Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Relleu en el títol de baró de Peramola

Relleu en el títol de baró de Peramola

Florencio Ceruti Pérez-Venero, que l'ha ostentat les darreres dècades, va morir aquest setembre passat. És una de les baronies originàries de Catalunya més antigues, tot i que des del començament del segle XIX els seus posseïdors han residit a Cantàbria
Municipi de Peramola
27/04/2021 11:35

El títol, encara vigent, de la Baronia de Peramola ha viscut un nou relleu recentment. El fins fa poc baró de Peramola, Florencio Ceruti Pérez-Venero, va morir aquest setembre passat, als 87 anys, i ara el títol l'ostenta el seu fill i hereu, Florencio Ceruti y García Lago.

La defunció es va produir a Madrid, tot i que al llarg de les darreres dècades aquest històric títol nobiliari, originari de l'Alt Urgell, ha estat vinculat sobretot a Cantàbria, on des del començament del segle XIX hi tenen la casa familiar, concretament a Torrelavega.

Anant als orígens, la Baronia de Peramola "és una de les baronies immemorials de Catalunya", segons recorda en una de les seves obres el genealogista Armand de Fluvià, expert en heràldica catalana. El seu naixement se situa al castell de Peramola. Antigament, les possessions de la baronia incloïen els nuclis de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga, que actualment conformen el terme municipal peramolí. Els seus primers posseïdors eren els Peramola, però els segles següents la Baronia va passar per les mans de diferents famílies de la noblesa, com ara els Desbrull, Zurita, Pinós, Híxar, Vallfogona i Silva.

De Barcelona a Cantàbria

L'any 1739 -dues dècades després de la Guerra de Successió, en què les tropes borbòniques havien incendiat i arrasat el poble de Peramola- la llavors baronessa, Rosa de Silva, va fer donació de la Baronia al seu capellà i confessor. I, tot i que els hereus van recórrer la decisió, el 1755 el germà i hereu d'aquest religiós, Jacinto de Navarrete, va aconseguir que la justícia li adjudiqués el privilegi. Des de llavors, els posseïdors del títol van residir a Barcelona.

Tanmateix, a la primera meitat del segle XIX, l'hereu d'aquella època es va traslladar a Cantàbria, i des de llavors els successius barons de Peramola ja no han estat establerts mai més a Catalunya. L'últim que ho va fer va ser Pedro de Alcántara de Navarrete, que l'any 1855 va morir sense descendència, després de fer testament a Santander. De Alcántara havia estat membre de la Junta de Berga de l'exèrcit carlí, concretament de l'anomenada facció 'aristocràtica', oposada al sanguinari Comte d'Espanya. Durant la Guerra del Francès, al començament del segle XIX, havia fugit de Barcelona, on finalment la casa familiar va ser destruïda per un incendi més endavant, el 1833.

Segons el mateix estudi d'Armand de Fluvià, el següent baró de Peramola -ja nascut a Cantàbria, concretament a Ganzo- va ser José de Castañeda y Navarrete. Tant ell com el seu germà i successor, Carlos, van morir solters (els anys 1890 i 1902, respectivament), i el següent successor va acabar sent el nebot de Carlos de Castañeda, Florencio Ceruti y de Castañeda (nascut el 1859 a Tarragona, on el seu pare era governador militar, i amb orígens familiars a Cadis i a Berga). A l'inici del segle XX, Ceruti també va ser alcalde de Torrelavega i promotor de la Cambra de Comerç d'aquesta població.

El fill d'aquest, també anomenat Florencio, va demanar la successió a la mort del seu pare, l'any 1924, però no va presentar la documentació a temps i el títol va quedar vacant al llarg de quasi tres dècades. Finalment, el seu descendent, Florencio Ceruti Pérez-Vanero, va aconseguir l'any 1952 que es restituís la baronia a la seva família. Un títol que ha ostentat fins el setembre passat, quan va morir i va ser rellevat pel seu primogènit, actual baró de Peramola.