Una fotografia inèdita permet conèixer el desaparegut retaule barroc del Roser de l'església de Santa Maria d'Organyà

Una foto del fons fotogràfic dels Germans Roig de l’Arxiu Bastardes, el qual es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya, ha permès conèixer com era el desaparegut retaule d’estil barroc de la Mare de Déu del Roser de l’església de Santa Maria d’Organyà. La imatge fou presa el 17 de juliol de 1923, tal com s’indica a la llibreta de registre dels fotògrafs. La troballa l'ha fet la documentalista i activista cultural Montserrat Riu.

La fotografia, que era inèdita per al gran públic, es pot consultar al web dels arxius en línia des del novembre de 2023. En aquest sentit, Riu manifesta que, tenint en compte la informació, "ara caldrà que la parròquia i l’ajuntament de la vila emprenguin accions per donar a conèixer el retaule als habitants d’Organyà". Així mateix, la documentalista assenyala que seria "una bona idea" col·locar-ne una còpia a l’interior de l’església de Santa Maria.

El retaule del que ara se'n té la imatge presidia la capella del Roser de Santa Maria d’Organyà, la qual es trobava adossada al mur de migdia i fou enderrocada l'any 1911 durant les obres de remodelació de l'edifici. La instantània constata que després de l’enderroc, la peça artística va ser reubicada dins el temple, on probablement hi va romandre fins a la seva desaparició. La hipòtesi més sòlida és que el retaule va ser destruït durant les cremes intencionades de patrimoni religiós que van tenir lloc els primers mesos de la Guerra Civil.

Descripció del retaule

Al no disposar-se de cap mena d’informació escrita del retaule, per analogia es pot pensar que fou tallat amb fusta i era policromat. Al pis central destaca la imatge majestuosa i elegant de la Mare de Déu del Roser, amb corona i nimbe radiant, que sosté amb la mà dreta una ram de roses, mentre que el rosari penja del braç del nen Jesús. La figura es troba flanquejada per una talla de Sant Domènec de Guzmán, fundador de l’Ordre dels Dominics, a qui només se li veu un braç i tres dels atributs que li són  propis: la bola del món, el gos amb la torxa encesa i el llibre. A l’altra banda, hi ha l’escultura de Santa Caterina de Siena, monja terciària dominicana. Damunt de la Mare de Déu  destaquen un parell d’àngels que sostenen un orgue com a escut. L’instrument podria fer referència a la vinculació de la confraria del Roser amb la música.

A la predel·la hi ha dos misteris de dolor, el camí del Calvari i l’oració a l’hort de Getsemaní. Al pis superior, hi ha representat un misteri de glòria, la Dormició de la Mare de Déu, i un misteri de goig, la Nativitat.

La capella del Roser

La capella del Roser està documentada per primera vegada l’any 1758, gràcies a la menció que en fa el viatger i funcionari borbònic Francisco de Zamora en la seva estada a Organyà. De Zamora comenta: "el altar mayor y el del Rosario son medianos". Gairebé un segle més tard, l’any 1853, la capella consta en un plànol de l’església dissenyat pel cos "Ingenieros del Ejército de la Comandancia de Lérida".

La intervenció  arqueològica que es va fer l'any 2009 a la plaça de l’església constata que la capella estava pavimentada amb cairons quadrats alternats amb algunes lloses de pedra sota les quals es van localitzar diversos enterraments. Al costumari “Organyà coses d’ahir i d’avui”, els germans Espar i Tressens descriuen la capella com "força gran i amb presbiteri". També en més d’una ocasió fan esment de l’existència de la confraria del Roser.

Devoció a la Mare de Déu del Roser

La devoció al Roser és d’origen medieval i amb els dominics  apareixen les primeres confraries. Ara bé, el gran impuls al culte va tenir lloc a partir de la batalla de Lepant. El 7 d’octubre de 1571 la Lliga Santa va vèncer les tropes turques. El Papa Pius V, que era dominic, atribuí la victòria a la intervenció de la Mare de Déu del Roser. Per a commemorar aquest fet el Papa instaurà la festivitat del Roser el 7 d’octubre en lloc del primer diumenge de maig, que tenia més arrelament popular.