Nova troballa al Pallars Jussà del ratpenat de Bechstein, una de les espècies de mamífer més desconegudes a Catalunya
Investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) han trobat noves localitats de distribució del ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii) a Catalunya, una espècie de quiròpter forestal protegida, molt rara i desconeguda, amenaçada a escala europea. Arran de la recerca en diferents comarques, aquest estiu se n'ha capturat un mascle al Pallars Jussà, al bosc d'Aulàs.
Els tècnics van marcar l'animal amb un emissor que va permetre trobar el forat d'arbre que utilitzava com a refugi, i obtenir informació sobre la seva activitat nocturna, els seus hàbits de caça i de preferència de refugis. Els investigadors indiquen que és probable que aquesta espècie de ratpenat es pugui trobar a altres localitats, malgrat que les estimacions apunten al fet que la distribució a Catalunya és molt localitzada i, per tant, és una espècie susceptible de desaparèixer. Una de les incògnites principals és saber quantes femelles reproductores pot haver-hi a Catalunya. Fins ara les dades de cria conegudes són escasses i en destaca una femella lactant capturada en un bosc del Solsonès per part del CTFC.
La recerca forma part del projecte que revisa l'estat de conservació dels ratpenats a Catalunya, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Servei de Planificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, del qual el CTFC n'és entitat col·laboradora.
Espècie protegida a Europa
El ratpenat de Bechstein és una espècie protegida i amenaçada, seleccionada com de conservació prioritària en l'àmbit europeu (segons la Directiva Hàbitats), i considerada com a "vulnerable" en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. A Catalunya se'n tenen molt poques dades, fins al punt que es pot considerar que es troba en perill d'extinció.
A part, s'ha aconseguit informació d'alguns ratpenats capturats en coves, que utilitzen com a punts d'aparellament i refugis d'hivernada, com la localitzada a l'Alta Garrotxa amb més 50 quiròpters d'aquesta espècie observats a la tardor per part del Museu de Granollers i l'Associació Galanthus. El ratpenat de Bechstein prefereix la resta de l'any els forats en arbres.
L'espècie està vinculada als boscos vells, sobretot a rouredes, on acostuma a caçar petits insectes des del terra fins a les capçades dels arbres. Les colònies de cria solen situar-se en nius abandonats de picots en roures o pins grossos. Solen ser colònies de poques femelles, de menys de 50 exemplars.
Problemàtica de l'espècie
El principal problema d'aquesta espècie és la manca de rodals de bosc madur, en especial de boscos caducifolis o mixtes amb abundància de cavitats i nius de picots. Per això és crucial preservar els boscos madurs i arbres grans i vells, i crear accions destinades a incrementar les masses madures al nostre territori.
L'equip de treball del CTFC l'han integrat David Guixé, Jordi Camprodon, Laura Torrent, Xavier Florensa, Iris Cebrian i Noel Caparroz.
