Veïns del bloc dels pavellons militars de la Seu demanen ajuda per restaurar la façana

Veïns del bloc dels pavellons militars de la Seu d'Urgell, a tocar del barri de Santa Magdalena, han demanat públicament ajuda a les institucions per tal de poder afrontar la restauració de la façana i d'altres actuacions necessàries com ara la instal·lació d'un ascensor. El col·lectiu afirma que veuen difícil poder-ho dur a terme amb recursos propis i, en aquest sentit, una de les possibilitats que han plantejat és que es declarés l'edifici com a BCIL (Bé Cultural d'Interès Local). L'Ajuntament s'ha compromès a traslladar la petició a la Generalitat o a d'altres administracions locals, si bé matisa que el consistori no disposa de recursos per fer-se'n càrrec, tenint en compte també que ja fa anys que no és un equipament públic sinó que està format per pisos de titularitat privada.

Aquest bloc residencial destaca dins el nucli urbà per les seves grans dimensions, atès que ocupa una illa de cases sencera delimitada pel camí de la Palanca, la plaça de les Moreres, el carrer del Bisbe Iglesias Navarri i el passatge perimetral de l'Institut Joan Brudieu. El bloc es va construir a mitjan segle XX -es va estrenar l'any 1953- per allotjar tant els oficials com d'altres càrrecs militars i alguns soldats rasos. Més endavant va deixar de tenir aquest ús i es va obrir a la ciutadania l'opció de comprar els pisos. Actualment hi viuen al voltant d'un centenar de persones. El complex residencial consta de cinc plantes (incloent els baixos), amb un pis addicional en un dels extrems, i una de les seves façanes, la que delimita amb l'institut, té una llargada d'uns 90 metres.

La nova junta de veïns que ara se'n fa càrrec ha explicat que els darrers vint anys, amb l'anterior junta, no hi ha hagut cap avenç en algunes de les obres necessàries per al manteniment del bloc, especialment pel que fa a la façana, i defineixen com a "precari" l'estat actual. Pili Gómez, portaveu del col·lectiu, hi afegeix que en molts casos els veïns que hi viuen tenen unes condicions econòmiques "no gaire abundants" i això fa que vegin complicat poder complir amb la necessitat d'instal·lar un ascensor, tenint en compte que hi ha un veí amb discapacitat i ja s'ha interposat una denúncia pel fet de no disposar d'aquest mitjà. I pel que fa a la façana, assegura que "no s'hi ha fet res des de l'any 53" i que ara "està caient" en alguns punts. Calculen que la seva restauració pot tenir un cost d'uns 200.000 euros. Per tot plegat, ja han parlat amb l'Ajuntament per explorar opcions com per exemple que s'hi destini alguna partida de fons europeus o del Pla de Barris, si bé des del consistori els han indicat que aquest pla està clarament delimitat i només contempla inversions al centre històric i al seu voltant. Tot i això, valora que l'equip de govern s'ha compromès a buscar recursos per d'altres vies. 

Valor cultural i arquitectònic

Sobre la possibilitat que el bloc fos declarat com a BCIL, cosa que permetria accedir a subvencions més fàcilment, els veïns han explicat que ja han demanat al Govern espanyol que els facilitin fotografies antigues per mirar d'acreditar-ne el possible valor cultural o arquitectònic, però que de moment no les han rebut. També han contactat amb un arquitecte perquè els ajudi a presentar la sol·licitud, si bé indiquen que han hagut de començar de zero perquè fins ara no s'havia plantejat aquesta opció, per la qual cosa els tràmits van lents. I pel que fa a la contribució que ha de fer cada veí per al manteniment i restauració, detallen que varia en funció del coeficient de façana exterior que tenen i que n'hi ha que estan pagant una derrama. 

En tot cas, Pili Gómez ha puntualitzat que el que corre més pressa ara mateix és la instal·lació d'un ascensor, que a més ja està aprovada en junta per majoria absoluta. I tot i que ja han demanat pressupost, afirma que "és més complicat del que sembla, perquè hi ha una escala que és molt complicada, en una cantonada del pati interior".

Possibles ajuts d'altres administracions

Sobre tot plegat, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha confirmat que ja han conversat amb els veïns i que l'equip de govern s'ha compromès a traslladar la problemàtica a d'altres administracions, tot remarcant que l'Ajuntament no se'n pot fer càrrec perquè, com a molt, podrien oferir-los "ajudes molt minses per a les necessitats d'aquest edifici tan gran". En aquest sentit, Barrera creu que la via més factible seria la d'intentar cercar la implicació de la Generalitat, tenint en compte les característiques excepcionals del bloc, amb "una façana enorme".

Sobre aquest fet, el batlle urgellenc creu que es tracta d'"un edifici singular", amb un passat vinculat a la presència de l'exèrcit a la ciutat durant el règim franquista, i entén "que necessitin ajuda, perquè totes les reformes que s'hi han de fer costen molts diners". En tot cas, pel que fa a la possible declaració com a BCIL, Barrera recorda que el catàleg dels edificis que hi estan inclosos ja es va fer ara fa uns deu anys i que en aquell moment no s'hi va afegir, i que per ser inclòs cal justificar que tingui "quelcom especial".