Tret de sortida a la campanya de 'matchfunding' Alt Pirineu i Aran

Els sis projectes guanyadors del Matchfunding Alt Pirineu i Aran, un de cada comarca del territori, han començat aquest dimarts la campanya de captació de fons. Fins al 16 de desembre, qualsevol persona podrà participar en el seu finançament. Per a fer-ho es pot accedir a la plataforma Goteo, on els futurs inversors trobaran informació detallada dels objectius que planteja cadascuna de les iniciatives, així com les recompenses que ofereixen a canvi de les donacions.

El projecte seleccionat a l'Alt Urgell és Bolets Peratxa, que planteja cultivar miceli. El conreu es faria de manera sostenible en hivernacles per a l’obtenció de bolets ecològics a Organyà, gràcies a l’energia solar i a l’aigua de la font Bordonera. A partir del cultiu de fongs es pretén crear un entorn laboral en llengua de signes catalana i, a més, fer una aportació a l’alimentació ecològica i de proximitat.

També entra en la campanya la proposta 'Espai d’encontre comunitari Copsant', al Pallars Sobirà. Copsant és una cooperativa d’habitatge, d'usuàries i consumidores, situada al Baix Pallars. La seva idea és alliberar les terres de propietat de la cooperativa per tal que petits productors les puguin treballar i així afavorir l’arrelament al territori. És per això que es vol rehabilitar el paller Casa Cossant per a transformar-lo en la seu social del Banc de Terres Vives. Allà pretenen desenvolupar diferents tallers i xerrades, i afavorir petits projectes on la cura pel medi ambient i la transformació eco-social siguin línies d’actuació.

A l'Alta Ribagorça el projecte del Matchfunding és Huma Slow Broths, basat en l'elaboració artesanal de brous funcionals amb un alt contingut en proteïnes i col·lagen. D’acord amb el principi de residu zero, els caldos s'elaboren amb ossos de vedelles del territori, aigua de Caldes de Boí i un procés productiu molt acurat per tal de garantir els valors nutricionals que aporten aquesta funcionalitat.

El refugi de la Feixa és la proposta a la Cerdanya. Es tracta d’un refugi de muntanya situat al terme municipal de Ger, en un entorn privilegiat, a 2.160 metres d’alçada en plena alta muntanya. El que proposen amb la iniciativa presentada és fer un seguit de millores en la sostenibilitat per a minimitzar l’impacte humà en l’entorn del refugi amb la construcció d’un vàter sec ecològic.

Al Pallars Jussà l'opció és el Geobike Lo Podall, que vol fer del Pallars com a zona de referència per a la pràctica BTT, disposant dels mitjans necessaris per fer aquesta evolució. Així, es marca com a objectiu donar continuïtat i estabilitat a la feina feta fins ara per l’associació Lo Podall, amb la qual s’han recuperat antics camins i se n’han creat de nous per elaborar un teixit de senders, aconseguint fer rutes atractives i de gran interès paisatgístic.

Finalment, a la Val d'Aran es presenta el projecte Husta Skis, de disseny i  fabricació d'esquís fets a mida, barrejant processos artesanals i materials sostenibles amb l’última tecnologia de la indústria 4.0. Són esquís totalment personalitzats, elaborats atenent les necessitats físiques i tècniques de cada esquiador.

Complement econòmic de les admistracions públiques

Des de les administracions públiques es complementarà amb un fons públic de 24.000 euros (4.000 € per projecte) les aportacions de la ciutadania. Aquesta iniciativa la promouen els Consells Comarcals de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Conselh Generau d’Aran, les Oficines Joves, els serveis de promoció econòmica i treball d’aquestes comarques, l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran i el projecte Odisseu. També compta amb el suport de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Direcció General de Joventut, el Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya i el Consorci Leader Pirineu Occidental. A més a més, hi col·laboren el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, la Diputació de Lleida i la Diputació de Girona.