Reactivar el turisme i eixugar el deute, prioritats del nou alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira
L'equip de Govern, que suma 10 dels 13 regidors, també vol millorar la senyalització i estrenar l'Hospital Transfronterer
Reactivar el turisme i redreçar les finances municipals són les prioritats del nou alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira. Tot i la històrica majoria absoluta assolida per CiU a les darreres eleccions municipals, amb 10 dels 13 regidors, Piñeira afirma que no l'utilitzaran com un "xec en blanc" i que volen dialogar amb tothom.
A Puigcerdà, el turisme i els serveis generen uns 800 llocs de treball de forma directa i 1.500 més de forma indirecta. En una entrevista per a l'ACN, Albert Piñeira ha manifestat que "en un pressupost de nou milions d'euros, no és bo que només 5.000 euros es dediquin a turisme, i això canviarà aquesta legislatura". Per això, s'han creat una regidoria de Turisme i una altra de Comerç.
El nou equip de govern també vol millorar la senyalització, que provoca queixes dels conductors. Alhora, es vol millorar l'aparcament i donar una imatge de vila endreçada i neta.
Piñeira xifra en set milions d'euros l'actual deute municipal, juntament amb dos milions d'euros de factures pendents de pagament. La capacitat d'endeutament, afirma, "és zero". Per això, no entrarà nou personal eventual o càrrecs de confiança i les assignacions als regidors s'han retallat un 5%.
En obres, hi ha pocs projectes nous a la vista i l'objectiu és que l'Hospital Transfronterer estigui acabat el 2012, així com mantenir el Centre d'Atenció Primària a l'edifici actual, darrere el Campanar. En ensenyament, es vol construir un segon centre de primària, l'escola Llum del Nord, i remodelar la llar d'infants.
Reclamació d'una llei pròpia
En un àmbit més polític, Albert Piñeira reivindica la Llei de Cerdanya, que el Parlament va tombar la legislatura passada. L'alcalde recorda que el desgavell administratiu actual obliga els cerdans a anar a fer tràmits a moltes ciutats diferents, com ara Manresa, Lleida, Girona o Berga. Per això, la comarca reclama un règim especial semblant al de la Val d'Aran, que alhora permeti superar la divisió provincial.
