Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Un estudi de la UB augura més períodes secs al Pirineu pel final del segle XXI

Un estudi de la UB augura més períodes secs al Pirineu pel final del segle XXI

L'anàlisi matisa que aquestes ratxes no serien de llarga durada. Pel que fa a la temperatura, els autors preveuen més contrastos i creuen que, si no es reduïssin les emissions de CO2, les màximes d'estiu l'any 2100 podrien ser fins a 6 graus superiors a les actuals
L'Alt Urgell
08/07/2021 13:50

Un equip de la Universitat de Barcelona (UB) ha analitzat com podrien ser en el futur els períodes secs i càlids al Pirineu segons diferents escenaris d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els resultats, publicats a la revista 'Natural Hazards and Earth System Sciences', mostren que en una situació intermèdia (limitant les emissions que acceleren el canvi climàtic) no hi hauria un augment de ratxes seques de llarga durada, però sí de la temperatura durant aquests períodes. En canvi, si aquestes emissions no es reduïssin durant tot el segle XXI, els períodes sense precipitacions a l'estiu durarien 5 dies més de mitjana i anirien acompanyats d'un augment de la temperatura màxima estival de fins a 6°C en comparació amb les actuals.

A la recerca hi ha participat l'investigador Marc Lemus-Cánovas, del Grup de Climatologia de la UB, i Joan Albert López-Bustins, professor del Departament de Geografia. Tots dos formen part de l'Institut de Recerca de l’Aigua de la UB. Els autors creuen que l'escenari més pessimista, de no reducció de les emissions, podria comportar "un augment potencial dels riscos ambientals, com ara incendis forestals, greus pèrdues de rendiments de cultius, efectes negatius sobre la biodiversitat o sobre els recursos hídrics", entre d'altres.

L'informe ha analitzat, d'una banda, si la durada dels dies consecutius sense precipitació ha augmentat o augmentarà en el futur i, de l'altra, si quan es produeixin aquests períodes secs les temperatures màximes seran més altes que les actuals. És la primera vegada que s'estudien aquestes dues variables conjuntament a l'àrea del Pirineu, una aproximació que permet evitar una infraestimació del risc que suposen aquestes condicions climàtiques per a la zona.

Lemus-Cánovas ha explicat a l'ACN que "l'estrès hídric al qual està sotmesa la vegetació, per una combinació d'un període llarg de sequera i una temperatura elevada, és més alt que si tan sols analitzem un dels dos components", i que "la concurrència de llargs períodes secs i temperatures extremadament càlides pot induir riscos mediambientals com incendis forestals, pèrdues de rendiment en els conreus, i en general, problemes greus a l'entorn de la biodiversitat".

Estudi basat en dades entre 1981 i 2015

L'estudi ha partit de dades climàtiques de les diverses parts del Pirineu des del 1981 fins al 2015, obtingudes en bona part de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic a través del projecte CLIMPY, que ha permès recuperar una gran quantitat de sèries climàtiques. L'investigador afirma que aquestes dades més recents, de les darreres quatre dècades, "indiquen que, fins avui, el risc que comporta l'ocurrència simultània de ratxes seques de llarga durada i de temperatures màximes extremes s'ha vist incrementat per l'augment d'un d'aquests components: la temperatura", bàsicament a la primavera i a l'estiu "i a tot el Pirineu en general".

El treball puntualitza que l'àrea menys exposada a aquests increments, tant en precipitació com en temperatura, "seria la més occidental i amb més influència atlàntica"; és a dir, l'àrea del País Basc, Navarra i Occitània, mentre que els Pirineus català i aragonès es podrien veure més afectats per l'increment estival.

Necessitat de reactivar la gestió dels boscos

Segons els investigadors, aquests resultats subratllen la importància d'aturar la tendència a l'alça d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. I apunten que la previsió més negativa -d'augment continuat de les emissions de CO2 podria portar a "un escenari catastròfic" en tractar-se "d'una zona molt fràgil, on el 59 % de la superfície està coberta per boscos".

Finalment, Lemus-Cánovas creu que calen "més recursos públics per a la gestió forestal del Pirineu, amb la finalitat d'adaptar-la per al futur en la mesura que sigui possible", i que aquesta major i millor utilització de la fusta de bosc és una assignatura "pendent".