Miquel Iceta defensa a la Trobada Empresarial al Pirineu la política econòmica d'aquesta darrera legislatura

El ministre de Cultura i Esports del Govern espanyol, Miquel Iceta, ha defensat davant els assistents a la Trobada Empresarial al Pirineu la política econòmica duta a terme per l'executiu estatal al llarg d'aquesta darrera legislatura, que és a punt de finalitzar per l'anunci d'avançament electoral fet la setmana passada pel president Pedro Sánchez. A la cloenda de l'esdeveniment econòmic de la Seu d'Urgell, i com a representant del govern central, Iceta ha subratllat el concepte que aquests darrers han demostrat que es pot fer créixer l’economia apujant el salari mínim i les pensions, augmentant els salaris en conjunt i generant més ocupació estable. En clau més pirinenca, d'altra banda, el ministre ha assegurat que li ha sabut greu que no prosperés el projecte de candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030.

Davant els empresaris presents al Palau d'Esports, entre d'altres elements, Miquel Iceta ha assenyalat que, malgrat el fort encariment del cost de la vida al llarg dels darrers mesos, ara mateix Espanya té una inflació de les més baixes de la UE i bat rècords d’afiliats a la Seguretat Social. Tot i reivindicar que "l’economia no s’ha de basar en que tothom s'equilibri en un mínim de subsistència, sinó en el creixement", aquesta expansió ha d'anar acompanyada de la recerca de la justícia social i la igualtat per garantir una estabilitat. També s'ha referit a l'endeutament de l'Estat i, en aquest punt, ha augurat que si es compleixen les previsions actuals l'any vinent ja s’arribarà als requisits de deute de la UE (3% del PIB) "abans del previst". Això, afirma, "ha estat possible gràcies al creixement econòmic", que atribueix a "un esforç col·lectiu" en un context difícil, tant per la pandèmia i el context de guerra com per haver hagut d'afrontar reptes com el deute de la SAREB. En aquest punt, Iceta ha valorat especialment el fet que les pensions s’hagin augmentat un 8% i "la gent gran pugui mantenir així el poder adquisitiu". I sobre la valoració que en fa de tot plegat la Unió Europea, assegura que Pedro Sánchez "ha aconseguit convèncer els socis europeus del canvi de paradigma" en l'economia espanyola.

I sobre la nova legislatura que sorgirà després del 23 de juliol, el ministre ha dit que ara cal estar "contents, però no satisfets, perquè encara hi ha reptes", i ha aprofitat per demanar directament el vot pel seu partit i "fer pinya al voltant del PSOE", si bé matisa que respectaran el resultat de les eleccions perquè, en un moment en què es discuteix l'actual model polític, cal "no restar legitimat a les urnes". I sobre els retrets de Catalunya a la política estatal incloent la de Foment del Treball (que ha denunciar un dèficit inversor de fins a 40.000 milions d'euros els darrers deu anys), el també secretari general del PSC ha reconegut que cal intentar compensar aquesta desinversió, si bé ha defensat l'aportació a Catalunya en conceptes com ara els 160.000 perceptors de l'ingrés mínim, el fet que s'ha creat un milió de contractes indefinits o bé el concepte de "cocapitalitat cultural" per a Barcelona. I sobre l'actual polèmica amb el mal funcionament de Rodalies, ha dit que, tot no descartar-lo, ara mateix veu difícil el traspàs complet d'aquest servei a la Generalitat, tot adduint la tendència a la concentració que hi ha actualment al sector ferroviari a nivell europeu.

Dificultats per a determinats projectes a Catalunya

Tot referint-se a les mancances d'inversió a Catalunya, Miquel Iceta ha volgut aprofitar per lamentar que molt sovint aquí és més difícil que a d'altres territoris desenvolupar-hi projectes o infraestructures, sovint per la major pressió de les exigències mediambientals. I en aquest punt, ha esmentat com a exemple la renúncia a la candidatura dels Pirineus als Jocs Olímpics d'Hivern, si bé ha admès que en aquest cas també hi han tingut a veure les desavinences a nivell polític. En aquest sentit, ha confessat que li ha sabut greu que la proposta olímpica no prosperés perquè, pel que ha pogut copsar a les visites fetes als recents Jocs d'Estiu a Tòquio i d'Hivern a Pequín, "els Jocs estaven a l’abast, no era només una il·lusió", i "si es demanaven al COI, s’haurien aconseguit". Per això, conclou que han estat "una oportunitat perduda" i que, tot i matisar que cal "tenir en compte les opinions mediambientals", el resultat final ha estat "un fracàs".

En aquest mateix context de dificultats per a grans projectes, Iceta també ha dit que li sembla "sorprenent" que no hi hagi acord per tirar endavant l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Finalment, quant a la taula de diàleg, Iceta creu que ha estat una "escenificació del final d’un procés de negociació que ja hi ha hagut", amb mesures com els indults, i que veu "legítim que la gent n'esperi més, però l’important és seguir parlant".

Xavier Espot reivindica la transformació econòmica d'Andorra i l'acord amb la UE

La cloenda per part de Miquel Iceta ha estat precedida per la intervenció del reelegit cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, que ha reivindicat l'aposta feta els darrers anys per modernitzar, diversificar i internacionalitzar l’economia i la fiscalitat del Principal. I creu que aquest procés ha demostrat "el talent de botiguers, hotels, restaurants i estacions d’esquí", com a sectors econòmics més representatius del país, "per crear el marc més idoni per captar inversions, amb rigor i seny, d’acord amb segles d’estabilitat política i econòmica, sense estridències, trencaments ni propostes populistes".

En aquest sentit, Espot afirma que han aconseguit demostrar que la fortalesa financera d'Andorra anava molt més enllà del secret bancari i que s'ha aconseguit un bon posicionament en serveis com la banca privada. I que, des del vessant polític, sempre han buscat "gestionar amb racionalitat, tal com s’han de gestionar també les empreses privades", i ha recordat les mesures de suport a l’economia durant la pandèmia i el fet que, tot i que aquests ajuts van fer apujar el deute públic, ara aquesta càrrega ja s’està reduint gràcies al creixement que han generat.

El mandatari andorrà ha confirmat que el gran repte actual del seu executiu en aquesta nova legislatura serà completar l’Acord d'Associació amb la Unió Europea. I que volen emmirallar-se en acords semblants ja existents en petits estats com Islàndia o Liechtenstein. La prioritat, subratlla, és adequar la normativa d’Andorra a l’europea i que s'hi respecti les singularitats del país. En tot cas, Espot sosté que "la UE és el nostre àmbit natural" i que només cal "adaptar-ho a la realitat del país". Sobre els punts a favor, i vinculat també a la Seu i l'Alt Urgell, el cap de Govern n'ha subratllat que "això també pot permetre millors sinergies amb les comarques veïnes", i que per aconseguir un bon acord i treure'n profit "també caldran grans dosis de talent empresarial".

González-Páramo parla dels riscos de la inflació

Abans de la cloenda, la Trobada ha inclòs una conferència de Manuel González-Páramo, conseller del BBVA, que ha parlat del paper dels bancs centrals en en control de l'economia. González-Páramo ha centrat la intervenció en l'actual preocupació per la inflació, que fins al 2020 s’havia mantingut baixa pel paper dels bancs centrals, el comerç global i l’augment de la mà d’obra disponible, fins que s'ha disparat per la "coincidència de dos grans xocs amb pocs precedents", com han estat la pandèmia i la guerra a Ucraïna. L’estalvi forçós de molta gent durant la crisi sanitària, indica, s’ha traduït en una reactivació brusca, que ha contribuït a la inflació. A això s’hi ha afegit la influència d’Ucraïna en terrenys com el gas o el cereal. Així, malgrat que darrerament la inflació de l’energia s’ha frenat, la de béns i serveis ha seguit pujant. 

Segons l'economista, fins al 2021 els bancs centrals deien que això era un fenomen temporal, però s’equivocaven. Ara, han optat per pujar tipus d’interès per frenar-ho, i això ho noten les empreses, les famílies l els particulars, en forma de més costos. Així, els salaris i els marges tendeixen a l’alça, cosa que dificulta els intents de contenir la inflació. González-Páramo ha avançat que els mercats preveuen que els tipus d’interès es mantinguin alts un any més i que, tot i algunes previsions situen la inflació interanual al 2%, hi ha el risc que arribi fins al 4%. Finalment, l'expert creu que un punt feble actual per a l’Eurozona és "les divergències de criteri entre els seus membres" i que, tot i que"l’objectiu és un aterratge suau" pel que fa a l'augment de preus, "no és fàcil pel deute existent i per la dependència energètica". Per tot plegat, ha lamentat que "el BCE ha arribat tard i ara no té marge d’error", cosa que comporta que els tipus d'interès se situaran entre 3,75 i 4,25 entre aquest any i el vinent, amb l'objectiu de refredar aquest increment del cost de la vida.

#EnImatges Cloenda de la Trobada Empresarial al #Pirineu, a #laSeu, a càrrec del ministre de Cultura i Esports del Govern espanyol, @miqueliceta. A l'acte també hi ha intervingut el cap de Govern d'#Andorra, @XavierEspot. #AltUrgell pic.twitter.com/bPsh9LF5Zr

— RàdioSeu (@RadioSeu) June 9, 2023