Una recerca del projecte europeu ZooMWest detecta la mobilitat dels ramats analitzant les dents d'animals

Un estudi del projecte europeu ZooMWest ha detectat la mobilitat dels ramats analitzant les dents dels animals. L'experimentació s'ha dut a terme durant quatre anys amb ovelles de raça xisqueta de Rivert (Pallars Jussà) i cabres catalanes de Vilanova de Meià (Noguera). Ara, s'estan analitzant mostres de tres països (Itàlia, Portugal i Catalunya) i de períodes diferents (edat del bronze, del ferro, Imperi romà i antiguitat tardana), que han de permetre referenciar els resultats amb els dels ramats actuals i saber quan es van donar els primers moviments transhumants i les implicacions socials, polítiques i econòmiques que van tenir.

Ariadna Nieto, investigadora del GIP-Universitat de Lleida, ha explicat a l'ACN que a través del projecte europeu ZooMWest s'està fent innovació metodològica, ja que a partir de l'arqueologia experimental es crea una sèrie de referencials per poder-les extrapolar en altres conjunts d'ossos arqueològics que es troben en jaciments.

Les anàlisis isotòpiques de l'esmalt dental s'utilitzen en arqueologia per reconstruir els patrons de mobilitat. Així, a través del mostreig de dents d'ovelles i cabres de Rivert i Vilanova de Meià s'ha aconseguit veure els moviments estacionals dels ramats, i distingir-los dels animals que pasturaven localment durant tot l'any. Un dels indicadors que s'ha usat per a la investigació és l'estronci. La diversitat en els valors d'isòtops d'aquest metall al llarg de la dent és un bon indicador per a la identificació i diferenciació entre moviments de llarga i curta distància, aplicable a l'estudi de conjunts arqueològics. Aquests indicadors per al seguiment d'alta freqüència tot just s'estan desenvolupant ara.

Ariadna Nieto destaca que aquesta investigació és clau "perquè permetrà millorar les tècniques biomoleculars per a investigar els orígens de la transhumància, els canvis en la mobilitat dels ramats al llarg del temps i les interaccions entre territoris". La recerca analitza també la relació entre les pràctiques ramaderes i el context sociopolític. L'estudi vol caracteritzar l'evolució de la producció ramadera a Catalunya al llarg del temps i, sobretot, entendre com els canvis en la composició dels ramats es relacionen amb les variacions en els models econòmics i socials.

D'aquest estudi també se'n desprèn la importància de les races autòctones locals i la ramaderia extensiva en la investigació de la ramaderia antiga, tenint en compte que la supervivència d'aquestes espècies està determinada per la capacitat de moure's pel territori i adaptar-se.

Implicació en el projecte

Gerard Cardona, pastor de Rivert, ha assenyalat que es va implicar amb el projecte perquè el seu ramat d'ovelles és de xisqueta, una raça molt rústica i adaptada al territori, que fa transhumància. Cardona ha indicat que la producció és ecològica i té una forma de treballar molt similar a la dels pastors de fa 2.000 anys. És per això que ha passat totes les mostres i dades que durant quatre anys li han demanat.

Els resultats demostren que els canvis observats en els models de poblament estan fortament relacionats amb l'evolució en els models d'explotació ramadera. Així mateix, la producció ramadera no està lligada només als condicionants ecològics. Tot i que l'ecologia té un pes important, sobretot en determinats períodes, en la majoria de casos la producció s'adapta a la realitat econòmica i política de cada moment.