30 anys del túnel del Cadí: una infraestructura clau per a la vertebració econòmica i social del Pirineu
El 29 d'octubre del 1984, l'expresident Jordi Pujol inaugurava el túnel del Cadí, una infraestructura de més de cinc quilòmetres que perfora la serralada del Cadí-Moixeró i uneix les comarques del Berguedà i la Cerdanya. Trenta anys més tard, el túnel continua sent una infraestructura "bàsica" per al desenvolupament econòmic i social del Pirineu, especialment per a les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell.
Més de 5.700 vehicles hi circulen cada dia de mitjana, amb una intensitat més elevada durant els caps de setmana. La infraestructura, però, no ha estat exempta de crítiques, sobretot per l'elevat preu del peatge, que va dels 11,66 euros per als vehicles, fins als 30,52 per als camions. Amb tot, els residents veïns poden fer-ne ús de forma gratuïta des de fa uns anys.
Les comarques veïnes del Berguedà i la Cerdanya s'havien donat l'esquena històricament per qüestions geogràfiques. Aquest fet, però, va canviar radicalment amb l'obertura del túnel del Cadí, que també va suposar una millora indiscutible en les comunicacions per a l'Alt Urgell.
De 2.288 vehicles diaris a 5.732
L'any de l'obertura del túnel del Cadí, el 1984, la infraestructura va registrar un trànsit de 144.126 vehicles, amb una mitjana de 2.288 vehicles diaris. Segons les dades del Departament de Territori, en els seus trenta anys de funcionament, aquesta xifra s'ha incrementat un 150% arribant a una mitjana de vehicles diaris de 5.732.
Les dades s'han mantingut pràcticament iguals els anys 2012 i 2013, tot i que fa dos anys el volum de trànsit va experimentar una reducció del 9% a causa de la crisi. Entre els anys 2004 i 2011 el trànsit diari sempre s'havia mantingut per sobre els 6.000 vehicles diaris, arribant al seu màxim l'any 2009 amb una mitjana de 6.886. Les puntes de trànsit més altes es registren durant els caps de setmana, especialment en la temporada d'esquí i els períodes de vacances.
Pel que fa a les inversions que s'han fet els darrers anys al túnel del Cadí, el Departament de Territori ha informat que la més important va ser la construcció d'una galeria de serveis i d'evacuació, que va entrar en servei l'any 2008, amb una inversió de més de 20 MEUR. A més, segons el Govern, periòdicament es duen a terme actuacions com ara la repavimentació de la calçada o de millora de l'enllumenat i dels sistemes de control, seguretat i comunicació.
De la seva banda, fonts a de la Concessionària Túnels de Barcelona i Cadí han assegurat a l'ACN que durant la vigència del nou contracte de concessió es realitzaran "totes les inversions de reposició que siguin necessàries pel manteniment de la infraestructura".
La cara i la creu del preu del peatge
El peatge del túnel del Cadí, per a totes aquelles persones que l'hagin de pagar íntegrament, costa 11,66 euros per als vehicles, 25,45 per a les furgonetes i 30,52 per als camions. Amb tot, des de l'any 1999 els veïns de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà poden acollir-se al 100% de descompte. Alguns empresaris i comerciants han fet sonar la seva veu en contra el peatge en considerar que suposa un "greuge comparatiu" respecte altres territoris. És el cas de Xavier Gual, empresari i membre de la junta de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà, qui en reclama la gratuïtat total. Segons ell, el peatge "té un impacte molt important pels empresaris que fem negocis a l'altre cantó del túnel".
Des de l'Associació de Comerciants de Puigcerdà també es mostren molt crítics amb el peatge. La vicepresidenta de l'entitat i regidora de comerç de l'Ajuntament de Puigcerdà, Marta Rufiandis, ha considerat el peatge "absolutament negatiu" i creu que "resta competitivitat a la comarca". Segons ella, es tracta d'un greuge comparatiu amb altres comarques del Pirineu, com la Vall d'Aran. Rufiandis ha explicat que des de l'associació i també des del consistori reclamen que es rebaixi el preu per a tota la població i també que "sigui gratuït per a les persones que tenen segona residència a la Cerdanya".
Per contra, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, que també és president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, creu que el peatge serveix com a factor de "regulació". Segons Roca, "s'ha de continuar invertint al túnel en aspectes de seguretat i això s'ha de pagar d'alguna manera" i, per tant, el peatge "és una manera de recaptar diners per continuar invertint en els accessos, les infraestructures i la seguretat". També ho creu el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, qui ha apuntat que "som conscients que el peatge és un obstacle, però també hem de ser conscients que si aquest túnel no fos de pagament, potser ara encara no el tindríem".
Valoració des de l'Alt Urgell
Des de l'Alt Urgell, el president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, considera que per a la comarca i per al conjunt del Pirineu "hi ha un abans i un després" del túnel. Fierro recorda que la via és "una entrada molt important" i que "ha aportat molt valor afegit", a més a més d'esdevenir, per als alturgellencs, una valuosa "alternativa quan hi ha necessitat de desplaçar-se als centres de poder", principalment a Barcelona.
Més facilitats per accedir a les bonificacions
El mes de gener d'enguany van entrar en vigor les noves condicions per accedir al 100% de descompte en el preu del peatge, després de llargues reivindicacions dels veïns i consells comarcals del territori. L'empresari berguedà Xavier Gual ha relatat que abans es necessitava una "infinitat de documents, alguns dels quals molt difícils d'aconseguir" per poder optar a les bonificacions. Enguany això ha canviat i, entre d'altres, s'ha ampliat d'un a tres anys el termini per renovar la documentació i s'ha simplificat el procés per presentar-la. Tot i això, Gual considera que "encara ens demanen una paperassa molt important".
Un dels motius que van portar al Govern a endurir els requisits per accedir als descomptes era el de lluitar contra el frau dels "falsos residents". De fet, després de la modificació en les condicions d'acreditació, unes 10.000 persones van deixar d'optar a les bonificacions. A 30 de setembre de 2014, un total de 16.591 residents de les comarques de l'Alt Urgell (1.881), el Berguedà (8.686) i la Cerdanya (6.024) gaudeixen del 100% de bonificació del peatge del túnel del Cadí.
Balanç positiu
En una entrevista a l'ACN, els presidents del Berguedà i la Cerdanya n'han fet un balanç molt positiu. Des de la zona berguedana, Sergi Roca ha destacat que el túnel ha permès posar la comarca "al mapa" i "donar molta importància a tot aquest territori". A més, Roca creu que sense aquesta infraestructura no s'haguessin fet les inversions en carreteres que hi ha hagut al Berguedà.
De la seva banda, el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, ha apuntat que el túnel va suposar un "abans i un després" per a l'economia de la comarca. "La Cerdanya sempre havia estat una comarca turística, però la millora de les infraestructures va suposar que aquest sector encara agafés molt més pes", ha destacat Moliner. D'altra banda, el també alcalde d'Alp considera que el túnel ha permès que "la població no baixi i es mantingui el cens", ja que "el creixement de l'activitat econòmica ha provocat que vingui més gent i també que els joves que marxen a estudiar fora decideixin tornar".
El túnel del Cadí va passar a finals del 2012 a mans privades. Concretament, l'empresa d'infraestructures Abertis, en una aliança amb un banc brasiler, va tancar un acord amb la Generalitat per gestionar els túnels de Vallvidrera i del Cadí. L'empresa, per tant, es va adjudicar la gestió d'aquestes dues infraestructures durant 25 anys. El consorci va pagar un total de 430 milions d'euros pel traspàs de la gestió.
Uns beneficis desiguals entre comarques
És indiscutible per als veïns del Pirineu que l'obertura del túnel va canviar la vida de les comarques del Berguedà i la Cerdanya, tot i això els beneficis han estat desiguals per a cada territori. Mentre que la Cerdanya ha experimentat un creixement exponencial del turisme, el Berguedà ha vist com molts vehicles passen de llarg sense aturar-s'hi. Per això, el seu president creu que encara tenen el repte pendent "d'aprofitar més el flux de cotxes amb l'objectiu que s'aturin a casa nostra i gaudeixin de la nostra gastronomia i paisatges".
Per la Cerdanya, en canvi, el fet de retallar en gairebé una hora la distància que separava Barcelona de Puigcerdà ha donat un impuls molt important al turisme i l'economia comarcal. Segons el president del Consell Comarcal, el túnel va tenir com a conseqüència que molta gent que visitava la comarca i feia estades en hotels "optessin per comprar-se una segona residència i això va provocar que l'urbanisme es desenvolupés molt". "Vam ser el primer territori que va elaborar un pla urbanístic comarcal i això va permetre que quan va arribar el 'boom' immobiliari es pogués fer de manera endreçada", ha detallat Moliner, qui ha apuntat que la construcció va donar molts llocs de treball, des dels promotors fins als constructors, passant pels electricistes, lampistes o jardiners.
Impuls de les relacions socials
L'empresari berguedà Xavier Gual creu que, a banda de les qüestions econòmiques, l'obertura del túnel també va tenir un gran impacte en la vida social dels veïns de les dues comarques. Com a anècdota, ha explicat que en els últims 30 anys han crescut el nombre de matrimonis entre persones de cada cantó. "Actualment hi ha moltes famílies ceretanes-berguedanes que, sense el túnel, no s'haguessin format, ja que geogràficament ens separaven unes muntanyes", ha explicat Gual.
També ho creu el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, qui ha explicat que fins l'any 1984, les dues comarques "vivien d'esquenes" i l'obertura del túnel "va permetre que ens comuniquéssim". "Molta gent, el primer que va fer en obrir-se el túnel va ser anar a veure què hi havia a l'altra banda, ja que no hi havien estat mai", ha relatat Moliner, qui ha apuntat que les relacions "han portat molt de profit per a les dues comarques i ha provocat que gent de la Cerdanya hagi anat a viure al Berguedà o a la inversa"
El desdoblament de la C-16 de Berga a Bagà i l'impuls de l'E-9, reptes pendents
Els agents econòmics i polítics del Berguedà consideren que encara hi ha reptes pendents a l'entorn del túnel del Cadí. Un d'ells és el desdoblament de la carretera C-16 entre Berga i Bagà, el tram final de la carretera abans d'arribar al túnel. Amb tot, el Govern ja ha descartat aquesta opció -valorada en 700 MEUR- i la seva proposta és construir un tercer carril reversible de 21 quilòmetres, que comptarà amb una barrera de separació i es pot desplaçar en funció de les necessitats del trànsit. La inversió estimada és de 100 MEUR i es preveu que pugui entrar en servei d'aquí a quatre anys.
D'altra banda, el president del consell comarcal del Berguedà considera "imprescindible" el desenvolupament del projecte de via transfronterera europea E-9, que ha d'enllaçar Barcelona, Tolosa, París i Rotterdam. Segons ell, la part catalana ja ha mostrat la seva voluntat per tirar-ho endavant, "però falta que el govern francès s'acabi decidint". Per Sergi Roca, aquesta via és indispensable pel Berguedà, ja que la comarca "quedaria al mig del trajecte i estaria situada en un lloc molt estratègic que permetria desenvolupar-se a nivell logístic i industrial".
