Un grup de policies i militars espanyols qüestiona la sobirania nacional d'Andorra
El col·lectiu ha demanat al Tribunal Europeu de Drets Humans la recusació del jutge andorrà Pere Pastor tot assegurant que "no pot resoldre litigis en què intervingui Espanya". L'argumentació també addueix a la figura del copríncep episcopal
Els advocats d'un grup de militars, policies i guàrdies civils espanyols ha posat en dubte la sobirania nacional d'Andorra, en el marc d'una demanda que han interposat al Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè recusi un dels seus magistrats, el jutge andorrà Pere Pastor. El col·lectiu, que reclama a l'Estat espanyol que s'elimini un límit imposat a les seves pensions, han exposat com a argument que el Principat "depèn d'Espanya" i que, per aquest motiu, el jutge no actuaria amb neutralitat.
Concretament, i segons recull El Periòdic, el text presentat per l'advocat dels agents, Fernando Osuna, assegura que "no és legal que un jutge d’un Estat resolgui demandes del seu propi Estat, és a dir, un jutge espanyol integrat en el TEDH no pot tractar de resoldre matèries o litigis en què intervingui Espanya". L'argument, però, obvia que Pastor és nascut a Andorra, l’any 1968, i és jutge del TEDH perquè el va proposar Andorra, no Espanya.
Malgrat reconèixer aquest darrer fet, l'escrit s'aferra a la convicció que, segons afirmen textualment els demandants, "és coneguda la relació d’Andorra amb l’Estat espanyol i la seva dependència administrativa en diverses qüestions”. Alhora, incideix en el seu punt de vista tot dient que aquesta dependència “s’estén en matèries d’educació, de defensa i militar". I fins i tot al·ludeix al copríncep episcopal, quan esmenta que "inclús els caps d’Estat del Principat d’Andorra són els Coprínceps, un dels quals és el bisbe de la Seu d’Urgell, de nacionalitat espanyola”.
A la querella també s'hi apunta que Pere Pastor està integrat a la secció tercera del Tribunal Europeu dels Drets Humans, composta per set jutges, de la qual forma part, i que té com a president el jutge proposat per Espanya, Luis López Guerra. Segons el lletrat, aquest fet comporta que “el jutge Pastor estigui sota la dependència directa de López, que és el jutge proposat per l’altra part contractant contra qui s’interposa la demanda, amb el qual comparteix sala”.
La queixa, i la seva polèmica argumentació, han arribat després que el TEDH no ha admès a tràmit la demanda d'uns 300 militars, policies i guàrdies civils, lesionats en actes de servei, que se senten discriminats en l’import de les seves pensions i que volen rebre la mateixa aportació que les víctimes del terrorisme. Aquests darrers cobren les pensions íntegres, mentre que els demandants pateixen una retallada que en alguns casos pot ser de 900 euros al mes. L’any 1983, l'Estat espanyol va disposar que l’import de les pensions de les classes passives soles o en concurrència no podia excedir les 187.950 pessetes (1.129 euros) mensuals abonables en 14 mensualitats. Una llei que només s’aplica a aquest col·lectiu.
