Residents colombians a la Seu es constitueixen en associació i critiquen les declaracions de Jordi Fàbrega
En el seu primer comunicat, el col·lectiu considera que els motius exposats per rebutjar la moció sobre acollida "inciten a l'hostilitat i la discriminació" i reclamen el deure d'empadronament per part dels ens locals, alhora que neguen que això serveixi per contractar població estrangera al consistori
Un grup de residents a la Seu d'Urgell d'origen colombià acaben de constituir-se en entitat, sota el nom d'Asociación de Amigos del Pueblo de Colombia, i s'han donat a conèixer amb un comunicat en què expressen la seva "condemna" envers l'actual portaveu de Junts per la Seu i exalcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega. El nou col·lectiu, que s'ha impulsat en coordinació amb entitats semblants ja existents a Barcelona i a Andorra, s'ha mostrat crític amb les darreres declaracions de Fàbrega després del ple municipal d'aquest mes, en què criticava l'aprovació d'una moció -impulsada per la CUP i aprovada amb el suport de Compromís- en què es contempla afavorir la contractació d'immigrants a l'Ajuntament.
En el comunicat, publicat en castellà, la nova associació ha dit que consideren que aquelles declaracions "inciten a l'hostilitat i la discriminació cap a persones immigrants, majoritàriament menors i famílies en situació d'extrema vulneració". En el text, el col·lectiu opina que "aquest tipus de discurs, més propi d'un míting a Torre-Pacheco que d'un representant públic compromès amb els drets fonamentals, no només està basat en falsedats jurídiques i administratives, sinó que representa un intent clar de desviar el focus" del que qualifiquen com a "pròpia inacció política, utilitzant la por a l'estranger com a arma electoral". I creuen que hi apareixen "tres falsedats". D'una banda, afirmen que és fals "que empadronar una persona sigui una decisió política o discrecional", perquè "no és una concessió ni una política voluntària, sinó una obligació legal recollida a la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local". En segon lloc, apunten que no és cert "que empadronar una persona comporti atorgar-li automàticament un lloc de treball" perquè entenen que es vol "vincular l'empadronament de persones migrants amb el suposat regal d'un lloc de treball públic". També neguen "que els plans d'ocupació municipal destinats a col·lectius vulnerables siguin equivalents a la contractació com a personal funcionari" i que "aquestes iniciatives, si n'hi ha, solen consistir en programes temporals d'inserció laboral i no atorguen drets propis d'una plaça pública".
En tercer lloc, consideren fals que amb aquesta moció "es prioritzi els de fora davant dels 500 aturats de la Seu". Sobre aquest darrer punt, Amigos del Pueblo de Colombia afirma que "durant el seu mandat com a alcalde, no va presentar ni una sola moció, pla d'ocupació, formació o mesura efectiva per a aquest col·lectiu" i opinen que "el seu sobtat interès pels aturats només apareix ara, com a excusa per atacar els que ni tan sols tenen veu ni recursos per defensar-se". En el comunicat, conclouen que "el senyor Fàbrega llança un missatge perillós: que els que arriben d'Andorra amb diners per invertir en promocions immobiliàries de luxe sota el braç sí que són benvinguts, però els menors migrants en situació de desemparament han de ser tractats com a escombraries, com ho demostra", creuen, "el tracte que han rebut des de la seva expulsió per part de les autoritats andorranes". Finalment, també al·ludeixen al que qualifiquen de "racisme institucionalitzat" i a l'article 510 del Codi Penal espanyol sobre delictes d'odi. En aquest sentit, han dit que no descarten fins i tot "emprendre accions legals per possible incitació a l'odi".
El contingut del punt aprovat
El punt al qual es fa referència és el sisè de la moció debatuda dilluns passat i que, en aquest i d'altres punts, es va aprovar amb els vots favorables de Compromís i la CUP. I exactament, el redactat acordat pels dos grups reclama que "tot i que la Llei d'Estrangeria espanyola no pot ser modificada des de govern local, l'Ajuntament impulsi iniciatives per garantir ocupacions laborals dignes per persones migrades, facilitant la regularització administrativa a través de la feina". El text, tot seguit, explicita que "això inclou mesures com assegurar que una part de la plantilla pública sigui formada per persones migrades, així com la creació d'una agència municipal de cures que dignifiqui i formalitzi el treball, especialment de les dones estrangeres cuidadores de la gent gran, obrint vies legals de regularització i millorant les condicions laborals".
Junts reafirma el rebuig a la moció aprovada
Sobre tot plegat, Junts per la Seu ha respost aquest dijous mateix tot reafirmant el rebuig frontal a la moció aprovada la setmana passada i subratllant, entre d'altres aspectes, que "la literalitat del que es va aprovar és que aquestes nouvinguts que arribessin a partir d'ara, fossin d'on fossin i de la nacionalitat que fossin, nascuts a Catalunya o a qualsevol altre lloc del món, passessin per davant de la gent que ja està vivint a la Seu" de cara a oferir-los un lloc de feina a l'Ajuntament. Jordi Fàbrega adverteix que, per començar "això directament és il·legal", perquè "vulnera el dret a la igualtat de condicions d'absolutament tots els treballadors" i perquè "sempre que hi ha una plaça pública a l'Ajuntament de la Seu, cal fer un concurs d'oposició, sigui amb examen o sense examen depenent del tipus de plaça", i que "s'han de complir uns requisits". També remarca que precisament això és el que "garanteix que tothom tingui igualtat de condicions, sempre quan compleixi els requisits".
En aquest context, el també diputat al Parlament assegura que en aquestes contractacions públiques "no es pot prioritzar un col·lectiu, sigui el que sigui, respecte a un altre col·lectiu, perquè això no t'ho permet la llei". Per això, reitera que els ha "preocupat molt que s'aprovés aquesta moció, i que aquesta representés el que ja vam dir que representava", perquè temen que pot provocar "un efecte crida perquè tothom vingui cap a la Seu d'Urgell, que l'Ajuntament els donarà feina", quan amb els recursos existents la ciutat "no ho pot complir de cap de les maneres; primer, perquè no tenim feina per a tota aquesta gent"; i en segon lloc, perquè "ara tenim 501 aturats a la Seu d'Urgell, segons les últimes dades, i pràcticament 700 aturats a tot l'Alt Urgell".
