuat amb un gran nombre de rèpliques, la majoria "imperceptibles per la població" perquè són d'escala 1 o fins i tot inferiors.

Roca ha recordat que "a l'Alt Urgell no hi ha hagut mai, ni tan sols històricament", terratrèmols que hagin produït danys greus a la població, però que "sí que hi ha sèries com aquesta", entre les quals ha esmentat les que hi va haver els anys 1988, 1997, 2005, 2006, 2009 i 2014. Alhora, el sismòleg ha detallat que perquè hi hagi alguns danys significatius en edificis o objectes cal que un terratrèmol sigui d'escala 4 o superior, com va ser el cas del que hi va haver a Llorca (Múrcia), que va ser de 5,4.

Precedents a l'Edat Mitjana

A nivell més ampli, el representant de l'ICGC ha explicat que Catalunya és un país amb "sismicitat moderada". Com a episodi contemporani més significatiu, Antoni Roca ha destacat el terratrèmol que hi va haver aviat farà un segle, el 1923, a Vielha, amb una magnitud de més de 5 però que no va produir grans danys perquè llavors era una zona poc urbanitzada. En canvi, a l'Edat Mitjana el Pirineu català sí que va patir terratrèmols destructius, com ara el que es va produir el 1373 a l'Aran i, especialment, el del 2 de febrer de 1428 amb epicentre a Camprodon, que va assolir una magnitud de nivell 6,5. Aquell sisme va destruir viles com ara Puigcerdà, Queralbs, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i fins i tot va produir danys en poblacions de fora del Pirineu, com ara Barcelona.

Eines d'informació sísmica

En aquest sentit, l'apartat de Geoíndex de l'ICGC permet accedir a un detallat mapa de moviments sísmics a Catalunya i el seu entorn, amb el qual es pot conèixer i entendre millor les zones amb més activitat. L'Alt Urgell és una d'aquestes, amb especial incidència a l'entorn de la Seu i al Baridà. També sobresurt tota l'àrea del Parc Nacional d'Aigüestortes i, especialment, la zona de la vall de Ribes, al Ripollès, amb centenars de petits sismes. El mateix passa al massís dels Pirineus centrals, al límit entre l'Aragó i Occitània. Fora dels Pirineus, també destaca la comarca de la Selva.

De la seva part, l'Institut Geogràfic Nacional espanyol ofereix al seu web informació en temps real de tots els sismes que hi ha a l'Estat, minut a minut. Aquest dimarts hi apareixen destacats els darrers moviments que hi ha hagut a Noves de Segre des de dissabte passat.