#23J | El PSC guanya les eleccions al Congrés a la Seu d'Urgell i a set municipis més de l'Alt Urgell

El PSC ha estat, alhora, l'opció més votada al conjunt de la circumscripció de Lleida, on ha aconseguit 2 escons (un més que fins ara), que correspondran a la lleidatana Montse Mínguez -que repeteix com a diputada- i a l'aranès Amador Marqués. Feia quinze anys que no sumaven dos representants de la demarcació lleidatana al Congrés. ERC obté 1 dels escons que tenia (-1), i que seguirà ocupant Inés Granollers, mentre que Junts manté el que ja tenia (=) i que ostentarà Isidre Gavín. La CUP, que presentava el regidor olianès Arnau Quingles com a últim candidat, no ha obtingut representació. Tampoc no ha entrat Sumar-En Comú Podem, que tenia Enric Riu com a número 3.

Pel que fa al Senat, el PSC ha guanyat de manera encara més folgada a la demarcació i han obtingut acta els seus 3 candidats: Dionís Oña, Pasión Gador Romero i Jan Pomés. Mentrestant Esquerra, com al Congrés, manté 1 dels dos escons que tenia, i que serà novament per a Sara Bailac. La regidora olianesa Carme Lostao, que era la número 2, s'ha quedat fora. De la seva part, Junts ha perdut l'escó que tenia i, per tant, la fins ara senadora pallaresa Mayte Rivero no repetirà a la cambra alta.

Resultats a la Seu d'Urgell

A les eleccions celebrades a la Seu d'Urgell, el PSC ha obtingut 1.667 vots (33,44%), seguit d'ERC (913 vots, 18,31%), Junts (707, 14,18%), PP (647, 12,98%), Sumar-ECP (470, 9,43%), Vox (263, 5,27%) i la CUP (172, 3,45%). Ja per sota de l'1% de suport han quedat el PACMA (43 vots), el PDeCAT (40 vots), Escons en Blanc (9 vots), Frente Obrero (6 vots), Recortes Cero (5 vots) i PCTC (4 vots). Hi ha hagut 38 vots en blanc (0,76%) i 74 vots nuls (1,46%).

En comparació amb els resultats de les anteriors eleccions (novembre de 2019), i malgrat aquest context de més abstenció, el PSC ha pujat notablement tant en percentatge (+15,02) com també en vots (+604) respecte dels 1.063 de l'anterior votació. En canvi, ERC -guanyadora dels darrers comicis a la Seu- ha perdut prop de la meitat dels vots (-826) i més d'un terç del seu anterior percentatge, que havia estat del 30,13% (-11,82). Junts ha perdut prop d'un terç dels 1.003 vots que tenia (-296), tot i que la seva baixada en percentatge ha estat més moderada (-3,20). El PP ha remuntat en vots (+227) i en tant per cent (+5,71). D'aquesta manera, els populars han superat Sumar-ECP que, respecte dels resultats d'En Comú Podem al 2019, ha baixat lleugerament en vots (-37) però ha pujat, també lleugerament, en percentatge (+0,65). El mateix ha passat amb Vox, que tot i pujar també amb una proporció mínima (+0,63), ha baixat suaument en el total de vots (-5). Més marcat ha estat el descens de la CUP, que baixa tant en percentatge (-4,03) com especialment en vots (-260) respecte dels 432 que havien sumat ara fa quatre anys, per la qual cosa n'han perdut més de la meitat.

En aquestes eleccions han votat 5.058 urgellencs i urgellenques, dels 8.894 que ho podien fer. Així la participació ha baixat més de nou punts (-9,12) i en prop de vuit-cents votants (-775) respecte de l'anterior cita de novembre de 2019, quan va ser del 65,98% (5.813 vots). I si es compara amb les eleccions que hi va haver l'abril de 2019, el descens encara és més pronunciat, atès que en aquell moment van votar el 71,3% del cens; és a dir, 15 punts més que ara. Així, l'abstenció ha arribat enguany fins al 43,13% i, d'acord amb la dada objectiva dels resultats, ha afectat especialment els partits independentistes, que de fet són els únics que han baixat en dades percentuals. Paral·lelament, el nombre de vots nuls (74) ha crescut notablement respecte dels 43 d'ara fa quatre anys.

A Oliana, el principal municipi del sud de l'Alt Urgell, el PSC també ha estat la força més votada i igualment ha superat el trenta per cent de suport (30,5%), sobrepassant per poc més d'un punt el resultat de Junts (29,1%). A més distància han quedat ERC (20,4), PP (8,0), Sumar-ECP (5,1), Vox (2,8) i la CUP (2,4). La participació al municipi olianès ha estat alta un cop més (69,8%), però tot i això, i en la línia de tota la comarca, ha baixat significativament (-5,2). Alhora, hi ha hagut 18 vots nuls i 4 vots en blanc.

A Montferrer i Castellbò, l'opció més votada ha estat la mateixa, tot i que en aquest cas el vot ha estat més repartit, novament entre el PSC (26,8%), Junts (23,0) i ERC (16,9). Per sota han quedat Sumar-ECP (11,3), PP (9,2) i la CUP (5,0). El descens de participació en aquest municipi, el tercer més poblat de l'Alt Urgell, ha estat el més fort de la comarca (-12,1) i això ha fet que l'abstenció arribés fins al 42,87%, quan ara fa quatre anys tot just va ser del 30%.

Triomf del PSC a Ribera d'Urgellet i empat amb ERC a les Valls de Valira, el municipi amb més abstenció

Al quart municipi de la comarca en població, les Valls de Valira, s'ha produït un fet poc habitual com és un empat entre els dos grups més votats. Tant ERC com el PSC han obtingut 69 vots (24,8%), tot superant per poc Junts, que n'ha tret 63 (22,6). Tanmateix, la participació ha baixat amb força (-9,2) i, de fet, ha estat la més baixa de la comarca (47,4%), fins al punt que ha estat superada per l'abstenció, que s'ha enfilat fins al 52,5%. El mateix ha passat a Ribera d'Urgellet, on la participació s'ha quedat en el 57,45% (-9,02) i el PSC ha estat la formació més votada (29,1%) tot superant Junts (23,6) i ERC (17,7).

La llista encapçalada per Montse Mínguez també ha estat la més votada a Alàs i Cerc (33,7%, enfront del 19% tant de Junts com d'ERC), a les Valls d'Aguilar (31,0%, per un 28,7 d'ERC i un 22,7 de Junts) i a la Vansa i Fórnols (23,9%, per un 20,6 de Junts i un 15,2 d'ERC).

Junts venç en deu municipis, incloent Organyà i Coll de Nargó

Organyà és el principal municipi on ha guanyat Junts (28,6%), seguit del PSC, que ha doblat el seu percentatge (24,9) a costa d'ERC (22,3), que ha perdut més de 15 punts. La formació encapçalada per Isidre Gavín també ha estat la força més votada a Coll de Nargó (23,1%), superant per poc l'anterior guanyador, ERC (21,2) i també el PSC (20,9).

D'altra banda, Arsèguel és l'única població on ERC ha guanyat amb comoditat (55,8%). A la resta de municipis, la força més votada ha estat Junts. Es tracta dels termes de Peramola (on amb un 32,4% han tornat a superar ERC -24,6- i el PSC-18,8), Bassella (31,7% per Junts i 20,6 pel PP), Fígols i Alinyà (28,7% per JxCat i 23,5 pel PSC), Cabó (27,2% per Junts i 18,1 per ERC), Cava (38,4% per la força més votada i 15,3% tant per ERC com per la CUP), Josa i Tuixent (31,3% de Junts i 20,4 d'ERC), el Pont de Bar (34,1% de JxCat i 20,7 del PSC) i Estamariu, que és on la formació sobiranista ha obtingut el triomf més folgat (44,5%, per un 31% d'ERC).

A quasi tots els municipis la participació ha baixat significativament. És el cas d'Arsèguel (-9,8), Coll de Nargó (-9,2), Organyà (-8,9) i la Vansa i Fórnols (-6,2), com a casos més notables a banda dels ja esmentats. En canvi, a Josa i Tuixent hi ha hagut un increment de votants destacable (+5,7). A les Valls d'Aguilar s'ha mantingut gairebé com ara fa quatre anys (+0,1) i a la resta de poblacions s'ha constatat una davallada moderada, d'entre 1 i 5 punts.

A Catalunya, 19 diputats pel PSC i 7 per Sumar, ERC i Junts

Quant als resultats generals de Catalunya, el PSC ha estat el clar guanyador (34,4%) i, amb 1,2 milions de vots (uns 400.000 més que al 2019), ha sumat fins a 19 diputats dels 48 en joc (+7). Ja a força distància, Sumar-ECP ha estat la segona força (14,0%) i conserva els seus 7 diputats (=). La mateixa xifra, 7 representants, és la que ha correspost a ERC (13,1%), tot i que en aquest cas n'han perdut gairebé la meitat respecte dels 13 que tenien fins ara (-6). També hi haurà 7 diputats de Junts (11,1%), formació que n'ha perdut un. El PP (13,3%) en tindrà 6 (+4). I els 2 restants han anat a parar a Vox (7,7%), que fins ara no tenia representació a Catalunya. En canvi, la CUP (2,8%) ha perdut els 2 electes que tenia i d'aquesta manera es queda fora del Congrés. També desapareix de la cambra baixa el PDeCAT, que només ha recollit un 0,9% del total de vots de Catalunya i ha estat superat pel PACMA (1,0%).

La participació al conjunt de Catalunya (3,5 milions) s'ha quedat en el 65,42% i ha baixat gairebé quatre punts (-3,97) respecte del novembre de 2019. Per circumscripcions, on ha baixat més és a Girona, on ha estat de tan sols un 62,15% (-6,00), tot i que el percentatge més baix s'ha produït a Lleida, amb només un 61,95% (-4,43). A la demarcació de Barcelona, on hi s'ha dipositat el gruix principal de vots (2,6 milions) ha estat per sobre la mitjana catalana amb un 66,25%, tot i que igualment a la baixa (-3,78); i a Tarragona, s'ha quedat lleugerament per sota, amb un 64,42% (-3,08).

Els tres candidats del PSC, els més votats pel Senat a la Seu

Pel que fa als resultats de les eleccions al Senat a la Seu d'Urgell, els tres candidats del PSC han estat els que han rebut més vots individuals: Dionís Oña (1.516, 31,3%), Pasión Gador Romero (1.428, 29,5%) i Jan Pomés (1.389, 28,7%). Sara Bailac, d'ERC, ha quedat quarta (1.176 vots), seguida de l'olianesa Carme Lostao (1.085) i del tercer candidat d'Esquerra, Xavier Castellana (985). Del setè al novè lloc han quedat els tres noms de Junts: Mayte Rivero (809), Marta Gispert (730) i Josep M. Ribera (687). Per sota d'aquests tres partits, els candidats del PP han rebut entre 579 i 619 vots; els de Sumar-ECP, entre 334 i 482; i els de Vox, entre 191 i 217.

La participació a la Seu per a la votació de la cambra baixa ha estat molt semblant a la del Congrés i, per tant, una de les més baixes que es recorden: 56,08% (4.988 electors).