Veïns de Baix Pallars temen una possible contaminació d'aigües per la investigació minera sol·licitada al municipi

Un grup de veïns de Baix Pallars, agrupats en l'associació Lo Pedrís, han presentat un seguit d'al·legacions a la sol·licitud de permís d'investigació minera de l'empresa Cobalt Rock al municipi. Montserrat Perelló, de Lo Pedrís, ha explicat a l'ACN que temen que la investigació pugui afectar l'aigua de boca dels pobles de Sellui i Peramea, atès que les canalitzacions passen per la zona d'estudi plantejada.

Perelló ha dit que volen garanties que la font d'aigua salada que brolla a Gerri de la Sal no es veurà afectada, com tampoc les zones humides del Prat de Comú de Peramea i l'estany de Montcortès. L'entitat demana a l'Ajuntament que convoqui una reunió per informar sobre el seu posicionament i sobre quines actuacions pensa emprendre al respecte, i convida la Direcció General d'Energia i Mines a visitar el territori. Com a associació demanen que abans de qualsevol intervenció que pugui afectar les reserves hidrològiques es faci un estudi dels aqüífers de la zona.

Just a tocar amb la zona plantejada per fer l'estudi d'investigació hi ha l'estany de Montcortès, alimentat per aigües freàtiques en un sistema càrstic d'una fondària màxima de 30 metres i una àrea de 0,14 quilòmetres. Aquest estany, juntament amb els de Banyoles i Basturs, són els únics llacs càrstics de Catalunya. De la seva part, el Prat de Comú és una zona d'aiguamolls a tocar del poble de Peramea i punt de parada d'espècies migratòries d'ocells.

Als veïns de la zona també els preocupa l'impacte ambiental que puguin causar les possibles prospeccions mineres. A més a més, temen que s'autoritzi aquesta fase d'investigació, per a la qual afirmen que "caldrà fer sondatges per perforació i es necessitarà poder fer arribar a la zona camions per transportar la maquinària necessària".

Es dóna la circumstància que al poble de Peramea ja van existir mines de cobalt actives durant un petit període del segle XX, concretament la mina Solita. Això no obstant, en aquestes explotacions no s'extreia cobalt sinó els carbonats de cobalt, utilitzats amb finalitats ornamentals. La mina va començar a funcionar cap al 1952 i va tancar portes l'any 1959 per conflictes interns entre els propietaris, els explotadors i l'Administració.

L'associació catalana Sigmadot (Societat Internacional de Geologia i Mineria Ambiental per al desenvolupament i l'Ordenament del Territori) ja es va posicionar ara fa uns mesos en contra d'aquestes prospeccions, perquè creu que ''no és aconsellable'' l'autorització d'explotacions mineres en la seva superfície. També demana que la Generalitat no autoritzi aquestes investigacions. De la seva part, ara Lo Pedrís ha fet arribar les al·legacions presentades a les administracions locals i comarcal i altres organismes i entitats com el Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l'Institut Cartogràfic o el Cinquè Llac, per demanar que s'hi adhereixin o presentin les seves pròpies al·legacions.

Pendents del projecte de Salau

Al Pallars Sobirà, en un nivell més avançat, hi ha un altre projecte d'explotació minera a la zona de Salau, a Alt Àneu. La Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat va acordar aquest mes passat fixar l'obligació de sotmetre aquest permís a avaluació d'impacte ambiental ordinària. El sol·licitant és sol·licitat per l'empresa Neometal Spania; i l'objectiu, valorar la possible extracció de tungstè i d'altres metalls associats, com ara coure i or.

Després d'haver revisat la documentació que ha presentat l'empresa, les respostes als informes demanats a diferents òrgans i entitats, i les al·legacions rebudes, l'òrgan col·legiat ha considerat que no n'hi ha prou amb una avaluació simplificada, tenint en compte les característiques del projecte, la seva ubicació, la capacitat de càrrega del medi i el seu potencial impacte.