#9JPirineu | El PSC guanya les eleccions europees a la Seu, Junts venç a tretze municipis de l'Alt Urgell i ERC és la més votada en cinc

El PSC-PSOE ha guanyat les eleccions al Parlament Europeu a la Seu d'Urgell, amb prop d'un terç dels vots emesos i amb més de 7 punts d'avantatge sobre la segona força, Junts, i 9 punts sobre la tercera, ERC-Ara Repúbliques. Aquestes tres formacions també han concentrat la majoria del vot a la resta de l'Alt Urgell, on Junts ha vençut a 13 dels 19 municipis de la comarca, incloent alguns dels més importants com Oliana, Montferrer i Castellbò, Ribera d'Urgellet i Organyà, i ERC ha estat la preferida en els cinc casos restants.

Tot plegat, però, en uns comicis en què la participació ha registrat en molts casos mínims històrics i en què, de fet, l'abstenció ha superat el nombre total de vots a la gran majoria de poblacions, amb davallades de 25 punts a la Seu i d'entre 30 i 40 punts en molts altres recomptes. El mateix ha passat a bona part de la demarcació de Lleida i, en menor mesura, al conjunt de Catalunya.

A la Seu d'Urgell, han votat tot just 3.336 persones i la participació s'ha quedat en un 37,12% (-25,83 respecte del 2019, quan es va arribar al 62,87%). El PSC ha estat la primera força amb 959 vots (29,0%), seguida de Junts (717 vots, 21,7%). ERC-AR (663, 20,0%), PP (391, 11,8%), Vox (170, 5,1%), Podemos (101, 3,0%), Comuns Sumar (92, 2,7%), Se Acabó la Fiesta (70, 2,1%) i PACMA (36, 1,1%). Ja per sota de l'1%, Ciutadans ha tret 11 vots; FO, 11; IE, 7; PCPE, 5; EC, 5; i PMR, 5. La resta de formacions -n'hi havia 34 en total- no han arribat als 5 vots.

Si es fa la comparativa amb les eleccions de 2019, el PSC ha perdut vots (-112) però, en un context d'alta abstenció, ha aconseguit augmentar en prop de la meitat el seu percentatge (+9,7). De la seva part Junts, que havia guanyat a la Seu ara fa cinc anys amb un 32,1%, ha perdut més de la meitat dels vots obtinguts als anteriors comicis (-1.068) i un terç de la seva anterior proporció (-10,4). Una cosa semblant ha passat amb ERC-AR, que s'ha quedat amb menys de la meitat de suport (-900) i ha perdut també prop d'un terç del percentatge (-8,0). En canvi, el PP ha recuperat terreny tant en vots (+92) com en tant per cent (+6,4), en una línia semblant a la de Vox (+73 vots i +3,4 punts). Podemos, que aquestes eleccions es presentava separada de Comuns Sumar, ha perdut prop d'un terç de percentatge respecte del 4,7% que havia obtingut (-1,65); i si se sumen aquestes dues formacions, han perdut més d'una quarta part de vots respecte del seu resultat conjunt de fa cinc anys (-69).

A principal municipi del sud de l'Alt Urgell, Oliana, amb una participació del 50,89% (-29,02), Junts ha vençut (36,2%) amb més de 10 punts d'avantatge sobre la segona força, el PSC (25,6). Els han seguit ERC-AR (17,6%), PP (8,9), Vox (3,3), Podemos (2,6) i Comuns Sumar (1,3).

Al tercer municipi de la comarca, Montferrer i Castellbò, la participació no ha passat del 34,17% (un descens de -37,27) i Junts hi ha obtingut un 31,1% de suport, seguit d'ERC-AR (23,7), PSC (21,3), PP (6,1), Vox (5,4), Comuns (4,4) i Podemos (2,3). A Ribera d'Urgellet, amb una afluència a urnes del 39,40% (-28,87), Junts ha vençut amb una proporció molt semblant (31,9%), per davant del PSC (26,1), ERC-AR (21,8), PP (5,7), Podemos (2,8), Se Acabó (2,8) i Vox (2,5). I a Organyà, on ha votat poc més de la meitat de veïns d'ara fa cinc anys (40,96%, -37,54), Junts ha arribat fins al 36,2%, amb força avantatge sobre ERC-AR (28,3), PSC (18,1), PP (5,9), Vox (3,9), SAE (1,5) i Comuns (1,1).

A més d'aquestes quatre poblacions destacades, Junts també ha estat la formació més votada a Alàs i Cerc (amb un suport del 27,7%), Bassella (33,3), Cabó (33,3), Cava (40,9), Coll de Nargó (32,1), el Pont de Bar (42,1), Estamariu (57,6), les Valls de Valira (28,4) i Peramola (40,5).

De la seva part, ERC-AR ha estat primera força a les Valls d'Aguilar (34,0% de vots), Fígols i Alinyà (28,2), Josa i Tuixent (34,7), la Vansa i Fórnols (29,8) i Arsèguel, on ha arribat a un 42,8% de suport.

Descensos de participació de rècord

Pel que fa a la participació, a quasi tot arreu ha estat eclipsada per l'alta abstenció, que en pràcticament tots els casos ha superat el nombre de vots emesos. A banda dels principals municipis, destaca per exemple el cas de Josa i Tuixent, on tot i apropar-se a la meitat del cens (43,39%) només han votat poc més de la meitat dels veïns que ho havien fet al 2019, quan s'havia arribat fins al 83%. És a dir, una davallada del 40%, la més forta de tota la comarca. Just al costat, a la Vansa i Fórnols, s'han quedat en un 39,45%, 34 punts menys que als anteriors comicis. I a les Valls de Valira, que ja sol ser el municipi més abstencionista de la comarca, aquesta vegada només han anat a les urnes un 26,24% del cens (-32,93).

A l'altre extrem, Arsèguel ha estat dels pocs municipis on la participació ha superat l'abstenció: ha estat del 58,06%, i tot i això ha baixat de 14,24 punts. A Estamariu han arribat al 55,14%, però amb un retrocés notable (-31,31), en la línia de gairebé tota la comarca.