El seguiment de la migració d'ocells planadors al Parc del Cadí-Moixeró ha comptat més de 55.000 exemplars en vint anys
En el marc del 20è aniversari de l'acció, l'empresa urgellenca Aubèrria ha presentat el balanç del comptatge d'aquesta tardor passada, en què se n'ha vist més de 2.800. L'espècie més abundant és l'aligot vesper
L'empresa urgellenca Aubèrria, especialitzada en treballs sobre el medi natural, ha fet recentment un seguiment de l'estat actual de la migració de tardor d’ocells planadors per la cara nord del Parc Natural del Cadí-Moixeró, per encàrrec del parc mateix. El resultat de l'estudi, que s'ha batejat com a 'Migracadí', l'ha presentat el director d'Aubèrria, Jordi Dalmau, en el marc de la presentació d'un resum més ampli que abasta "20 anys de seguiment de la migració de rapinyaires" en aquest espai protegit, del qual en formen part termes municipals de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà.
Durant 15 dies compresos entre final d’agost i final de setembre de 2024, Aubèrria ha fet el comptatge dels ocells migradors de manera visual des del mirador de turó Galliner, al municipi d’Alàs i Cerc. Aquest darrer any s’han registrat 2.810 ocells planadors migradors, de 13 espècies, d’entre els que destaquen per la seva abundància l’aligot vesper, l’àliga marcenca i l’astoret. El seguiment d’enguany ha permès observar un nou màxim de pas diari d’àliga marcenca: el 24 de setembre se’n van comptar 443 exemplars.
El nombre d’ocells registrats d’ençà de la posada en marxa d’aquest projecte de recerca, l’any 1995, frega els 56.000 planadors en migració per la cara nord del Parc Natural del Cadí-Moixeró a final d’estiu i començament de tardor. Aquests ocells pertanyen a 19 espècies de rapinyaires diürns i a les dues espècies de cigonyes europees.
El volum i diversitat d’ocells que s’hi poden veure fan del mirador de turó Galliner, situat damunt el nucli de Lletó, "un lloc cada cop més conegut entre el món ornitològic del nostre país", destaca Jordi Dalmau. Les millores i el manteniment que s’hi ha fet asseguren la continuïtat d’aquest observatori, i les que s’hi poden fer "encara n’augmentarien la qualitat de les observacions que s’hi facin".
Resum de l’estudi
A la presentació s'han explicat els principals resultats de 20 edicions de seguiment de la "migració postnupcial" d’ocells planadors a la cara nord del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 1995 es va iniciar el recompte d’aus planadores (rapinyaires i cigonyes) que migren resseguint el vessant nord de la serra del Cadí entre final d’agost i final de setembre. Tot i algunes interrupcions, enguany es compleixen dues dècades d’aquest cens migratori, amb un balanç de vint espècies registrades (18 rapinyaires i 2 cigonyes) i més de 55.000 ocells comptats.
L’espècie més abundant en tots aquests anys ha estat l’aligot vesper (Pernis apivorus), amb prop d’un 75% dels exemplars inventariats (36.662) i intensitats de pas de més de 2.400 exemplars en un sol dia.
El pas d’àliga marcenca (Circaetus gallicus) també hi és molt destacable, amb més de 1.200 exemplars comptats l’any 2022 i intensitats de pas properes als 300 exemplars en un dia. De fet, amb les dades disponibles, la cara nord del Cadí representa el principal lloc de pas postnupcial d’aquesta espècie al nostre país. En vint anys se n'han vist 9.552.
El rànquing el segueixen els astorets (3.149) i el milà negre (1.489). D'altres rapinyaires que s'han observat són el milà reial (369), l'aligot comú (255), l'àliga pescadora (58), l'arpella vulgar (386), l'arpella cendrosa (60), l'arpella pàl·lida (20), l'astor (42), el xoriguer comú (915), el falcó mostatxut (83), el falcó pergrí (4), l'esmerla (4), el falcó de la reina (4), el xoriguer petit (1) i l'aufrany(19), entre d'altres.
Pel que fa a les cigonyes, se n'han observat 1.634, destacant el 2023 un volum inusual de 832 exemplars, i el 2021 amb 366. En vint anys també s'han pogut veure cigonyes negres, però només un total de 76.
L'anàlisi també esmenta que l'àliga calçada, que al 1995 era poc freqüent, els darrers anys s'ha vist molt més. Els autors ho atribueixen al fet que l'augment de les masses forestals ha beneficiat aquesta espècia. En canvi la presència de l'arpella pàlida i l'àguila pescadora segueix sent escassa.
Turó Galliner
L’any 2009 es va construir el mirador de turó Galliner per observar el fenomen migratori de les aus planadores. Aquest lloc s’ha convertit en un destí ecoturístic, excursionista i de lleure juvenil.
Les aus procedeixen del centre i el nord d'Europa i tenen com a destí l'Àfrica subsahariana. És una de les rutes més importants del Pirineu. Són migradors diurns i de nit s'ajoquen per l'endemà reprendre la marxa amb etapes de 250 a 300 quilòmetres diaris, i a l'Àfrica fins a 500.