Pere Aragonès situa la reindustrialització, la redistribució territorial i la transformació verda i digital entre els principals reptes actuals de Catalunya

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, situa la reindustralització, la transformació verda i digital, la redistribució social i territorial de la riquesa, la feminització del poder i la resposta a l'envelliment de la població entre els principals reptes actuals de Catalunya. Ho ha explicat a la inauguració oficial de la 32a Trobada Empresarial al Pirineu, aquest divendres al matí en el nou escenari del Palau d'Esports de la Seu d'Urgell.

A la conferència inaugural, entre d'altres aspectes, Aragonès ha dit que l'augment de les desigualtats i l'envelliment, que comportarà que hi hagi més gent per atendre, són dos dos dels grans riscos actuals als quals el país ha de donar resposta per garantir la competitivitat. Un altre és els "canvis en la manera de viure, produir i consumir tenint en compte el canvi climàtic, que no es pot canviar però sí mitigar-lo amb la reducció d'emissions". En aquest punt, assenyala, un dels sectors que ha de viure un canvi més profund és el de l'automoció -que representa el 10% del PIB de Catalunya- i les seves indústries vinculades, a les quals s'hi incorporaran les fàbriques de bateries i nous mètodes de producció i ensamblament. Un altre, més vinculat a l'Alt Pirineu i a les Terres de Lleida, és el sector càrnic, perquè "també hi ha un repte en els canvis d'hàbits de consum i en la reducció d'emissions". Tot i això, el president també recorda que aquest és un sector molt important a Catalunya per la seva capacitat d'exportació, especialment per la demanda existent a l'Àsia.

A banda d'aquests sectors, Pere Aragonès creu que a grans trets "cal reindustrialitzar Catalunya" i que cal fer-ho "arreu del territori" i amb una transformació "verda, digital i per a tot el país". I hi afegeix que es pot fer "amb mesures immediates com el Pacte Nacional per la Indústria, però també amb els fons Next Generation". Alhora, per donar respostes a les necessitats tant de l'economia catalana com de l'europea, veu més necessaris els centres de recerca i de transferència tecnològica.

Tanmateix, davant dels empresaris, el president ha subratllat que "la clau per crear riquesa és redistribuir-la" i que no és viable un creixement que no beneficiï tothom ni una política de baixos costos. I averteix que "no es pot ser competitius treballant més barat, perquè sempre hi haurà algú que ho faci més barat, sinó que s'és competitiu amb més qualitat". En aquest objectiu hi situa també la revisió de procediments urbanístics "per evitar bombolles especulatives però alhora ser més àgils", i buscar solucions a l'elevat atur juvenil formant personal qualificat per a la indústria mitjançant el reforç de la formació professional.

Tot i això, des de la Generalitat hi afegeixen que amb la transformació econòmica i social no n'hi ha prou i que cal també una "transformació democràtica", que Aragonès entén que passa per garantir "nous models de governança", tant per a Catalunya com, a nivell intern, per a regions del país "que necessiten una governança especial, com són les comarques del Pirineu". I, tot i admetre que es mantenen les "discrepàncies amb l'Estat", considera que "ara hi ha una oportunitat mitjançant el diàleg i la negociació". Finalment, també situa en aquest canvi la "feminització del poder", amb una major presència de dones en llocs de responsabilitat política i econòmica, i una lluita decidida contra la violència masclista.

Protesta de la CUP contra els Jocs d'Hivern, els quals Aragonès defensa com "una oportunitat pel Pirineu"

A l'inici de la conferència, el regidor de la CUP a l'Ajuntament de la Seu Bernat Lavaquiol ha interromput Pere Aragonès i ha manifestat davant dels assistents el seu rebuig a la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, alhora que exhibia una pancarta de la plataforma Stop JJOO des del pati de butaques. Tot adreçant-se a Aragonès, Lavaquiol ha dit que veu aquest projecte inviable per al Pirineu perquè, segons augura, "al 2030 ja no hi haurà neu", i també ha reiterat que des de la CUP consideren que els Jocs agreujarien la dependència del Pirineu del "monocultiu turístic" i l'especulació immobiliària. Des de l'organització han convidat el regidor a intervenir en el torn de preguntes posterior, però en constatar que seguia interrompent la xerrada, membres de seguretat l'han fet marxar del recinte.

En una roda de premsa posterior, Bernat Lavaquiol hi ha afegit que el "primer motiu claríssim" d'oposició és la "manca de transparència del projecte", que creu que "s'ha gestat des de despatxos de Barcelona, pressionats pels lobbies de la construcció i el turisme". En segon lloc, el també portaveu d'Stop JJOO ha assegurat que "informes de la Generalitat mateix diuen que en deu o quinze anys serà inviable fer neu artificial" i considera que "no podem abocar tot el capital públic a un model que té data de caducitat". De la seva part, la portaveu d'Arran, Marina Gispert, ha justificat aquesta acció "per deixar clar a Aragonès i a la resta de polítics i empresaris" que el col·lectiu anticapitalista no vol "ni els Jocs Olímpics ni qualsevol altre macroprojecte que atempti contra el territori". Gispert creu que aquest model "acaba expulsant els joves per la manca d'oportunitats educatives, que obliga a anar a viure en ciutats i, quan tornen, es troben amb una falta total de feina, o bé feines temporals i amb contractes de misèria".

A la part final de la xerrada, Pere Aragonès ha respost que "els Jocs han de ser una oportunitat pel conjunt del Pirineu" i que "no són només 15 dies d'esdeveniment" sinó que han de servir per millorar el Pirineu, per la qual cosa, apunta, "s'han de fer en complicitat amb el Pirineu i amb la resta de Catalunya". El president també creu que la candidatura "ha de servir per apostar per la diversificació econòmica d'aquestes comarques, aturar-hi el despoblament i acabar amb la paradoxa de pobles buits a poca distància de ciutats on hi ha manca d'habitatge".

També en resposta a la intervenció de Bernat Lavaquiol, ha defensat que "no es tracta d'anar a fer grans infraestructures que no tinguin utilitat després, ni grans operacions urbanístiques, i sí de millorar les comunicacions del Pirineu", de manera que els Jocs "no se centralitzin en Barcelona". Pel que fa a la proposta del PSOE d'incloure-hi l'Aragó, el president subratlla que el projecte "no exclou que es puguin fer algunes proves a d'altres subseus, fins i tot a fora dels Pirineus per no haver de construir infraestructures innecessàries", però que el Pirineu català ha de ser igualment el centre del projecte.

Nou model energètic basat en la proximitat

També a escala territorial, el dirigent català ha manifestat que comptem amb empreses de la demarcació de Lleida, com pot ser la urgellenca PEUSA, per a la generació d'energia solar, si bé remarca que cal tendir a "produir energia a prop d'on es consumeix" per "no tenir el país ple de línies d'alta tensió".

Finalment, en resposta a una altra pregunta dels assistents, Aragonès ha criticat que es vulgui responsabilitzar la Generalitat de la desídia de l'Estat espanyol en les infraestructures, perquè, segons recorda, "l'únic responsable de la situació de les infraestructures de l'Estat és l'Estat mateix". També a nivell general, quant a la comparació amb el creixement de Madrid, ha recordat que la comunitat madrilenya té un atur més elevat que Catalunya i que es basa en un model "neoliberal" que no comparteixen i que no es pot aplicar a Catalunya. En aquest sentit, ha conclòs que "un model de desenvolupament que no tingui en compte els dos elements, generar riquesa i redistribuir-la, sempre anirà coix". 

#EnImatges Inauguració de la Trobada Empresarial al #Pirineu, a càrrec del president de la Generalitat, @perearagones: https://t.co/7hfJQARhsO #laSeu #AltUrgell @trobadapirineu @govern pic.twitter.com/Uzl0vMeBS5

— RàdioSeu (@RadioSeu) October 29, 2021

Viaplana reclama la modernització de l'Eix Pirinenc

A la introducció de la jornada, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, ha donat novament la benvinguda als assistents i els ha animat a veure l'Alt Urgell i el Pirineu no només com un indret turístic sinó també com un lloc per invertir-hi i per viure-hi. Viaplana ha sentenciat que les comarques pirinenques "no poden acabar sent el pati d'esbarjo de la població urbana" perquè, tot i defensar que "el turisme és una part importantíssima de la nostra economia i ho ha de continuar sent", entén que "també s'hi han de poder desenvolupar els altres sectors". Per exemple, la producció d'energia renovable mitjançant l'aigua i amb la biomassa forestal.

A més, Viaplana ha exposat novament que una de les grans mancances de l'Alt Pirineu segueix sent l'estat "obsolet" de la carretera N-260 (Eix Pirinenc). El batlle urgellenc constata que "els territoris de muntanya més pròspers d'Europa són aquells que tenen bones connexions entre les seves valls, i la nostra connexió és l'Eix Pirinenc", que depèn del Govern espanyol. Per això, veu imprescindible que l'Estat modernitzi a fons aquesta via "si volem que el nostre territori sigui pròsper i dinàmic".

Preocupació per l'augment de preu de matèries primeres

També a l'inici de l'acte, el president de la Trobada Empresarial, Vicenç Voltes, ha expressat la preocupació per l'augment "desproporcionat" de preus de matèries primeres, com l'electricitat, el gas o determinats aliments. Voltes lamenta que "quan tot just semblava que es començava a superar l'etapa pandèmica", empreses i ciutadania es troben amb "un nou impacte que ja està provocant distorsions importants en les cadenes de subministrament" i que, adverteix, "amenaça seriosament la recuperació". Per això, considera que ara esdevé encara més important el lema d'enguany, la resiliència, per "saber transformar les dificultats en oportunitats" tal com han fet tradicionalment les empreses més consolidades del territori.