Margarida Codina publica la novel·la 'Dones de ferro', ambientada a la Vall d'Àssua
El llibre referma aquest indret del Pallars Sobirà com a escenari de novel·les. L'obra gira al voltant de les pugnes pel poder local a mitjan segle XIX, durant la desamortització
La Vall d'Àssua torna a ser protagonista d'un llibre, amb l'aparició de Dones de Ferro, de Margarida Codina. Aquesta nova novel·la històrica dóna més pes al projecte de l'Ajuntament de Sort anomenat 'La Vall d'Àssua, paisatges de novel·la', i que té com a referents més coneguts dos supervendes: Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, i Pedra de Tartera, de Maria Barbal, ambdós ambientats en aquesta vall del Pallars Sobirà.
Dones de Ferro (Efadós) se situa a mitjan segle XIX, just quan té lloc la desamortització de Madoz. La trama comença quan Tomàs de Sagalàs, hereu de Casa Castell (la més rica de la comarca), apareix ofegat al riu de Sall. La germana bessona de Sagalàs, Isabel, vol que tot s'atribueixi a un accident desgraciat i el fa enterrar de seguida. Però hi ha qui diu que el mort duia pedres a les butxaques. Tot plegat, en un moment en què la desamortitzaciói "obria un món nou d'oportunitats per canviar el repartiment de poder a la vall", segons ha explicat a l'ACN Margarida Codina. Terres, molins i concessions mineres es posen en subhasta i, depèn de qui les adquireixi, es reforçarà el poder de les antigues cases fortes o podran prosperar les més pobres. L'autora hi afegeix que al final "tot canvia perquè tot segueixi igual, i fins i tot els més desfavorits queden una mica pitjor".
La novel·la també vol ser un "cant a la lluita amagada de les dones que són de ferro per necessitat", segons Codina, i que "han sabut adaptar-se i tirar endavant el país". També hi surten representats sentiments com ara el poder, la passió, el desengany o l'estima, i tracta temes com les herències, les propietats i la mort. També es caracteritza perquè està escrit amb la parla pròpia de la comarca perquè, explica l'escriptora, no pot escriure del Pallars "de cap altra manera" que amb la variant pallaresa del català.
L'herència del Tomàs enfrontarà les dues dones que viuen sota el seu sostre: la Isabel, una jove amb voluntat de ferro que només viu per veure engrandits el poder i la riquesa de Casa Castell, i l'Amèlia, vídua del Tomàs, una noia de caràcter feble, a qui la nova situació supera de totes totes. Al seu voltant hi ha els interessos i ambicions dels altres habitants del poble. I també els interessos d'alguns homes de negocis de Barcelona, que veuen en la muntanya una bona oportunitat per enriquir-se a tot preu. Enmig de tot plegat s'hi barregen diferents històries d'amor que dificulten encara més les decisions.
Inspirat en la Vall Ferrera
A la Vall d'Àssua mai no hi ha hagut cases tan fortes com les de la Vall Ferrera, i és que el ferro donava molts diners. És per aquest motiu que la novel·la s'inspira en un fet històric de la Vall Ferrera, però el trasllada i l'ubica a la vall d'Àssua perquè és el que l'autora coneix millor, "sense posar cap nom de ningú, perquè és tot ficció", matisa Codina. L'obra també esmenta el fet que les cases pobres de la Vall Ferrera van intentar muntar una farga pròpia, i aquest fet històric també la va inspirar.
El lector reconeixerà paisatges d'aquesta vall pallaresa com ara Sall, indret on es troben els rius que baixen de Caregué i Llessui, o els carrerons i les cases de Sorre, al llibre Serròs, poble del pare de Codina i on ella sempre hi ha passat estius, caps de setmana i temporades llargues sempre que ha pogut. Aquest és el segon llibre de Codina i, tot i que encara gaudeix de les crítiques de Dones de ferro, no en descarta un tercer properament. En tot cas, avança que mai no farà una història inspirada en fets recents, al segle XXI perquè "el Pallars és molt petit i tothom es coneix".
