Visita de Natàlia Mas a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell

La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, ha visitat aquest matí l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, on ha estat rebuda per l’alcalde urgellenc, Francesc Viaplana, i el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells. A la reunió també hi han pres part els tinents d’alcalde Marian Lamolla i Joan Gurrera, i la regidora d’Hisenda i Intervenció Adjunta, Carme Espuga, a més d'altres representants de la corporació municipal i de la comarca.

Mas ha signat al Llibre d’Honor de la Ciutat, en la que era la seva visita institucional a la Seu i l'Alt Urgell. En el seu escrit, la nova titular d'Economia ha definit la Seu com "una ciutat emblemàtica" i n'ha esmentat la condició de "capital del formatge”, a més de "la varietat de la seva riquesa gastronòmica, esportiva cultural i patrimonial".

La responsables de finances del Govern ha defensat l'Estratègia Pirineus, presentada la setmana passada a la Seu, com "una aposta que va acompanyada de fets tangibles als pressupostos, que inclouen inversions importants en infraestructures viàries, gestió de l'aigua o bé el centre d'INEFC", a més de l'extensió del desplegament de la fibra òptica i la creació de més habitatge de lloguer social. Mas ha dit que aquesta estratègia serà "coordinada" entre diferents departaments de la Generalitat.

En el marc d'aquesta estada, Natàlia Mas ha visitat les instal·lacions de la cooperativa Cadí de la multinacional olianesa Taurus. D'aquestes dues firmes, les de més projecció exterior de l'Alt Urgell, n'ha destacat la seva importància a nivell econòmic i social no només per a l'Alt Urgell sinó també pel conjunt del país, perquè, segons ha reivindicat, "les empreses mitjanes són les que aguanten el país". Sobre Taurus, n'ha elogiat "l'empenta i els plans de futur" que tenen tal com va poder constatar en la seva etapa com a directora general d'Indústria. I hi afegeix que "al conjunt d'Europa ens hem adonat que portàvem massa dècades sense fer política industrial activa, per les dinàmiques de deslocalitzacions i de pèrdua de teixit industrial arreu del territori" que, lamenta, "al final et desvertebra el territori i et fa perdre llocs de feina de qualitat, i no permet que tothom pugui desenvolupar un projecte de vida digne arreu del país".

Ampliar el sòl industrial

Dins d'aquest objectiu, la consellera d'Economia ha explicat que en els pressupostos d'aquest 2023 s'hi contempla més de 600 milions d'euros per a actuacions diverses de suport a la indústria. Aquesta partida inclou ajuts directes per a creixement o formació interna i reforç de la formació professional dual. Tot plegat, combinat amb el desenvolupament de sòl industrial "perquè és la matèria primera i sense un sòl adient no es pot fer aterrar projectes nous ni ajudar les empreses que ja hi són perquè creixin i ampliïn la seva capacitat", segons ha expressat.