Uns 200 caps de bestiar de l'Alt Pirineu ja tenen collars de geolocalització
En el cas de l'Alt Pirineu, però, la manca de cobertura s'ha demostrat com el principal escull per a la implantació de la tecnologia. "L'animal desapareix en zones fosques i els repetidors o les antenes fallen", segons ha lamentat Joan Guitart, coordinador territorial d'Unió de Pagesos a l'Alt Urgell i al conjunt de les comarques de muntanya
Per fer viable el projecte al Pallars Sobirà, Roger Vidal, doctorant de l'IRTA, ha explicat que s'han col·locat nou antenes per aconseguir millorar el rendiment dels equips. Les dades que registren els dispositius podrien alertar de la presència d'ossos o altres animals salvatges, i una triangulació adequada d'aquestes dades permetria crear sistemes d'alarma per avisar ramaders i gossos o per activar sistemes per dissuadir-los, ha contat Vidal.
Una major activitat nocturna de les ovelles o canvis en la temperatura superficial registrada pels dispositius s'han correlacionat amb la presència d'ossos, que provoquen canvis en els patrons de desplaçament dels ramats. Els registres de geolocalització també podrien servir puntualment com a prova pericial en cas de mort d'algun cap de bestiar, segons ha apuntat Vidal. En un ramat no fa falta que tots els animals portin aquests collars, donat que són costosos econòmicament, i solament una representació donat que generalment van agrupats. Per detectar el comportament d'un determinat animal malalt també se li ha posat aquest collar per controlar-lo amb més facilitat.
Viabilitat econòmica i tecnològica
Als terrenys d'alta muntanya, localitzar els ramats i monitorar-ne l'estat de salut implica llargs desplaçaments diaris. Davant aquests jornals, les tecnologies de geolocalització se situen com "un aliat del ramader per fer-ho més eficientment i multiplicar la informació disponible", segons ha narrat Joan Guitart, que valora especialment l'estalvi de temps que comporta "saber en tot moment on són els animals i conèixer-ne el comportament diari".
El punt en contra és que els preus actuals dels dispositius i el seu manteniment encara no comporten un estalvi econòmic per als productors. Tot i això, s'ha aconseguit tirar endavant les proves gràcies a la instal·lació de nou antenes, que van funcionar correctament. "Si és viable en una zona extrema com el Pallars, sabem que a la resta de Catalunya funcionaria", recalca Guitart, que valora positivament la consecució dels dos objectius del projecte: fer la vida més fàcil als ramaders i millorar la gestió del bestiar i les pastures.
Aquest projecte pilot està coordinat per Unió de Pagesos, amb la participació de la Cooperativa de Sort i la Cooperativa Pirenaica i assessorat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
